Descobreix els últims quinze jaciments declarats bé d'interés cultural

El ple del Consell acaba d’aprovar la declaració de bé d'interés cultural (BIC) de catorze jaciments amb categoria de zones arqueològiques i una de paleontològica. Aquest reconeixement té com a objectiu la protecció i la conservació d’aquests espais de gran valor patrimonial per a les generacions futures.

El tràmit, que estava pendent des d’abans de 1998, quan es va aprovar la llei de patrimoni cultural valencià, reconeix també la protecció del seu entorn i insta els municipis on s’ubiquen a incentivar la seua projecció.

Coincidint amb la notícia, repassem de nord a sud del país en un mapa interactiu els nous jaciments inclosos en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià com a BIC, molts dels quals d’un gran interés cultural per a les persones que els visiten.

• El Puig de la Nau, a Benicarló (Baix Maestrat)

Aquest jaciment ens permet visitar un poblat iber construït a mitjan segle V a. n. e. excepcionalment conservat, com ara el traçat dels seus carrers, els diferents edificis on descansaven, treballaven o practicaven el culte els ibers. El passeig per les muralles que en el seu moment van protegir el poblat ens permeten conéixer de prop aquesta època i el seu estil de vida.

• El Recinte Fortificat del Torrelló, a Onda (Plana Baixa)

És una xicoteta fortificació ibera amb un mur en forma circular que envolta una altra fortificació, a uns tres metres a l’interior, que pertany a una era anterior, l’edat de bronze. El recinte es compon en la seua major part d’una defensa natural, amb roques verticals amb un desnivell d’uns vint metres, que va permetre que les obres de defensa no foren de gran envergadura.

• El Jaciment Fenici de Vinarragell, a Borriana (Plana Baixa)

Originari del període del ferro antic, del segle VII a. n. e., va ser un hàbitat assentat sobre un xicotet monticle que passaria per un període colonial fenici durant el segle següent. Després de ser abandonat en el segle primer, els àrabs el tornarien a ocupar pel seu valor estratègic. Malgrat la seua escassa grandària, Vinarragell constitueix tot un referent de les colonitzacions fenícies i dels inicis de la cultura ibera.

• La Vil·la Romana del Benicató, a Nules (Plana Baixa)

Es tracta d'una important vil·la romana rural, habitada entre els segles I i IV a. n. e., amb un ampli pati porticat al centre del qual hi ha una gran bassa circular per a la recollida i distribució de les aigües pluvials. Al voltant del pati es distribueixen les diferents estances de la mansió, dues de les quals estaven decorades amb estucs i paviment de mosaic i estaven dotades de calefacció que els proporcionava un ampli hipocaust. A més, hi ha les restes d'una almàssera i diversos dolis per a l’emmagatzematge d’aliments.

• El Punt del Cid, a Almenara (Plana Baixa)

Situat a 110 metres d'altura a la muntanya del Cid, aquest gran recinte està envoltat per una muralla de més d’un quilòmetre de perímetre amb quinze torres d’origen medieval, tot i que les ruïnes estan associades a un antic assentament militar romà que va ser, probablement, utilitzat pels visigots. La llegenda ha vinculat aquest fort amb la conquesta de València per part del Cid.

• El Poblat Ibèric de la Mont-ravana, a Llíria (Camp de Túria)

La Mont-ravana és un poblat iber d’entre el segle V i el III a. n. e. relacionat amb l’explotació agrícola amb una superfície de 7.000 m² que conserva una gran part de recinte emmurallat. S'ha excavat aproximadament una cinquena part del poblat, on van ser descoberts diversos habitatges i part d'un complex industrial format per zones de molta, almàsseres i restes de basses relacionades amb el procés d'elaboració del vi.

• El Jaciment Arqueològic de València la Vella, a Riba-roja de Túria (Camp de Túria)

Aquest jaciment ha sigut interpretat com un castre visigot de la segona meitat del segle VI, que formaria part de les fortificacions que controlaven el territori circumdant de la ciutat de València. Destaca l'existència d'una muralla d'1,80 metres de grossària, reforçada per torres de planta quadrada, i l'abundant i variat material ceràmic que evidencia contactes amb el nord d'Àfrica i el Mediterrani oriental. És un dels escassos exemples d'arquitectura militar visigoda a casa nostra i un dels més primerencs identificats a la península Ibèrica. 

• El Poblat Ibèric de la Muela de Arriba, a Requena (Plana d’Utiel-Requena)

Xicotet poblat ibèric fortificat del segle IV a. n. e. assentat sobre el cim d'un turó d'una superfície de 16.000 m², que forma un altiplà situat a 688 metres sobre el nivell de la mar. Aquesta situació feu possible que gaudira d’una visibilitat d’uns cinc quilòmetres sobre la plana del riu Magre.

• El Poblat Ibèric Pico de los Ajos, a Iàtova (Foia de Bunyol)

Es tracta d'un poblat iber d'unes set hectàrees de superfície que ocupen dos altiplans contigus units per un estret istme al qual s'ha constatat la presència d'una cisterna. A la zona poblada, separada en dues zones, una a cada altiplà, s’han conservat restes ceràmiques, així com una important col·lecció de ploms escrits en ibèric.

• La Necròpolis Ibèrica Corral de Saus, a Moixent (Costera)

Aquesta necròpolis, que data dels segles V al III a. n. e., se situa al peu de la muntanya Castellet de Baix, en què es va assentar un vilatge ibèric, actualment desaparegut. Entre els descobriments més destacats es troben els de diverses tombes en què es van reutilitzar restes escultòriques com a material de construcció. 

• La Cova de l'Or, a Beniarrés (Comtat)

Es tracta d'un dels més rellevants enclavaments del neolític valencià, del voltant del 5.600 a. n. e., situat en una cavitat formada per una sala allargada, de 24 m de profunditat per 8 m d'amplària, a la serra del Benicadell, a una altura de 650 m sobre el nivell de la mar.

• La Illeta del Portitxol, a Xàbia (Marina Alta)

L'illa del Portitxol és un dels tres assentaments litorals d'època romana de Xàbia que va arribar a estar habitada periòdicament i on s'han trobat restes de soterraments i restes arqueològiques d'aquesta època. Va ser abandonada cap al segle IV a. n. e. i es va ocupar de nou en època medieval andalusina.

• Els Banys de la Reina, a Calp (Marina Alta)

Aquest reconegut jaciment consta d’un important vicus romà, del qual s’ha excavat només un quart de la superfície; un conjunt termal d’uns 500 m² de superfície, conegut com les Termes de la Muntanyeta i les piscines tallades en la roca a la mar relacionades amb la cria de peix viu que donen nom al jaciment. Els primers habitatges del complex, situat en un punt de gran rellevància en la navegació, es van edificar durant els segles I i II a. n. e. 

• La Illeta dels Banyets, al Campello (Alacantí)

Ocupada des de finals del tercer mil·lenni a. n. e., aquesta península guarda considerables vestigis de la prehistòria, l’edat de bronze o l’època medieval. Al segle V a. n. e. va estar poblada pels ibers i hi destacà una certa activitat productiva, amb instal·lacions de transformació de productes agrícoles i per a la conservació de peix. En època romana, sobre les ruïnes ibèriques i prehistòriques, es va alçar una vil·la agrícola amb unes xicotetes termes. L'últim període d'ocupació de la Illeta és islàmic, del segle XI.

• El Jaciment Paleontològic Porquet 1, a Alacant

El paratge del Porquet, l’únic jaciment paleontològic de les noves incorporacions en la llista BIC, conserva una fotografia de fa cinc milions d'anys gràcies a un centenar de petjades fossilitzades de mamífers, ocells i altres restes de peixos.