Belén Medina, tia de Paula Nieto: "És una xiqueta que brilla per ella mateixa"

Pepa Oliver i Belén Medina, fallera major i fallera major infantil de València de l'any 1990, parlen amb À Punt del seu regnat i de com viuen les festes d'enguany

Belén Medina i Pepa Oliver, falleres majors de València l'any 1990
Belén Medina i Pepa Oliver, falleres majors de València l'any 1990 / À Punt

Era l'any 1990 i Pepa Oliver i Belén Medina vivien el seu regnat com a fallera major i fallera major infantil de València respectivament. 33 anys després continuen gaudint les festes amb la mateixa estima i la mateixa il·lusió que sempre però, a més, per a Belén, el 2023 és un any molt especial: la seua neboda, Paula Nieto, és la fallera major infantil d'enguany.

Tia i neboda tenen una relació molt pròxima i Belén ha estat acompanyant-la durant el procés. No sols això, sinó que Paula ha heretat de bona gana diversos vestits i adreços de sa tia, que porta amb molt d'orgull. Per a ella és un goig que "33 anys després algú que vull tant els utilitze".

Belén destaca l'energia i el carisma de Paula, una actitud que no ha passat desapercebuda. "Ahir vaig anar a ajudar Paula a vestir-se per a l'Ofrena i me la vaig trobar ballant", ha compartit aquest dissabte a la plaça de l'Ajuntament, minuts abans de la mascletà.

Precisament l’Ofrena és un dels actes que viuen amb més il·lusió les falleres. Pepa reconeix que són molts els sentiments i els records que els venen al cap quan tornen cada any a portar-li flors a la Geperudeta. “Tens nostàlgia, te'n recordes de la gent… nosaltres vam tindre la nostra època de falleres, que encara que ha passat sempre estarà ahí”, però “vas a veure la Mare de Déu perquè sobretot eres fallera i valenciana, no fallera major”.

Un altre acte que recorden especialment Pepa i Belén és el de la seua Crida. L’ocasió va estar marcada per l’esglai que van viure l’any abans els assistents a la cita a la Torre de Serrans. La pirotècnia, que es va disparar des de dalt de les torres, va caure de forma defectuosa damunt de la multitud i va causar danys en la indumentària, però afortunadament sense conseqüències greus.

Perquè no tornara a passar, l'Ajuntament va decidir el 1990 fer la Crida de cara al riu. La nit va ser un poc difícil per a les representants de la festa, perquè "ningú sabia com eixiria". Però finalment no hi va haver cap motiu per què preocupar-se.

El que sí que recorden amb claredat és la connexió que va sorgir entre elles, una relació que dura fins a l'actualitat. Per a donar-se confiança l'una a l'altra intercanviaven anells, els seus amulets durant les Falles. Van ser recordades com dues falleres molt naturals, que no tenien por de botar-se en algun moment el protocol si consideraven que era el millor.

I com és la vida d'una fallera major després d'un any tan intens? Coincideixen que depén molt del caràcter de cada una i del suport de les famílies. "És un any inoblidable, però quan acaba continues sent tu" i insisteixen que "cal tindre els peus en terra i continuar la vida amb normalitat".

També et pot interessar

stats