Arantxa Echevarría porta al cinema "la història sobre el plom d'ETA a través d'una figura femenina"
L'actriu Carolina Yuste es posa en la pell de la jove policia que es va infiltrar en la banda terrorista durant huit anys
Un "viatge emocional" perquè és la "història sobre el plom d'ETA", però "a través d'una figura femenina". És el repte que planteja La infiltrada, l'última pel·lícula de la realitzadora basca Arantxa Echevarría, que ha visitat la Comunitat Valenciana per a celebrar que ja hi ha un milió d'espectadors que ha vist el film. "Estem absolutament emocionats", ha reconegut.
La infiltrada conta la història real de la policia, interpretada per Carolina Yuste, que es va infiltrar durant huit anys en la banda terrorista ETA. Durant eixe període, l'únic contacte amb la pròpia identitat real era el seu superior, a qui dona vida Luis Tosar.
El treball d'investigació per a fer el film va tardar dos anys i el va dirigir el periodista Pablo Muñoz, que va fer un "dossier amb els testimonis del procés". "Amb tota la informació, la guionista Amelia Mora i jo anàrem a parlar amb les persones que intervingueren en l'operació policial per a conéixer de ben prop l'experiència". Recorda que la va impactar molt la vida dels etarres que escoltava a partir dels àudios originals, gravats per la infiltrada, ja que els "encantava jugar a la Game Boy i veure Crónicas marcianas.
La directora reconeix que l'únic testimoni que no va participar en el procés d'investigació va ser precisament la infiltrada. Segons Echevarría, la policia coneix el projecte i ha llegit el guió. "Respectem completament que no hi vullga participar, perquè és la seua vida, la seua història personal", ha assenyalat.
"Encara hi ha moltes cicatrius"
Echevarría assegura que va decidir dur avant la pel·lícula perquè la sorprenia que "fora tan desconeguda per a tots nosaltres". De fet, el repte ha sigut "trobar la veritat" de tot el que ha passat. "Entenc el conflicte perquè l'he viscut, encara hi ha moltes cicatrius. Per a mi, el més important ha sigut el respecte cap a les víctimes, la gent que va donar la seua vida per no res".
A mesura que avança el film, la protagonista de 22 anys "es va transformant" amb un gran component de "solitud" i "vulnerabilitat". "Vull que la gent que vinga a veure la pel·lícula se'n torne a casa amb molta curiositat, sobretot la gent jove, perquè ells no han viscut l'època en què engegàvem la televisió amb por esperant que no hi haguera una nova víctima".
El film també reflexiona sobre "com una persona pot oferir huit anys de la seua vida pel bé comú". Com la protagonista, "hi ha gent anònima que està fent-ho tot el temps", ha destacat la directora.
