“Between debris and things” mostra la cara oculta del consum capitalista

“Between debris and things” és un projecte expositiu seleccionat en la ‘V.O. convocatòria de comissariat’ del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. La mostra reuneix les obres de Jørund Aase Falkenberg, Elena Aitzkoa (Àlaba, 1984), Anaís Angulo Delgado (Màlaga, 1985), Lucía C. Pino (València, 1977), Alberto Feijóo (Alacant, 1985), Albert Gironès (Tarragona, 1995), Christian Lagata (Jerez de la Frontera, 1986) Julia Llerena (Sevilla, 1985), Jesús Palomino (Sevilla, 1969) i Julià Panadès (Mallorca, 1981).

En l’exposició “Between debris and things” es qüestiona el sistema capitalista i la modernitat a partir de teories que critiquen l’antropocentrisme, que assenyalen les conseqüències del consum desmesurat i descriuen un paisatge decadent o en el qual la naturalesa acaba imposant-se.

El projecte presenta una sèrie de creadors que treballen a partir d’objectes i materials trobats. Els diversos artistes recullen aquests objectes que han quedat en desús i, a través de les pràctiques artístiques, els presenten davant del públic, en alguns casos, perquè aquests conten la seua pròpia història, i en altres apareixen transformats perquè han canviat l'aspecte ruïnós per la bellesa d’una obra d’art, per a mostrar una narrativa “reciclada”.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, considera que “Between debris and things” no pretén ser una mirada pessimista del nostre entorn sinó plantejar preguntes a l’espectador, no tant des de la teoria sinó des de les emocions”. “L’emergència climàtica és una preocupació mundial i al llarg d’aquest 2020 serà un dels eixos de la programació del Centre del Carme i del Consorci de Museus, en què es mostrarà el compromís d’aquesta institució i de la creació contemporània amb aquesta crisi que amenaça el planeta”, ha assenyalat Pérez Pont.

Segons el comissari de l'exposició, Antonio Ruiz Montesinos, “la mostra parteix d’un corrent nou de pensament segons el qual els objectes no estan per davall de la humanitat ni al seu servei, sinó que hi ha una relació simètrica. La generació de residus és la conseqüència d’aquesta creença que la naturalesa està al servei de la humanitat, perquè no som capaços d’entendre aquest equilibri”.