El Carnestoltes de Russafa aclama la convivència entre cultures

El barri de Russafa acull milers de persones en els Carnestoltes de febrer, que se celebren cada any per a festejar la convivència entre cultures i visibilitzar demandes socials com el tancament del CIE (centre d'internament d'estrangers), la central nuclear de Cofrents i altres reclams de l'espai públic, com la creixent turistificació. El dissabte 16 de febrer, el Carnaval a Banda viatjarà a través de la música local i de països germans com Colòmbia, l'Equador, Bolívia, Mali, Hondures, Xile i el Perú.

Es tracta d'una iniciativa de les associacions Jarit i Sariri, les quals són un punt de trobada durant tot l'any per a persones de diferent procedència, presentada aques dimecres a l'Ajuntament de València. En la seua novena edició, la música serà l'eix central per a reivindicar la importància de connectar amb persones de cultures diverses i els seus drets socials. De fet, més de vint societats valencianes participen en aquesta festa, per primera vegada, amb la intenció de fusionar-se amb les danses tradicionals del Carnestoltes, que són: tinkus, morenada, salai, tova, xuta, llaverada, diablada, caporal, marinera i les comparses de Carnestoltes de l'orient bolivià.

Ballarines amb vestits tradicionals participen en el Carnestoltes / Jarit

Així, la desfilada oficial tindrà una elevada presència musical gràcies a la participació de 17 bandes de la Coordinadora de Societats Musicals de la ciutat de València, a més de les de Catarroja, Bunyol, La Torre, el Centre Històric de València, i Bonrepòs i Mirambell. La comitiva s'iniciarà amb les agrupacions de batukades, moviments socials i col·lectius del barri, seguides de les bandes de música participants, les quals s'uniran a les comparses i fraternitats de diferents països. A més, deu carrosses seran les encarregades de tancar la desfilada.

Batukades desfilen pel barri de València / Jarit

Homenatge al Carnestoltes de València del segle XIX

Cada any es commemora l'antic Carnestoltes celebrat a València al segle XIX i XX, en el qual participaven milers de persones. El rei Alfons XIII va prohibir la celebració a intramurs, per la qual cosa les persones que volien festejar aquesta data es van traslladar a Russafa, municipi que es trobava fora de les muralles de la ciutat. Anys més tard, en acabar la guerra civil espanyola, el dictador Franco va decretar la prohibició d'aquesta festivitat, ja que la consideraven una amenaça als privilegis de les classes dominants i a l'orde social establert.

Ballarins amb vestits tradicionals durant la cercavila / Jarit

La festa prèvia al Parc Central

La festa prèvia a la gran cercavila, el pròxim 9 de febrer, consisteix en l'encreuament de grups de batukades que realitzen un acte conegut com 'las llamadas'. S'hi rememora, amb la percussió del candombe, provinent de Montevideo, la rebuda dels esclaus africans al seu destí americà per part dels seus companys i companyes captius. Volen així fer un homenatge als drets humans i a la lliure circulació de persones pel món.