Els artistes urbans emparen el director del Consorci de Museus i defensen "l’art sense censures"
Desvinculen la denúncia contra Pérez Pont d’un interès per preservar el patrimoni i recorden que el claustre del Centre del Carme ha tingut molts murals
Els artistes urbans tanquen files al voltant de José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, qui va ser condemnat fa uns dies, amb una multa de 1.080 euros, per un delicte lleu de danys lleus contra el patrimoni per haver donat el seu vistiplau per a pintar els murs del claustre del Centre del Carme de València, una de les seus del consorci, en una intervenció de Pichiavo el 2019.
Una desena d’artistes, entre els quals hi ha el mateix Pichiavo, però també altres de referència com ara Escif, Dulk, Vinz o David de Limón, defensen "la llibertat total i absoluta de l’art, sense condicionants ni censures morals, polítiques o estètiques".
En aquest sentit, advoquen perquè els centres artístics siguen "autònoms i lliures" per a albergar "propostes artístiques, amb llenguatges i narratives diverses i plurals, i de cap manera es poden doblegar davant d'interessos polítics o ideològics".
No respon a una problemàtica de tipus patrimonial
En aquest sentit, desvinculen la denúncia d’UGT que va desencadenar l’obertura de la causa al jutjat de l’interés per preservar el patrimoni. "No respon a una problemàtica de tipus patrimonial", apunten.
De fet, afigen que "el claustre renaixentista, així com el gòtic, han acollit murals en les parets des que era Escola de Belles Arts". Des d’aleshores, aquestes parets han tingut "desenes de capes de repintades, l’efecte de les quals ha sigut igual d’innocu que el de la pintura que nosaltres –en referència als artistes urbans que subscriuen el comunicat— usem".
És més, afigen que molts dels artistes que signen aquesta declaració han intervingut en les parets del claustre gòtic "murals que encara s'hi poden veure hui".
Els artistes recorden que el mural de Pichiavo objecte de la condemna està fet amb les pintures més primitives, de plata, negre i blanc i defensen que convidava a reflexionar sobre conceptes relacionats amb l’art urbà, entre els quals "els límits entre l’art acceptat i l’art repudiat", en usar "un llenguatge visual considerat marginal en un centre d’art reconegut".
