Almodóvar: “Sense llibertat, la vida no mereix ser viscuda”

“La vida, tant en la ficció com en la realitat, és complexa i està plena de perills, però sense llibertat la vida no mereix ser viscuda”, amb estes paraules ha rebut Pedro Almodóvar el Premi Donostia, en un discurs on ha fet un al·legat a favor de l’empatia. Visiblement emocionat, el director manxec ha volgut donar les gràcies per l’acollida que des d’ahir ha rebut a Sant Sebastià: “realment són tantes les emocions que quasi em resulta impossible gaudir-les sense trencar-me".

Després de molts anys rebent ofertes temptadores per anar a rodar a Hollywood i de ser el director més buscat per a treballar per les actrius més importants del planeta, finalment, ha sigut Hollywood qui s’ha traslladat a Espanya per a rodar gran part de la seua primera pel·lícula en anglés, La habitación de al lado. Una de les seues protagonistes, Tilda Swinton, ha sigut l’encarregada d’entregar-li el Premi Donostia amb una emotiva presentació.

"Quan tot em falle, continuaré fent pel·lícules"

Almodóvar ha repassat el seu recorregut davant d'una audiència entre la qual es trobava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. “No intuïsc un altre tipus de vida que escriure i dirigir sense pausa. He pensat, per descomptat, en el dia en què em fallen les idees, el físic o la meua pròpia ment. Quan tot em falle, en cas que arribe eixe dia, continuaré fent pel·lícules, males pel·lícules, supose, però estic disposat a això perquè l’alternativa és el buit”.

També ha generat els riures generals de l’audiència quan ha afirmat que “si alguna vegada” ha “ofés algú”, li demana perdó, no ha “pogut ser d’altra manera”, tot i que reconeix que tampoc ho ha intentat. “Si hi ha alguna cosa que distingeix el meu cinema és la llibertat que gaudeixen els personatges, que és el reflex de la meua pròpia llibertat”, ha exposat.

"Fem tot el possible perquè les grans tragèdies es queden en la ficció"

A més, Pedro Almodóvar ha volgut donar un consell a l’audiència. “Fem tot el possible perquè les grans tragèdies, el dolor quotidià, la incomprensió, la mentida, la falta d’empatia, la injustícia social, l’odi i tot el negatiu imaginable, pertanya a la ficció. I que la vida real transcórrega d’una manera justa, en pau i entretinguda per les ficcions que només existiran a la pantalla”. El director ha afirmat que sap que demana massa, però “sempre” ha sigut així.

“En un món dominat pels missatges d’odi, la meua pel·lícula proposa el contrari, l’empatia, acompanyar i ajudar, estar al costat, és un sentiment més fort que l’amor i la fraternitat i en molts moments és el màxim que podem fer pels altres”, ha explicat, en presentar La habitación de al lado, on narra una història sobre la necessitat de la mort digna.

Nova entrada a l’Olimp del cinema

D’esta manera, el manxec més internacional, se suma a una llista conformada per grans personalitats de la història del cinema que també han rebut el Premi Donostia, tals com Bette Davis, Catherine Deneuve, Susan Sarandon, Al Pacino, Francisco Rabal, Julie Andrews o Javier Bardem. Este guardó se suma al recent Lleó d’Or a Venècia, el de millor director de Canes per Todo sobre mi madre i el de millor guió per Volver, a més dels seus dos Oscars per Todo sobre mi madre i Hable con ella.