Amenábar: "Berlanga ha sigut un referent"

El director de cinema Alejandro Amenábar ha assegurat aquest divendres que el cinema de Luis García Berlanga ha sigut un referent per a ell a l'hora de dirigir els actors de la seua sèrie La Fortuna perquè buscava "una cosa un poc boja" i que els protagonistes s'interromperen mútuament com en el millor cinema coral berlanguià.

"Volia una cosa eixelebrada, que uns es tallaren a uns altres, perquè forma part de la nostra cultura, potser en contraposició a l'anglosaxona", ha assenyalat Amenábar durant la intervenció en una conferència a València en el marc de la segona Trobada Audiovisual "Els camins de la ficció", en la qual ha participat al costat del productor Fernando Bovaira i el dibuixant Paco Roca.

El guanyador de nou premis Goya i un Oscar ha recordat que La Fortuna (Movistar) està plenament inspirada en la novel·la gràfica El tresor del Cigne Negre (editat en 2018 per Astiberri), del valencià Paco Roca, i que “l'humor estava ja present en el còmic”.

“Aquest punt de vista berlanguià, a cavall entre la comèdia i el drama, és la vida mateixa. Encara que contem una cosa seriosa o dramàtica ha de ser present la pinzellada humana, aqueix somriure o mig somriure, i crec que en la sèrie funciona molt bé”, ha apuntat el creador d'Arrugas, La casa o Els solcs de l'atzar.

Una altra de les referències a autors clàssics en la seua obra, segons ha admés el director, és Steven Spielberg, que és “una via espiritual per a molts, fins i tot per a aquells que fan cinema que no s'assembla al de Spielberg”.

“En aquesta història, en la qual juguem amb dos mons —el mediterrani o llatí enfront de l'anglosaxó—, quina millor manera que tota la part americana s'inspirara en el seu cinema. La part espanyola de la història s'ha rodat càmera en mà, mentre que l'americana s'ha realitzat amb estil Spielberg, penetrant en les escenes, jugant amb els acostaments”, ha apuntat Amenábar.

"Per la meua part, La Fortuna ha sigut una reivindicació d'aquestes pel·lícules que em van agradar quan era un xiquet i adolescent —segons el realitzador de Mar adentro, Los otros o Tesis—. Volia que fora clàssica, també en la música, on hem fugit de sintetitzadors per a apostar per una orquestració clàssica”.