'El buen patrón' i 'Madres paralelas' triomfen en la gala dels Premis Feroz

La comèdia El buen patrón, dirigida per Fernando León de Aranoa, i Madres paralelas, de Pedro Almodóvar, han coprotagonitzat els Premis Feroz, en endur-se cadascuna tres estatuetes en una gala en la qual també ha triomfat la sèrie Venga Juan, que s'ha emportat tres dels quatre guardons als quals aspirava.

En aquesta novena edició, presentada pels còmics Nacho Vigalondo i Paula Púa, els guanyadors han pogut rebre, després del premi, l'aplaudiment dels admiradors que els esperaven davant l'Auditori de Saragossa, que ha acollit aquest dissabte una gala distesa en la qual els convidats han gaudit d'un sopar en taules rodones.

La presidenta de l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya, que atorga els guardons, María Guerra, ha agraït en la seua intervenció la presència dels rostres polítics —com els ministres Miquel Iceta i Yolanda Díaz— per a demostrar que l'audiovisual espanyol importa i el compromís amb la cultura és ferm i profund.

El guardó a millor pel·lícula dramàtica ha anat a parar a Maixabel, una història real sobre el terrorisme d'ETA produïda per Koldo Zuazua, Juan Moreno i Guillermo Sempere, que indaga en la superació del dolor.

"És molt difícil fer una pel·lícula així en un moment com aquest, en el qual hi ha tants blancs i negres, i tantes postures tan allunyades. Sospite que el que van fer aquestes persones, d'asseure's, malgrat estar tan lluny, és el que ha arribat al públic", ha assenyalat la directora Icíar Bollaín.

El film, reconegut com a millor comèdia, ha sigut El buen patrón, produïda per Fernando León de Aranoa, Javier Méndez i Jaume Roures, que l'ha definida com "una denúncia de la impunitat".

Rodrigo Cortés ha guanyat l'estatueta a la millor direcció per El amor en su lugar (Love Gets a Room), un musical romàntic que homenatja el teatre en el gueto de Varsòvia el 1940.

Els crítics han considerat Petra Martínez la millor actriu protagonista pel personatge de María en La vida era eso, i Javier Bardem com a millor actor protagonista, mentre que Urko Olazabal, per Maixabel, i Aitana Sánchez-Gijón, per Madres paralelas, han alçat les estatuetes a millors intèrprets de repartiment. 

El premi a millor guió ha sigut per a Fernando León de Aranoa per El buen patrón, una cinta triada per a representar Espanya en la 94a edició dels Oscars de Hollywood i que també té 20 nominacions en els Premis Goya d'enguany.

La millor música original ha anat a parar a Alberto Iglesias per Madres paralelas, el Premi Feroz Cinetools al millor tràiler a Miguel Ángel Trudu, per La abuela, i el millor el cartell ha sigut el de Madres paralelas, de Javier Jaén, que va alçar la polèmica per mostrar un mugró.

En el capítol de sèries, el millor audiovisual dramàtic ha sigut Cardo, una radiografia de la gent nascuda en els 90, creada per Ana Rujas i Claudia Costafreda. Rujas ha estat triada també com a millor actriu protagonista per aquest mateix treball.

En sèries d'humor, Diego San José, creador de Venga Juan, s'ha endut l'estatueta dedicada a la millor sèrie de comèdia per la seua sàtira política protagonitzada per Javier Cámara, que ha interpretat Juan Carrasco i li ha servit per a alçar el guardó a millor actor protagonista d'una sèrie per reflectir les misèries, mancances i mediocritats d'un polític que comet errors.

Cámara ha rebut el guardó al costat de la seua companya María Pujalte, millor actriu de repartiment. Junts han cridat en l'escenari: "Ens heu donat una alegria!".

Enric Auquer ha estat premiat com a millor actor de repartiment per Vida perfecta, una sèrie de Leticia Dolera, que narra la història de tres dones en plena crisi existencial.

El Premi Feroz Arrebato, que enalteix el millor del cinema independent i els documentals de l'any, ha anat a parar en la categoria de No ficció a Adrián Silvestre, director del documental Sedimentos, que parla de com es forja la identitat de les persones, mentre que el de Ficció ha recaigut en Chema García Ibarra per la seua originalitat en el tractament de la ufologia en Espíritu sagrado.

Pel seu "compromís d'avantguarda amb el cinema" la directora i guionista Cecilia Bartolomé (Alacant, 1940) ha recollit el Premi Feroz d'Honor 2022, en un homenatge a la capacitat per a innovar en les seues pel·lícules i subvertir els rols femenins de la qual és "una de les figures més transgressores que ha donat el cinema espanyol". Sis directores han pujat a acompanyar qui reconeixen com "un exemple per a moltes generacions", com ha assenyalat Leticia Dolera: "Ella diu que el seu referent era Berlanga, nosaltres diem que la nostra mestra és Cecilia Bartolomé".