Alcoi enceta la trilogia festera amb les entrades cristiana i mora

Alcoi viu la seua festa gran. Després de dos anys sense Moros i Cristians, les filaes tornen a desfilar acompanyades de la música dels tambors i clarins, el confeti i el color d’aquesta que des de 1980 és bé d’interés turístic internacional. De matí, hem viscut per À Punt l’entrada cristiana i de vesprada, a partir de les 17:15 h s'ha pogut seguir amb Bona vesprada la retransmissió de l’entrada mora. Unes 14.500 persones entre festers, músics, ballarins i integrants de les diferents comparses han desfilat aquest divendres pels principals carrers de la població per a formar davant un públic que ha omplit les 20.000 cadires distribuïdes per tot el trajecte.

"Alcoians! Per Alcoi i per Sant Jordi, avant l'entrà cristiana del 2022‼️"

Així és com a les 10:45 h del matí arrancava des del barri del Partidor tot el seguici que forma part de l’entrada cristiana. Esquadres, estendards i balls que ha acompanyat durant una hora de recorregut els màxims protagonistes del matí: el capità cristià i l'alferes. El capità cristià és Alfonso Moreno, que des dels 20 anys forma part de la filà dels Muntanyesos i en representació del senyor del Barxell, enguany assumeix el càrrec més important: “són tres il·lusions juntes: poder fer el càrrec, ser capità pels Muntanyesos i després donar-li al públic d’Alcoi la festa després de tant de temps sense ella”. Al seu costat, les favorites eren la seua filla, Inés Moreno i la seua dona, Carla Català.

L’entrada cristiana ha estat carregada de sorpreses que s’han guardat amb recel fins al dia de hui. Per exemple, que el capità cristià ha baixat pel carrer Sant Nicolau “a l’antiga”, és a dir, al final del seguici i no enmig com acostuma a fer altres anys. D’altra banda, l'acompanyava una peça musical creada exclusivament per a aquest moment per companys també muntanyesos: Glòria al capità, composta per Vicent Sanoguera i escrita per Jordi Miró, i que ha sorprés el públic perquè era una peça cantada, a càrrec de la Coral Polifònica Alcoiana. Una altra de les sorpreses eren el trage de més de 35 quilos de pes i la carrossa que enguany desplegava unes ales d'àguila. 

"Hem despertat d’aquest malson de la covid i hem pogut reviure la il·lusió"

Toni Francés Pérez, que pertany al bàndol moro, enguany ha estat convidat amb els contrabandistes i ha desfilat al llarg del matí. Entrevistat per l'equip de reporters d'À Punt NTC ha declarat estar molt il·lusionat pel que representa aquesta festa d'enguany: "Després d’aquests dos anys hem despertat del malson de la covid i hem pogut recuperar la il·lusió, esperança i la màgia que representen les festes d’Alcoi".

Organitzades per l'Associació de Sant Jordi, amb aquests actes la ciutat d'Alcoi commemora anualment una gesta de la Conquesta i l'especial protecció de Sant Jordi l'any 1276. Els Moros i Cristians d’Alcoi han sigut declarats també festes d'interés cultural immaterial i són considerades bressol de totes les de la Comunitat Valenciana. Segons la llegenda, sant Jordi, al llom d’un cavall, aparegué sobre les muralles de la ciutat, per això va ser nomenat patró d'aquestes festes, i se celebren actes en el seu honor el dia 23 d'abril. L’estructura de la festa, es divideix en tres dies, en el que es coneix com a Triologia Festera: el primer dia, 22 d’abril, és el de les entrades.

El segon dedicat al Patró Sant Jordi, i el tercer dia, el de l’Alardo.

L'Alferesia cristiana

Ximo Brotons, de 54 anys, ha sigut l'encarregat de posar fi al primer acte de la trilogia, en baixar pel carrer Sant Nicolau com a alferes de la filà Croats, acompanyat de 19 cavallers i 18 dames. Amb orgull i majestuositat ha marcat el desenllaç de l'entrada cristiana.

L'entrada mora

El sergent del bàndol moro ha pres possessió de la plaça de l’Ajuntament d’Alcoi a primera hora de la vesprada, fent palesa l’entrada mora, que enguany representa una fantasia de la sumptuositat oriental que evoca les formacions morunes del cabdill Al-Azraq que van assetjar la vila d'Alcoi, a càrrec de la filà Cordó.

El seguici del capità moro, Rafael Tortosa, s’ha iniciat després del res de l'avemaria i de la interpretació de l'Himne de la Festa. Cada filà ha estat representada per una esquadra amb deu festers i el cap, seguida de la seua banda de música.

Les tropes mahometanes han comptat amb un ambient més assossegat, amb melodies orientals i amb vivor en els seus teixits.

El primer que ha desfilat és el sergent moro (filà Cordó) i a continuació, les filaes Llana, Jueus, Domingo Miques, Xano, Verds, Magenta, Lleugers (filà Alferes), Mudèjars, Abenserrajos, Marràqueix, Realistes, Barbarescos i Benimerins.Rafael Aracil, alferes moro, ha sigut l'encarregat de tancar l'entrada.

En declaracions a À Punt, prèvies a la desfilada, el capità moro Rafael Tortosa ha recordat la importància del retorn de la festa després de dos anys: "D'una il·lusió molt gran vam passar a la desesperació, però la il·lusió ha tornat amb més força que mai", ha dit. 

També present en les Festes de Moros i Cristians, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha expressat l’emoció i l’alegria “extraordinària” que es viu als carrers d’Alcoi amb motiu de la tornada de la festa. 

Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi celebren dissabte la jornada més important, el centenari del dia del seu patró, Sant Jordi. Serà una jornada plena d'actes molt significatius de la història de la ciutat protagonitzada per Sant Jordiet, un xiquet que simbolitza l'entrada del patró a la ciutat.

Torna a reviure en el web d'À Punt l'entrada cristiana de les festes d'Alcoi.