La comissió Convent de Jerusalem - Matemàtic Marzal és la guanyadora de la Secció Especial de les Falles del 2025 amb el monument que porta com a lema "Or", obra de l’artista David Sánchez Llongo, segons ha comunicat este diumenge a la nit el president de la Junta Central Fallera i regidor de Falles de València, Santiago Ballester. La comissió fa triplet després d'haver sigut també vencedors este dissabte en les categories del ninot indultat i de Secció Especial infantil.

Sánchez Llongo ha firmat la falla més cara de València, amb 250.000 euros de pressupost. Una falla que apuntava a l’or, que precisament és el lema, amb un recorregut artístic per la història del metall preciós per excel·lència i el seu impacte cultural com a símbol de poder i riquesa.

Una monumental falla que versa també sobre la idea que el temps és “Or” i que partia com a clara favorita després d’aconseguir el primer premi per al monument infantil i el ninot indultat amb l’escena de les bodes d’or d’un matrimoni en un forn de Paiporta. Un lema que feia presagiar el triplet de premis amb la coronació esta nit com a millor falla de la Secció Especial.

Un concepte ampli, però que ha permés a l’artista desenvolupar diverses crítiques i al·legories de manera versàtil a través de la majestuosa estructura. “Era un tema atractiu, elegant i ens donava molt de joc” explica el dissenyador, Daniel Gómez. Amb una plantà que va ser complicada per la pluja, com explica David Sánchez Llongo: “Ho vam passar prou malament perquè ens vam haver de retardar perquè plovia molt”, però amb la treva de l’oratge, tot va quedar enllestit. D’esta manera, un lloc al pòdium semblava assegurat i així ha sigut".

És una falla quasi inabastable que domina l’emplaçament, on destaquen les delicades figures còsmiques que s’alcen sobre l’imponent conjunt i sostenen una corona feta amb l'element protagonista. Un conjunt on també hi ha cabuda per a la crítica als combustibles fòssils. A més, compta amb una figura femenina carregada d’elements que remeten a la mort; d’altres de simbolisme bíblic com les serps, que tempten la figura que agafa un planeta Terra erigit com si fora la fruita prohibida d’Adam i Eva. Un gran ventall d’escenes carregades de simbolisme en ninots que esperen milions d'ulls els vegen abans que les flames se'ls emporten.

Un equip d'À Punt NTC ha viscut de primera mà l'alegria en la comissió en conéixer el veredicte de la Junta Central Fallera. Sánchez Llongo assegura que després d'una plantà molt complicada amb vent i aigua, el guardó és la millor recompensa. La fallera major, Carmen Prades, ha contat que han bromejat tot l'any amb el lema del monument, "Or", i "ara ja és una realitat". Per la seua banda, el president, Francisco Segura, ha destacat que la falla ha fet història i que continuaran treballant per a tornar a aconseguir-ho.

Segona posició per a Monestir de Poblet - Aparicio Albiñana (falla L’Antiga)

A les portes de la victòria ha quedat la falla Monestir de Poblet - Aparicio Albiñana (L’Antiga), amb el lema "Pangea". Dels artistes fallers afectats per la dana, Josué Beitia és la cara més visible. El seu taller de Benetússer, a l’Horta Sud, com el de Santaulalia, va quedar arrasat pel tsunami del barranc de Poio i algunes peces de la falla van aparéixer a desenes de metres del monument. Gràcies a la tenacitat i la vehemència de l’artista, més forta que la barrancada, l'obra dona una lliçó de fortalesa a tot el col·lectiu que li ha valgut el reconeixement del jurat.

L’artista va posar l’equip a ple rendiment al cap de pocs dies de la tragèdia. Una falla carregada també de sincronies perquè el lema, “Pangea”, fa referència a la llegenda del continent perdut que interpel·la de manera directa l’actualitat. Amb un disseny de Carlos Benavent de composició asimètrica i acabat preciosista, constitueix tot un exemple de la resiliència i la força per renàixer d’un sector i un poble colpits per la tragèdia recent.

Tercera posició per a Na Jordana

Tancant el pòdium tenim la imponent falla de Na Jordana, amb el lema “El tarot de les flames”. Mario Gual recrea les cartes més emblemàtiques del tarot, figures que cobren vida enmig de les flames. El foc és l’element recurrent d’este monument, no només pel seu simbolisme en Falles, sinó també com a representació de la transformació, la purificació i el renaixement. Un renaixement que esperaven que arribara en forma de primer premi en el 75é aniversari de la comissió.

En el tarot de les flames una gran sacerdotessa es disposa a fer una psicodèlica tirada de cartes a la plaça del Portal Nou. El resultat és una composició enjogassada que proposa de nou l'artista Mario Gual, després de la pitonissa que ja estava present al monument del 2024. Gual ha tornat a invocar l’ocultisme per a coronar-se en una secció que encara se li resisteix. El monument compta amb un pressupost dins de la mitjana de la categoria i, després del penúltim lloc de l’exercici anterior, amb l’aniversari d’enguany, Na Jordana esperava jugar bé les seues cartes.

Una obra carregada d’enginy i de referències a la cultura pop, on es troben figures tan populars com els tarotistes i estreles de la xicoteta pantalla com Rappel o Aramís Fuster. Espiritualisme en un conjunt que reuneix l’essència de les Falles on, per descomptat, també hi ha referències a la dana.

Així queda la classificació de les falles de la Secció Especial:

1. Convent de Jerusalem - Matemàtic Marzal: “Or”, de l’artista David Sánchez Llongo

2. Monestir de Poblet - Aparicio Albiñana (L’Antiga): “Pangea”, de Josué Beitia Cardós

3. Na Jordana: “El tarot de les flames”, de l’artista Mario Gual

4. Plaça del Pilar: “Icònica”, de Francisco Torres Josa

5. Misser Mascó - Arévalo Baca (Exposició): “Escac i mat a la rutina”, de Banyuls i Ruiz

6. Avinguda del Regne de València - Duc de Calàbria: “Scenica”, de Sergio Musoles Ros

7. Cuba - Literat Azorín: “Orgàsmica”, de Toni Pérez Mena

8. Sueca - Literat Azorín: “Reset”, Santaeulalia Falles i Fogueres, SL

9. Almirall Cadarso - Comte d’Altea: “Wanderlust. La recerca del temps perdut”, de Paco Giner Núñez

Accedeix ací per a veure totes les falles de la Secció Especial.