Carlos Aguilera, un cronista en els marges de les festes de poble

Quan Carlos Aguilera, músic, fotògraf i guanyador de la tercera beca Fragments de la Unió de Periodistes, intenta explicar el missatge que hi ha darrere de la seua última exposició, fa ús de la mateixa senzillesa evocadora que capta a través de l'objectiu de la seua càmera:

"Un dia la banda del poble arribava tan tard a una desfilada, que va haver de baixar de l'autobús desfilant, i l'únic pasdoble que tot el món sabia de memòria per tal d'eixir del pas ràpidament era ‘Educands de Benejússer’. És la peça més assequible, però és perfecta per tal de construir la festa. De la mateixa manera que els materials assequibles que mostre en les meues fotografies, com el cartó i les bosses, serveixen per a fer una disfressa, la decoració d'un carrer... o qualsevol cosa que et proposes."

Amb aquesta analogia resumeix Carlos Aguilera una mostra que recull instantànies d'aquella part de les festes que queda fora dels focus, i que té per nom, precisament, el títol del pasdoble que va compondre fa exactament quaranta anys el músic José Aparicio Peiró. La proposta del jove fotògraf de Los Montesinos, la Vega Baixa, forma part de la quarta edició del projecte cultural Fragments i estarà exposada en sala Parpalló del MuVIM de València, des del 24 de març fins al 30 de maig.

Un aperitiu preparat sobre plats de plàstic enmig d'un carrer, camions carregats de flors o de carrets, i fins i tot, una exultant reina de la festa damunt d'una moto de gran cilindrada. La intrahistòria d'un poble a través dels preparatius d'un esdeveniment és la matèria primera d'aquesta mostra: allò que subjau per davall de la part vistosa de la festa. Una mirada honesta a elements que, tot i ser "ultralocals", com reconeix l'autor, poden arribar a parlar un llenguatge molt més universal.

Amb aquest retrat dels marges de la festa, l'artista reivindica "la conya, l'humor i la improvisació", ingredients lligats de manera indissoluble a les celebracions patronals. "Trenta persones disfressades de barrufets donant voltes a una rotonda és una cosa estranya, però passa". En la seua manera de buscar la bellesa en allò que es considera "cutre" ha trobat Aguilera la clau per a fer un relat genuí del seu entorn.