El circ es reivindica com a sector professional

El circ vol ser oficialment una professió artística que abasta moltes disciplines, la majoria d’alt risc: acrobàcies, mortals, gimnàstica, balls, teles, actuació de pallassos i molt més. Però, en l’actualitat, el seu treball no té cap reconeixement i es troba als llimbs professionals. El món del circ demana precisament això, convertir-se en un sector professional i, per fi, poder accedir a tot el que té vetat: titulacions superiors, màsters i doctorats, infraestructures públiques i condicions laborals dignes. La futura llei d’ensenyaments artístics del Ministeri d'Educació obri, per primera vegada, una porta a esta realitat, però el fet és que encara queda molt lluny i tot depén de la voluntat política.

“Jo calcule que, com a mínim, encara tardaran sis anys”. Qui parla és Elsa Pamparacuatro, portaveu de la Federació Espanyola d’Escoles de Circ Socioeducatiu (Feecse). Fa més de quinze anys que està en el sector i és una de les persones que encapçala esta reivindicació. “El que volem és que s’admeta la nostra formació i també l’experiència de tots els anys que hem fet classes. D’eixa manera podríem accedir a títols superiors, al CAP… coses que no podem tindre de cap altra manera. Si no, se’ns estan tancant portes”, ha dit.

Les escoles de circ ofereixen títols no reglats

Per a comprendre el que diu Elsa, hem d’allunyar-nos en el mapa. Actualment, Espanya alberga més de quaranta escoles de circ de diferents nivells. La Comunitat Valenciana és l’única autonomia que ha reconegut les escoles de circ de nivell elemental, però amb estudis no reglats, com Vaivé Circ a València, l’Espai de Circ d’Alboraia (Horta Nord) o l’escola Spiracle de Gandia (Safor). La majoria s'han registrat com a associacions.

De moment, Catalunya ha desenvolupat un pla d’estudis propi de grau mitjà i superior de circ, sense validesa fora del seu territori. A més, Madrid compta amb un grau universitari de la Universitat Rey Juan Carlos, que conté la mateixa formació en circ que les escoles no reglades, però la titulació final que s’obté és de dansa, “perquè oficialment la de circ no existeix”, segons indica Elsa. 

María Colomer, vicepresidenta de l’Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana (APCCV), també indica que la Conselleria d’Educació ofereix una ajuda destinada a les escoles de música, que fa poc es van estendre a teatre, dansa i circ. Per a les tres primeres, que sí que estan reconegudes, hi ha subvencions específiques, títols oficials i els estudiants de fora d’Europa tenen accés a un visat per a residir al país mentre estudien als seus centres. El circ, en este cas, queda per darrere.

Viatjar a l’estranger per a formar-se, l’única opció

En l'àmbit nacional hi ha quatre escoles reconegudes per la Federació Internacional d’Escoles Formadores de Circ, amb el seu propi pla d’estudis: les dues més antigues, amb vora trenta anys d’activitat, estan a Madrid i Barcelona; la tercera a Granada, en marxa des de fa més d'una dècada; la més recent és la valenciana CREAT, que va obrir fa només quatre anys.

Especialitzada en la formació i creació en arts circenses, en poc de temps CREAT s’ha convertit en un dels centres més punters d’Espanya, però no pot oferir titulacions oficials. Està ubicat en una de les naus de la Ciutat Fallera, abans emprada per a construir falles, perquè té l’alçària necessària per a fer les seues activitats. Amb vora 40 alumnes repartits en dos cursos, el 80% estrangers, ensenya des de malabars fins a acrobàcies amb teles, corda llisa, màstil, cércols, verticals i acrodansa, entre moltes altres disciplines.

Pablo Meneu, director de l’escola, és un clar exemple de la situació que travessa el circ. Ell va anar a Anglaterra per a formar-se i obtindre el títol universitari en Arts Circenses per la Universitat de Kent. “És molt comú haver de viatjar fora per a aconseguir una titulació reglada”, ha assegurat. Països com França, Anglaterra, Bèlgica, Portugal o Itàlia sí que els ofereixen la formació homologada en tots els nivells educatius, des de la bàsica fins a la universitària. A Espanya, per contra, encara no.

És molt comú haver de viatjar fora per a aconseguir una titulació reglada

Si CREAT fora un centre oficial amb una formació reglada, la realitat seria ben diferent. Per exemple, els estudiants podrien rebre més ajudes. Hi ha una qüestió d’estatus també, ja que facilita que la gent estrangera es puga matricular, rebre un visat i iniciar els estudis des de molt xicotets, fent tot el recorregut formatiu fins a acabar en una universitat o en una FP. “Si tots els escalons són oficials, els estudiants amb dènou anys ja tenen una formació de vora dotze anys”, ha dit Meneu. 

El fet que a Espanya no existisca eixa oferta fa que la gent abandone. “O bé els pares dels xiquets són molt oberts de mentalitat, o al final decideixen no apuntar-los a les classes, perquè veuen que no tenen possibilitat de fer una carrera. A més, els estudiants que arriben de l’estranger ens trauen deu anys d'avantatge en formació als espanyols i tindran més oportunitats en Espanya i en altres països”, ha dit el director del centre. 

Els professors reivindiquen que no per la falta de titulació són necessàriament menys competitius. Més prompte al contrari: “Ho som perquè ens hem format fora i hem tornat, però també hi ha molta gent que s’està formant ací i té nivell molt alt”, ha dit Meneu.

Les companyies de circ

La llei no només vertebra les escoles de circ, també impactarà en les companyies de teatre que fan circ, com la vila-realenca la FAM, una jove empresa nascuda el 2014 dedicada a les arts escèniques i les produccions, les actuacions de carrer i altres esdeveniments. Actualment, estan presents en diversos festivals, com el MUT! d'Arts Escèniques Sense Text de Castelló, el Festival al Carrer de Gilet (Camp de Morvedre) i la Fira Comercial i Gastronòmica d’Alcàsser (Horta Sud).

I a pesar d’este extens currículum, no reben un reconeixement com a professionals de les arts escèniques per cap d’estos treballs. Sergi Heredia, director artístic i productor de la companyia, ha explicat a À Punt com en el cas del circ, a diferència del teatre, “l’administració pública i el sector professional sempre hem anat cadascú per un costat”. 

Heredia veu la futura llei d’ensenyaments artístics com un pas avant que obri la porta a molt més que una simple titulació. “No pretenem que ens contracten per tindre més títols. És reconéixer la nostra tècnica i que fem entrenaments molt físics, molt durs”. També suposa obrir portes a les noves generacions: “Ací tenen una formació que no es pot convalidar. No tenen ni tan sols cap reconeixement en l’administració pública”. Heredia mateix va haver d'anar-se'n a Barcelona, però ha lamentat que “no deixa de ser una formació menor”, sense el caràcter que tenen altres carreres formatives.

La jubilació digna que demanen els professionals del circ

Els acròbates, si fan mortals o exercicis físics molt exigents, no poden estar treballant fins als 60 anys

L’Estatut de l’Artista (que implica diversos ministeris, com Cultura, Seguretat Social, Treball i Educació) també juga un paper important en el futur d’este sector. Si el circ passa a ser una professió titulada, canvien també les condicions laborals dels treballadors. Sergi Heredia ha dit que els canvis de cara a les contractacions i la jubilació encara estan per definir, però seran decisius. “Els acròbates, si fan mortals o exercicis físics molt exigents, no poden estar treballant fins als 60 anys”, ha raonat.

Com explica Elsa, de Feecse, és una professió “de curt recorregut”. L’exigència física i l’edat primerenca de començament de l’ofici fa que la gent es retire abans de l’edat de jubilació. Amb el reconeixement de titulats, “podríem transitar més fàcilment a altres treballs relacionats, com per exemple tècnic de mediació cultural, perquè a més ens reconeixerien eixa experiència laboral organitzant esdeveniments culturals i activitats”, ha apuntat Elsa. 

Pablo Meneu, director de CREAT, ha coincidit en el fet que no hi ha, ara per ara, cap legislació que s’adapte a les condicions del sector, “la qual cosa es reflecteix en precarietat i condicions que no són les adequades”. Un exemple és la contractació per als espectacles. Si un artista del circ actua un dissabte, només se'ls dona d'alta i se'ls paga per eixa jornada, encara que passen tota la setmana fent assajos. “És com si a un jugador de futbol se li pagara només per jugar un dissabte i no rebera res per tots els entrenaments que fa durant la setmana”, ha apuntat. En eixe sentit, “altres països ens guanyen per golejada”, ha lamentat. 

El llarg procés burocràtic

Preguntada per À Punt, la Conselleria d’Educació remet al ministeri, que encara ha de desenvolupar el Reial decret que regule els ensenyaments artístics. De moment, la cartera que dirigeix Pilar Alegria s’ha donat un termini d’un any per a fer el calendari amb el qual començar a redactar este Reial decret. No serà fins a eixe moment que començarà el tortuós camí burocràtic que ha de desenvolupar i establir els requisits mínims que necessitarà la futura titulació de circ (entre altres, el nombre d'hores lectives, les assignatures, o si serà un grau mitjà o superior). Amb esta base, els centres d’estudis, siguen públics o privats, podran crear el seu programa, amb llibertat d’afegir més contingut. 

En tot cas, la decisió final estarà en mans de la Conselleria d’Educació, amb José Antonio Rovira al capdavant, per adequar l’oferta formativa a este perfil professional. Seguiria, així, el camí que es va establir per a les disciplines de música i dansa, perquè la regulació de les titulacions superiors és competència autonòmica. 

El futur del circ

L’aparició del circ al text legal no ha sigut casualitat. Darrere hi ha una ingent quantitat d’hores de negociació i treball per part de diferents col·lectius, com CircoRed, la Feecse, i l’APCCV, amb el Ministeri de Cultura. De fet, en un primer moment, es va rebutjar que s’incloguera el circ. “Si no estàs dins, no pots entrar al joc”, segons diuen fonts d’estes agrupacions. 

Denuncien que, mentre en altres països “el circ és un art escènic amb molta força i molt avançat”, a Espanya “encara barallem per trobar espais als teatres, que ens programen, que ens donen ajudes o tindre centres de formació”. Per davant, queda molt de treball per a conscienciar la població i els polítics que el seu sector és molt més gran i professionalitzat del que pareix. 

“A partir d’ara toca continuar pressionant, és molt injust i realment roí per al sector que no hi haja una formació professional del circ a Espanya, ja que hi ha moltes escoles petites de circ. És increïble la quantitat de gent que ve de fora per a estudiar i és una llàstima que ens estiguem perdent un moviment que a Europa és la bomba”, ha defensat Meneu.