El còmic valencià parla de memòria històrica
María la Jabalina, Ronson i El abismo del olvido són tres novel·les gràfiques fetes a casa nostra amb la dictadura franquista com a teló de fons
El còmic valencià parla de memòria històrica. I bona prova d'aquesta afirmació són tres de les obres més destacades de l'any passat, que les veus expertes situen com a candidates serioses a emportar-se el premi a millor còmic nacional que atorga el govern espanyol des del 2007.
Les novel·les gràfiques en qüestió són María la Jabalina, de Cristina Duran i Miquel Àngel Giner Bou, Ronson, de César Sebastián i El abismo del olvido, de Paco Roca i Rodrigo Terrasa. Tres obres amb un estil totalment diferent que, alhora, guarden moltes similituds. Totes tres tenen com a teló de fons la dictadura franquista i totes tres mostren maneres diferents de tractar un dels episodis més foscos del nostre passat recent.
Aquest mateix dimecres, de fet, l'Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic d'Espanya ha premiat Roca i Terrasa amb el premi a la millor obra nacional, mentre que Sebastián ha sigut reconegut amb el premi Autor Emergent.
María la Jabalina, la història de la miliciana de Sagunt
El primer dels còmics en veure la llum a principis d'any va ser María la Jabalina, de la il·lustradora Cristina Durán i el guionista Miquel Àngel Giner Bou. L’obra, editada per la prolífica editorial Astiberri, conta la història de María Pérez Lacruz, una jove anarquista del Port de Sagunt (Camp de Morvedre) que figura com l’última dona assassinada pel franquisme.
Amb només 25 anys la van afusellar al Terrer, conegut com el mur de Paterna. Anteriorment, amb 18 anys, s’havia allistat com a miliciana en la Columna de Ferro, on va exercir com a infermera. Una vegada acabada la guerra, durant la repressió de la postguerra, va ser delatada, detinguda i acusada injustament d’una sèrie de delictes que mai hauria pogut cometre.
La iniciativa de fer aquest còmic va nàixer des del mateix Ajuntament de Sagunt, que volia recuperar la història d'una de les dones més conegudes de la localitat. "Tant de bo es feren més iniciatives d'aquest tipus i es pogueren recuperar més històries com la de María la Jabalina", comenta Giner Bou, que va fer una extensa tasca de recerca i síntesi per a poder traslladar la vida de la jove miliciana a la ficció.
Tant de bo es pogueren recuperar més històries com la de María la Jabalina
Encara hui dia, quan algú diu el nom de María la Jabalina al Port de Sagunt el veïnat reacciona. "És molt interessant veure com la família i la gent que la coneixia ha mantingut viva la seua memòria", explica Durán. "Hi ha molts episodis que s'han silenciat i que no s'han contat, sobretot el cas de les dones, per això portar a imatge la història d'una dona que va lluitar per la llibertat pot fer reflexionar a la gent", afegeix la il·lustradora de Sagunt.
Ronson, experiències d’un xiquet en temps de franquisme
Un mes després va arribar a les llibreries Ronson, d'Autsaider Còmics, primera novel·la gràfica de César Sebastián, jove historicista i il·lustrador que ja compta amb un impressionant currículum a l'esquena. La seua òpera prima en el món del còmic segueix les experiències d’un xiquet —basades en els records del pare— en el Sinarques (Plana d'Utiel-Requena) dels anys seixanta, en plena dictadura franquista.
Ens adonem, només veient la presentació del llibre —amb la textura de cartó cru i l'encunyat present a la vora de les pàgines— que estem davant d'una obra singular. Sebastián no idealitza, però tampoc demonitza. Encara que Espanya es trobara en un període tenebrós, la visió se centra en les experiències d'un xiquet transitant cap a l'adolescència; un coming-of-age, com dirien els anglosaxons. Hi ha tant records tendres com d'altres que hui dia ens posarien la pell de gallina.
"Volia contraposar la mirada d'un home madur amb les coses que veia quan era només un xiquet. Aquesta sensibilitat contrasta amb la innocència de quan eres xicotet", explicava Sebastián a les companyes de Pròxima Parada. L'autor revela que a través d'aquest conjunt de vinyetes ocre i sèpia volia retratar "el món rural i les classes populars, perquè crec que amaguen també grans històries que són part de la cultura del nostre país".
Volia contraposar la mirada d'un home madur amb les coses que veia quan era només un xiquet
Sebastián mostra les coses com eren, sense jutjar, perquè al remat, siga el lector o la lectora qui traga les seues pròpies conclusions. El que mai s'havia imaginat és que tantes persones anaven a sentir-se identificades amb les històries de Sinarques. "Pensava que açò seria una obra local, molt xicoteta, però no pensava que tants lectors anaren a identificar-se. Hi ha gent de tota la geografia espanyola que m'ha dit que li recorda al seu poble", comenta l'autor de Ronson.
El abismo del olvido i la dignitat dels afusellats de Paterna
A les darreries de l'any, Astiberri va tornar a sacsejar el món del còmic amb el llançament de El abismo del olvido, de l'inimitable Paco Roca, que aquesta vegada ha comptat amb el suport del periodista Rodrigo Terrasa. Els autors ens conten la història de José Celda, afusellat al costat d’altres onze homes en el cementiri de Paterna (l'Horta), i la filla, Pepica Celda, que set dècades després de la mort del pare va aconseguir per fi localitzar i recuperar les restes de l'ésser estimat per a restaurar finalment la seua dignitat.
Un altre personatge crucial desfila per les pàgines d'aquest còmic que ja va per la tercera edició i que s'ha convertit en tot un èxit de vendes: Leoncio Badía. Jugant-s'hi la pell, Badía va treballar anys com a enterrador al cementeri de Paterna i va ajudar en secret a les viudes dels represaliats pel franquisme perquè en un futur pogueren identificar i donar sepultura als seus homes. Com? Amagant botelletes que ajudaren a identificar els cossos entre les restes, amb l'esperança que algú poguera traure'ls de les fosses comunes una vegada acabada la dictadura.
"El que intentem contar en el còmic és la importància que té per a l'ésser humà un enterrament digne", explica el mateix Roca. Una pulsió que s'evidencia especialment en el personatge de Pepica, però que és present en tots els familiars dels assassinats que apareixen al llarg de la novel·la. "Volem tindre l'oportunitat de poder acomiadar-nos dels nostres éssers estimats i enterrar-los amb tot el respecte. I als afusellats de Paterna se'ls van negar aquestes coses", afegeix el dibuixant.
El que intentem contar en el còmic és la importància que té per a l'ésser humà un enterrament digne
"Tinc la percepció que hem fet justícia amb aquesta història", confessa Terrasa, que fa anys que treballa amb els familiars dels protagonistes de la novel·la. "Crec que per a les famílies és molt important veure tota la seua lluita reconeguda en les vinyetes", conclou.
En definitiva, María la Jabalina, Ronson i El abismo del olvido són obres que ens ajuden a entendre i reconciliar-nos amb el nostre passat. Amb pàgines que amaguen històries que necessitaven ser contades. Amb vinyetes que tornen a donar veu a tantes persones que van ser silenciades.
