Agrasot, Capuz i Piranesi estaran al Museu de Belles Arts de València el 2021

Quatre exposicions temporals amb l'obra del pintor Joaquim Agrasot, l'escultor Josep Capuz, els gravats de Piranesi o el naturalisme en la pintura valenciana religiosa del segle XVII estan en el programa expositiu que ha presentat el Museu de Belles Arts de València per a l'any 2021.

Fins al mes de febrer es mantindran les dues exposicions vigents en aquests moments sobre les adquisicions més importants durant els últims deu anys “Més Museu” i la monografia sobre “El mestre de Perea, un primitiu valencià”.

A mitjan mes s'inaugurarà la mostra del pintor internacional Joaquim Agrasot, una producció del Consorci de Museus i amb els professors d'art de la Universitat de València, Ester Alba i Rafael Gil com a comissaris. Joaquim Agrasot ha sigut definit com un artista realista i costumista, associat al naturalisme regionalista valencià de la segona meitat del segle XIX.

Al juny es mostrarà l'obra d'un dels artistes més destacats de la renovació escultòrica espanyola de les primeres dècades del segle XX, Josep Capuz. L’exposició està produïda pel Consorci de Museus i la professora d’Història de l'Art, Helena de las Heras, hi participa com a comissària.

A l’octubre s'obriran al públic dues exposicions. Es podrà contemplar una selecció d’estampes de Giovanni Battista Piranesi, un dels grans gravadors de la història. La col·lecció d'estampes va ser adquirida per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València al segle XVIII i acumula obres de totes les seues etapes creatives que la converteixen en una de les més importants d’Espanya juntament amb la de la Biblioteca Nacional. És una producció del Museu de Belles Arts i està organitzada pels comissaris Adela Espinós i Juan Calduch, membres de la Reial Acadèmia de Sant Carles.

Es tancarà l’any amb “Creure a través dels ulls”, que planteja una mirada a la pintura valenciana del segle XVII amb peces conservades al Museu. L'eix vertebrador és el naturalisme en la pintura religiosa i les raons que van motivar, a València, aquesta opció estètica que es va mantindre vigent fins a la fi del sis-cents. Aquest fil argumental s’analitza a través de tres àmbits expositius, que tenen un desenvolupament semblant, dedicats, el primer, a les arrels estilístiques del realisme barroc i els dos restants a les bases conceptuals.

És la primera exposició amb Pablo González Tornel, com a director del Museu de Belles Arts de València, com a comissari.