Arriba als cines 'El agua', un film en què participa À Punt i ens trasllada a Oriola

Aquest divendres arriba a les sales de cine El agua, un film que ens trasllada a Oriola per a introduir-nos en una barreja de realisme i fantasia. Una història de dones en un poble amenaçat per la possibilitat d'una riuada i ancorat en llegendes nascudes de la por i la violència.

Una pel·lícula en què participa À Punt i que està tenint molt bones crítiques des que es va presentar al Festival de Cannes. Un relat del pas a la maduresa i d'herència familiar entre dones.

El film ens presenta una història rebel, transgressora i misteriosa de la realitzadora Elena López Riera. L'oriolana debuta en el format llargmetratge amb aquest film en què es mesclen els elements quotidians i els fantàstics, i que aposta per reivindicar les arrels i canviar les mitologies clàssiques al voltant de la dona.

Elena López explica a À Punt que la pel·lícula "sorgeix d'una necessitat d'entendre'm a mi mateixa, per a entendre les coses boniques i les horribles del lloc on vaig nàixer".

Al llarg del metratge dones reals parlen a la càmera de la relació especial que tenen amb l'aigua i de com els ha marcat la vida, el caràcter, i fins i tot la seua feminitat o maternitat.

El agua és un llargmetratge molt original a l'hora de captar la quotidianitat i mesclar-la amb la màgia. És una pel·lícula poderosa, però alhora té una fragilitat extrema.

Els actors de la pel·lícula i l'equip tècnic no són professionals. La directora es va rodejar de família i amigues per a l'equip tècnic i, excepte per als papers de la mare i de l'àvia, que interpreten respectivament Bárbara Lennie i Nieve de Medina, va buscar els intèrprets dels personatges més joves en escoles de dansa, en festes i rastrejant Instagram.

El més difícil era trobar la protagonista, Ana, eixa jove que somia eixir del poble perquè s'ofega. López Riera va rebre 14.000 correus electrònics d'aspirants, i en va veure al voltant de 3.000 en persona.

"Vam tardar un any i mig a trobar-la, utilitzàrem totes les tècniques: anar pel carrer, per botigues, botellons, perruqueries, escoles de ball. Vam fer un cens, més que un càsting", relata en una entrevista a Les notícies del matí.

Luna Pamies vas fer el càsting amb quinze anys, va rodar la pel·lícula amb dèsset i ha començat la promoció amb díhuit acabats de complir. Mentre acabava l'ESO i començava estudiar un mòdul de perruqueria i estètica, buscava moments per a preparar-se. "Cada vesprada assajava, en un hort" al costat de casa amb Elena i altres companys de repartiment, tots nous al cinema.

Considera que la directora la va triar per al paper protagonista "perquè el personatge té molt a veure amb mi, encara que hi ha moltes coses que no. Ana té les mateixes ganes que jo d'eixir del poble. Un punt rebel. I també en el tema de l'amor que està primer ella. Però fa les coses a la seua, se les guarda i no les explica a ningú, i jo no soc així."