Cinc països s’uneixen per fer el mapa dels vaixells afonats al Mediterrani

Espanya, França, Itàlia, Croàcia i Tunísia han liderat la Missió Multilateral d'Arqueologia Submarina als bancs de Skerki i el Canal de Sicília, on han fet un mapa del fons marí del mar Mediterrani per a documentar els derelictes des de l'època dels fenicis fins a la Segona Guerra Mundial.

La missió, impulsada per la Unesco, s'ha dut a terme mitjançant una expedició internacional entre el 21 d'agost i el 4 de setembre. Al llarg d'aquests 14 dies, els investigadors, a bord del vaixell científic francés Alfred Merlin, cartografiaren el fons marí dels bancs de Skerki i van documentar els derelictes mitjançant l'ús de sofisticats vehicles submarins teledirigits.

En aquesta expedició, la Casa Mediterrani d'Alacant representa l'Estat espanyol, signant de la Convenció de la Unesco sobre Patrimoni Cultural Subaquàtic del 2001, que proporciona un marc jurídic únic per a la cooperació internacional en aquest àmbit. Aquesta institució presentarà el 8 de juny els resultats de la missió en la seu de la Unesco, a París, on farà valdre el patrimoni "històric i cultural" del mar Mediterrani, que és “l’origen del món, perquè tots han passat per ací al llarg dels segles”, segons el director general, Andrés Perelló. 

Sobre l’expedició, Perelló diu que és la primera gran prospecció de patrimoni subaquàtic i cultural al Mare Nostrum, i que consagra la Casa Mediterrània i Alacant com a referents al Mediterrani en aquesta fita del patrimoni cultural.

El representant espanyol en l’equip tècnic de la missió va ser el fotoperiodista Ángel Fitor, responsable del reportatge fotogràfic, que presentarà una exposició fotogràfica, fruit del treball a bord del vaixell. A més de Fitor, hi viatjava també un equip de cineastes que va rodar una pel·lícula que s'estrenarà també el dia 8 en la seu de la Unesco a París.

Centenars de naufragis als bancs de Skerki

La Casa Mediterrani detalla que els bancs de Skerki és una de les rutes marítimes més transitades del Mediterrani i també una de les més perilloses, en tractar-se d'aigües esguitades d'esculls i sotmeses a forts corrents, que han causat centenars de naufragis des de l'època dels fenicis fins a la Segona Guerra Mundial.

Les prospeccions es realitzaren amb dos robots teledirigits, capaços d'adaptar-se a zones geogràfiques de difícil accés. El robot Arthur es va fer servir per a documentar els vaixells afonats en la plataforma continental italiana i va certificar tres derelictes romans descoberts per les expedicions estatunidenques Ballard-McCann als anys 90. Els arqueòlegs van comprovar el bon estat de conservació de les naus i els artefactes, alhora que van recaptar noves dades amb fotos i vídeos en alta resolució que van contribuir a identificar i datar la càrrega dels vaixells.

En la plataforma continental tunisiana, els arqueòlegs van utilitzar el robot Hilarion per a verificar i documentar els objectius de l'àrea prèviament cartografiada i un sonar multifaç amb la finalitat d'obtindre més informació d'aquesta zona desconeguda i perillosa per a la navegació. Per primera vegada es va escanejar l'escull Keith, que va permetre documentar tres nous naufragis que daten del període antic al modern (segle XIX) i altres zones d'interés arqueològic.