Més de cinquanta monuments valencians estan en perill de desaparéixer
L'associació Hispània Nostra ha publicat el llistat del patrimoni cultural espanyol que podria deixar d'existir si no es prenen mesures de condicionament i restauració
Al voltant de mig centenar d'elements patrimonials valencians s'inclouen en la llista roja del patrimoni espanyol que ha elaborat l'associació Hispània Nostra. L'objectiu d'aquesta iniciativa és recollir aquells monuments sotmesos a risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors, a fi de donar-los a conéixer i aconseguir-ne la consolidació o restauració.
Així, dels 1.018 elements en actiu que formen actualment la llista roja, 53 es troben a la Comunitat Valenciana, la sisena autonomia en nombre de monuments en perill juntament amb Galícia, i per darrere de Castella i Lleó, Andalusia, Castella-la Manxa, Aragó i Extremadura.
Les últimes incorporacions al llistat han sigut el castell d'Ademús (Racó d'Ademús), del qual l'associació diu que es troba en ruïna progressiva amb l'esquerdament de la base de la torre i la caiguda de la muralla adjunta, i el pantalà de la Compañía Minera de Sierra Menera (Camp de Morvedre), que segons expliquen, presenta una forta oxidació i deteriorament de l'estructura per l'abandó.
Dins del patrimoni civil de la Comunitat Valenciana, són 23 els monuments en alt risc de desaparició: l'alqueria de Serra, la casa i torre dels Balcons, les ruïnes del Reial Monestir de Santa Maria de la Murta, el pont del Barrioso, la casa abadia de Castielfabib, la meitat de l'alqueria Casa de Bonanza, el xalet Giner Cortina, el pont del palau de Vahillo, la casa Geralda, el riurau de Beniadlà-Pinella, la Colònia de Santa Eulàlia, l'alqueria Falcó, el palau de Rubalcava i dels Comtes de Faura, les cavalleries del palau d'Escrivà, el barri del Cabanyal-Canyamelar, la granja de Sinyent, la Casona del Marqués de Lacy, l'alqueria de la Torre i l'alqueria del Moro, la casa senyorial de la Sirena, el palau dels Vescomtes de Xelva i les alqueries valencianes.
Pel que fa al patrimoni industrial, el Molí de la Villa, la Central Hidroelèctrica de Castielfabib, el Molí de la Ciutat, el molí hidràulic Molí Nou, el complex miner de San Antón d'Oriola i la fàbrica de La Ceramo.
Tretze elements del patrimoni militar industrial valencià també apareixen en la llista. Es tracten de la torre del Barranc d'Aigües i torre de Reixes, el castell de Benifairó de la Valldigna, el castell de la Vila i Honor de Corbera, el castell de Vilamarxant, la torre i la capella del Xiprer d'Alacant, el recinte emmurallat de Torralba del Pinar, la casa-castell del Baró de Petrés, el castell de Xirel, les muralles renaixentistes d'Altea, les torres i talaies d'Alacant, el castell de Montornés, el d'Oriola i el d'Assuévar.
Respecte al patrimoni natural sols apareix una localització, les hortes històriques del barranc de la Barbulla (parc morisc de Cortes de Pallars).
Finalment, en el patrimoni religiós es té la vista posada en el convent dels Mercedaris, l'església parroquial de les Santes Justa i Rufina, el monestir de Montserrat, la campana Jaume, l'església de Sant Joan Baptista de Loriguilla, l'església de Santiago Apòstol de Benicalaf, l'ermita del Calvari de Canet lo Roig i l'església de Sant Agustí d'Oriola.
Però l'estudi d'Hispània Nostra també porta bones notícies i es que nou elements patrimonials valencians estan en la llista verda, és a dir, que ha desaparegut el risc que presentaven després d'haver sigut intervinguts.
Des de 2012 fins ara, l'església parroquial de la Puríssima Concepció, la vila romana de Paterna, la Casa del Senyor de l'Alqueria del Moro, els Jardins de Monfort, la Casa-palau dels Vives de Canyamàs, el convent de Sant Guillem, el monestir cartoixà de Valldecrist, el castell d'Almonesir i l'alqueria del Pi han passat de la llista roja a la verda.
