Animetes i espantacriatures, la tradició valenciana de la vespra de Tots Sants

Dracs, bruixes, donyets i ànimes en moviment envaeixen la nit de Tots Sants, una nit molt arrelada en la tradició valenciana en què no fa tant era habitual reunir-se per a contar històries de por, relats de morts que tornen al món dels vius per unes hores i que han anat passant de generació en generació.

Les rondalles valencianes protagonitzades per personatges mitològics van perdent terreny davant de la celebració de Halloween i la influència d'aquesta festa anglosaxona entre la jovenalla. Tanmateix, és temps de reivindicar els monstres valencians, com la Tarasca, la Quarantamaula, el Butoni o la Cuca Fera, i rememorar les llegendes de por protagonitzades per l'home dels nassos o el Caro, aquells homes dolents que persegueixen xiquets i xiquetes que van sols pel carrer o intenten desobeir els pares i mares.

La nit de les animetes

Seguint el camí marcat per la tradició celta, les llegendes valencianes conten que la vespra del dia de Tots Sants les ànimes que estan al purgatori tornen a casa. Per això, per a facilitar el camí de tornada és habitual encendre ciris i candeles. Una tradició que es coneix com “les animetes” i que naix d'aquesta creença popular. Una nit que enguany es farà curta, només fins a les dotze, a causa de la normativa de restricció de mobilitat imposada per la Generalitat. Tot i això, les històries d'ànimes i morts continuaran estant presents.

"Espanta la por" acosta a les escoles l'univers dels monstres valencians

Amb la por com a protagonista, el Museu Valencià d'Etnologia (l'ETNO) ha programat la mostra “Espanta la por”. Per cinqué any consecutiu es pot visitar fins al 15 de novembre i inclou nombroses activitats per al públic adult i familiar. Així mateix, l'ETNO vol traslladar a les escoles el món màgic de les rondalles, de manera que els menuts i menudes coneguen personatges de la tradició oral valenciana com ara l'home del sac que s'emporta els xiquets perduts, el Butoni amb forma de dimoni que espanta els xiquets malcreguts o la Quarantamaula, per a alguns amb forma de gat, per a altres amb forma de gallina i amb plomes, que s'amaga en un pantà i es passeja per les teulades de les cases fent soroll.

Com ha explicat a À Punt el cap de difusió i didàctica del Museu Valencià d'Etnologia, Francesc Cabañes, aquest projecte educatiu té la intenció de "donar a conéixer i posar en valor l'imaginari valencià al voltant dels monstres i personatges amb els quals els nostres avis i àvies ens intentaven fer por". A aquesta proposta a s'han unit vora 60 escoles de la Comunitat Valenciana perquè els xiquets i xiquetes coneguen els costumari propi sobre la por i que, com explica Cabañes "pot conviure amb el de Halloween".

Aquesta mateixa idea, la de mantindre vius els monstres valencians, es porta a terme en el programa infantil d'À Punt El cau de les feretes. Els personatges de les llegendes valencianes (Quarantamaula, Butoni, Tombatossals, Bubota i Dragolina) són els protagonistes d'aquest espai, on la tradició oral valenciana s'acosta als més menuts de la casa.