Ara en la televisió
VALENCIANS AL MÓN
El Cant al Ras torna a inundar Massalfassar de música d'arrel
La trobada, que enguany celebra la 27a edició, tindrà com a novetat la participació dels bertsolaris Asier Galarza i Koldo Muñiz i el grup de folk castellà Alicornio
El Cant al Ras, la trobada de cantadors i cantadores que se celebra cada tercer dissabte de maig a Massalfassar (Horta Nord) des de l’any 1997, tornarà a omplir en la 27a edició el municipi de música tradicional i d'arrel. En l'edició d'enguany hi ha confirmats més de cent participants, entre els quals hi ha Marta Margaix, Urbàlia Rurana, Naiet Cirerer, Arrop i Talladetes, El Grup Els de l’Horta, la Maria, la Rondalla l’Arnadí amb Xavier de Bétera i Dos Quinzets.
També hi participa una formació reunida exclusivament per a l’esdeveniment, Amics del Cant al Ras; una nova fornada de cantadors i cantadores d’estil formats en les escoles de Milio del Puig i de Paquita la del Pedralví i l’Associació de Tabalers i Dolçainers El Xarquet, de Massalfassar.
A més, la trobada, organitzada per la Colla de Dimonis de Massalfassar, comptarà enguany amb la participació dels bertsolaris Asier Galarza i Koldo Muñiz, que oferiran una xicoteta mostra del seu art d'improvisació i de l’enorme potencial expressiu, i el grup de folk castellà Alicornio, format pel duet val·lisoletà Águeda Sastre i Carlos Martín.
Enguany l’accés al recinte del Cant al Ras es realitzarà en l’encreuament de l’Avinguda Vicent Blasco Ibáñez i el Carrer Llibertat. Totes les persones que hagen adquirit les entrades ―que ja s'han exhaurit a través d'Internet― podran entrar al recinte a les 19:30 hores, moment en què s’obriran les portes de la barra. A les 21:30 hores començarà el tradicional sopar popular i a les 23 hores els i les diferents artistes faran el tret d’eixida a un dels espectacles més populars i consolidats al País Valencià.
Els orígens de la festa
El Cant al Ras va començar ara fa 27 anys, quan un grup d’amics de Massalfassar, reunits a sopar en el seu bar de capçalera, passaren la nit i bona part de la matinada cantant les cançons de sempre, aquelles que havien sentit cantar als pares, mares, àvies i veïns, quan treballaven, estaven de festa, de dol o criant.
Aquest recital improvisat, que recuperava amb tonades populars fragments de la vida de cadascú i de tots alhora, es va obrir l’any següent a gent de la comarca i més enllà disposada a compartir el gust per la cançó tradicional.