Descoberta una de les mesquites més antigues d'Espanya a la Serra d'en Galceran

L'equip d'investigació del Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló ha descobert, recentment, una mesquita rural comunitària en el jaciment del Tossal de la Vila, a la Serra d'en Galceran (Plana Alta), que ha resultat ser una de les mesquites més antigues de la península.

Tot va començar l'any 2017, quan es va fer al jaciment un primer alçament topogràfic d'aquestes ruïnes que estaven enterrades quasi per complet. Això va permetre comprovar que es tractava d'un edifici de grans dimensions orientat al sud-est, cosa que va fer que la primera hipòtesi fora que es tractava d'una mesquita.

Ara, tres anys d'excavacions en extensió després, aquesta hipòtesi s'ha vist confirmada també per la morfologia de l'edifici, la seua distribució espacial i la tècnica constructiva, clarament diferenciada de la resta de construccions del Tossal de la Vila. Segons l'article publicat a la revista arqueològica Lvcentvm, l'equip que ha dut a terme les excavacions considera aquestes característiques indicis d'entitat per a considerar els seus ocupants com un grup prompte islamitzat, la identitat o obediència del qual encara no s'ha pogut determinar.

L'edifici es va construir a finals del segle VIII o a principis del IX dins del recinte fortificat del Tossal de la Vila, una fortalesa amurallada situada en la bifurcació de les dues principals vies de comunicació entre València i les ciutats de Saragossa i Tortosa. La mesquita estava, per tant, destinada a ser el lloc de les persones que habitaven la fortalesa, ja que no hi havia en aquella època cap àrea de poblament estable prop.

L'edifici tenia una porta d'accés protegida per una porxada ensostrada i una nau principal d'uns seixanta metres quadrats completament diàfana, sense mobles ni cap objecte que haja sigut recuperat durant les excavacions. La mesquita té, a més, la particularitat de comptar amb dos nínxols que destaquen quina és la paret que mira cap a la meca i, per tant, on havien de mirar les persones que hi anaven a resar, quan normalment en tenen un només.

La seua datació la situa com una de les mesquites més antigues d'al-Àndalus, que s'hauria construït durant el mateix període en què es va edificar la mesquita de Còrdova i altres de les més antigues excavades fins ara.

Els exemples d'edificis d'aquesta tipologia en cronologies andalusins primerenques resulten considerablement difícils de trobar, més encara en contextos rurals i extremadament perifèrics com el del Tossal de la Vila. És per això que aquest cas d'estudi resulta de gran interés, tant per la informació que aporta al debat específic sobre els recintes fortificats dels emirats en el Šarq al-Andalus com, sobretot, pels múltiples angles i perspectives que obri en relació amb l'anàlisi de les primeres mesquites rurals d'al-Àndalus i del procés d'islamització del qual són el seu reflex material, explica l'article redactat per l'equip que ha dut a terme les excavacions.