Canvis d’humitat i moviments bruscos: així justifica l'informe del 2006 del Ministeri la negativa a cedir la Dama d’Elx
Els geòlegs de l'Institut del Patrimoni Històric Espanyol van determinar que s’han d’extremar les precaucions per evitar "danys en la roca"
El Ministeri de Cultura ha negat la petició de l’ajuntament il·licità de rebre de forma temporal la Dama d’Elx per a exposar-la al Museu Arqueològic i d'Història d’Elx (MAHE), coincidint amb la commemoració del 125 aniversari del descobriment, el 4 d'agost de 1897. Així ho va avançar l'alcalde d'Elx, Carlos González, a final de gener, indicant que havia rebut una notificació "telefònica i escrita" del Ministeri de Cultura en la qual es posa en coneixement en relació amb la petició de cessió de la Dama que l'estat actual de la peça "desaconsella qualsevol moviment".
La decisió està motivada en un informe publicat el 2006 i el contingut del qual ha avançat el diari El País aquest dijous. L’estudi està elaborat a petició del Museu Arqueològic Nacional amb geòlegs de l'Institut del Patrimoni Històric Espanyol, i es basa en l’anàlisi de deu peces extretes de la superfície de la figura entre els anys 2000 i 2005, i els resultats dels quals es van arreplegar en el document Análisis de muestras de piedra, costras, depósitos superficiales en el busto de la Dama de Elche.
Possible actualització de l'informe
Tot això a l'espera d'un possible nou informe. Dimarts passat, el Ministeri de Cultura va anunciar que tècnics d'aquest Ministeri, de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE) i del Museu Arqueològic Nacional (MAN) havien constituït un grup de treball transversal per a actualitzar els informes sobre l'estat de conservació de la Dama d'Elx, així com de dos bustos ibers més, la Dama de Baza i la Dama Oferent del Cerro de los Santos.
L’alcalde d'Elx s’entrevistarà amb el director general de Belles Arts, Isaac Sastre, per a conéixer l’estat de conservació de la Dama el 15 de febrer.
Fins que arribe una nova actualizació, el text d'El País recull que “s’han d’extremar les precaucions per evitar oscil·lacions en les condicions higromètriques d’exposició (és a dir, als canvis d’humitat), emmagatzematge o transport, amb l’objectiu d’evitar el desenvolupament de cicles que generarien danys en la roca”.
L’informe geològic mostra que en la totalitat de les peces estudiades s’han trobat sals solubles, per tractar-se d'una peça arqueològica que ha estat soterrada durant un llarg període en zona costanera. Això podria provocar problemes en els materials en cas de produir-se moviments en el trasllat.
Quant a la possibilitat de restauració, els geòlegs han analitzat l'algeps que recobreix la roca i han conclòs que apareix “arrelat directament sobre la matriu de la roca, i engloba fragments d'aquesta. L'eliminació per mitjans mecànics no ofereix com a resultat la recuperació de la superfície que va poder estar originalment patinada o policromada, sinó la pèrdua de l'epidermis del suport petri sobre la qual s'assenten, i deixaria al descobert la roca nua”.
Els altres viatges de la Dama d'Elx
Aquesta haguera sigut la tercera visita de la Dama a la ciutat que la va recuperar. Anteriorment, va estar a Elx el 1965 i el 2006. Com va contar Alejandro Ramos Molina, director del Museu de l'Alcúdia i quarta generació d'arqueòlegs a Elx, aquesta escultura es va vendre dues setmanes després de trobar-se a l'arqueòleg francés Pierre Paris i la va acollir el Museu del Louvre de París, fins que va tornar a Espanya el 1941 per a ser exposada al Museu del Prado durant 30 anys. Finalment, es va traslladar al Museu Nacional d'Arqueologia, on roman actualment des de 1961.
