Així és CaixaForum València, el més singular dels nou centres de La Caixa

El nou CaixaForum València, el més singular dels nou centres culturals que la Fundació "la Caixa" té a Espanya, ha obert aquest dimarts les seues portes a l'Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències després de dos anys d'obres i d'una inversió de dènou milions d'euros.

L'arquitecte Enric Ruiz-Geli ha rememorat les cinc hores que va passar a soles en l'edifici buit de Calatrava i en les quals va concebre el "somni dins d'un somni", que és ja realitat.

El president de La Caixa, Isidro Fainé, ha destacat en l'acte inaugural que "València s'ha consolidat com una referència a escala internacional". A més, ha ressaltat que "més enllà de la seua bellesa arquitectònica l'edifici significa l'espenta d'aquesta terra, moderna i sostenible".

Per la seua banda, l'alcalde de València, Joan Ribó, ha assenyalat que la ciutadania demanda cada vegada més espais per a l'oci i la cultura i "tindre un gran contenidor cultural és un reclam per al turisme de qualitat".

A continuació, el president de la Generalitat, Ximo Puig ha dit que "hui comença a bategar un projecte emblemàtic" des de la col·laboració entre la societat civil i les institucions, ja que la Comunitat Valenciana "és una terra d'oportunitats i favorable a la inversió".

CaixaForum València té les següents característiques:

Un paisatge dins d'un edifici icònic

L'arquitecte Enric Ruiz-Geli ha sigut l'encarregat de crear "un paisatge" dins de l'edifici de Santiago Calatrava, que estava tancat des de 2015, i en el qual ha emplenat les "costelles de la balena" amb òrgans que des d'ara bateguen en forma de propostes culturals per a la ciutadania.

L'espai

El nou CaixaForum ocupa prop de 10.000 metres quadrats en els quals s'han configurat dues sales d'exposicions, un auditori per a 300 persones, un espai familiar i educatiu anomenat El Núvol, a més d'una llibreria i un restaurant.

El Núvol

Presideix el centre de l'edifici i és un espai únic, amb el qual no compta cap altre CaixaForum. Està connectat amb els cinc oceans i en funció de la temperatura d'aquests canvia de color, mentre que l'interior està dedicat a activitats familiars i educatives, mitjançant l'ús d'intel·ligència artificial. Com a exemple, un espill biomètric ens diu en quin grau som atractius o agressius.

Auditori que fa olor de roure

Concebut com una caixa negra, té una coberta exterior de cartó i un sostre interior creat per Frederic Amat com una epidermis amb mil peces de roures caiguts d'un bosc de Lleida i sotmeses a un procés japonés d'incineració que donen una olor característica a la sala. Les butaques estan entapissades amb tela de texans en colors marrons, grisos i blaus.

Restaurant amb jardí vertical

Un lateral de l'edifici acull un restaurant com si fora una cova alta de suro, amb una coberta enjardinada en la qual un jardí vertical es converteix en un jardí zoològic, habitat per una rata penada, libèl·lules i diversos ocells.

Palmeres d'Elx

El lloc destinat a l'administració, que està a la vista de tots els visitants, i la llibreria tenen una coberta ceràmica creada per Toni Cumella i sostinguda per una estructura de fusta que protegeix l'estructura metàl·lica. Aquesta emula les palmeres d'Elx i vol ser un homenatge a la ciutat alacantina.

Tres exposicions inaugurals

L'edifici acollirà cada any sis mostres dedicades a les arts visuals, l'arquitectura o la ciència, i s'inaugura amb tres mostres.

La primera és "Faraó. Rei d'Egipte", sobre les civilitzacions de l'antic Egipte i amb obres del Museu Britànic.

La segona es titula "Horitzó i límit. Visions del paisatge", i aprofundeix en la manera en què la creació del paisatge ha determinat la nostra percepció de la naturalesa al llarg dels últims segles.

La tercera exposició és l'experiència alternativa del Núvol, sobre la intel·ligència artificial aplicada a l'educació "#LaNube{IA} Educant en l'era de la intel·ligència artificial".

Obres permanents

Dues creadores valencianes són les autores de les dues obres permanents del centre: Arc al cel, d'Inma Femenía, una escultura que reprodueix el fenomen de l'arc de Sant Martí, i Palafit, d'Anna Talens, que en l'exterior de l'edifici fa l'ullet a les arquitectures dels agricultors de l'Albufera.