Es desvela el secret pòstum de Berlanga: el guió de la quarta part de 'L'escopeta nacional'

El guió inèdit de la quarta part de L'escopeta nacional –¡Viva Rusia!– i dos llibres, un que aborda la seua biografia, publicat el 1990 per Antonio Gómez Rufo, i un altre que reflecteix seua seua faceta internacional, la publicació en francés d'El verdugo, Le bourreau. És el llegat que el cineasta valencià, Luis García Berlanga, havia depositat en la caixa 1034 de l’Institut Cervantes el maig del 2008 i que aquest dijous, tretze anys després, els seus nets han obert. 

Per a un dels seus nets es tracta d’un llegat “ple de significat”, que evidencia “el món de Berlanga” (en al·lusió a l’exemplar Berlanga: contra el poder y la gloria d’Antonio Gómez Rufo), “un testimoni de la seua fama internacional” (en referència al llibre Le bourreau, que comparteix títol amb la pel·lícula que el director va estrenar el 1963) i “el seu compromís amb el futur” pel guió, perquè “era un guió que anava a rodar-se i que la mort de Luis Escobar –un dels actors protagonistes de la trilogia de L'escopeta nacional– va retardar i després va quedar inèdit”. 

Els descendents de Luis García Berlanga han complit aquest dijous amb la voluntat del seu avi, que el 27 de maig del 2008, dos anys abans de faltar, es va convertir en el primer cineasta que va deixar un llegat simbòlic en la Caixa de les lletres de l’Institut Cervantes, una caixa cuirassada on destacades personalitats literàries, científiques o musicals deixen objectes simbòlics que es recuperen en la data que indica el propietari. 

En el cas de Berlanga, va desitjar que els seus objectes es recuperaren coincidint amb el centenari del seu naixement. Atés que aquesta data caurà dissabte, el dia 12, s’ha avançat l’obertura de la caixa a aquest dijous. El contingut ha estat envoltat d’un secretisme absolut, tenint en compte que ni el mateix cineasta ni tampoc la seua família havien desvelat al llarg d’aquests anys què hi havia dins del sobre ocre, d’uns pocs centímetres de gruix, que García Berlanga havia ficat dins de la caixa 1034 el 27 de maig del 2008. 

Aquest hermetisme, unit al tarannà irònic i mordaç que sempre va caracteritzar el director de cine, havien alimentat les especulacions al llarg d’aquests anys. De fet, no es descartava que, fruit de la seua dedicació, el que hi haguera dins de la caixa daurada fora un guió cinematogràfic o bé un missatge a la societat. 

Aquest dijous, enmig d'una gran expectació, finalment s’ha sabut que Berlanga ha volgut compartir el guió de la pel·lícula que continuaria l’exitosa trilogia que reflecteix, amb un humor àcid, els primers anys de democràcia i la degeneració de les classes socials abans vinculades al franquisme, la que va iniciar L'escopeta nacional. Com ha confirmat un dels nets del cineasta que ha assistit a l’obertura del llegat a Madrid, el guió de ¡Viva Rusia! el portaran a l’exposició de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, inaugurada ahir dimecres. 

Llibres a la biblioteca d'obres patrimonials

Els dos llibres estaran un temps més dins la caixa 1034 i després s’incorporaran a la biblioteca patrimonial de l’Institut Cervantes. 

Un dels nets d’aquest emblemàtic director cinematogràfic recordava l’avi que va conèixer “en un estudi caòtic, amb milers de notícies que l’inspiraven, milers de poemes que mai ningú va llegir, de dibuixos…” i on Berlanga “creava sense pretensió”. “No callava ni la vergonya ni la comoditat”, ha puntualitzat. 

Música valenciana per a inaugurar l'Any Berlanga

Les notes de La vaquilla i Bienvenido Mr. Marshall recordaran aquest dijous, al centre de Madrid, dos de les produccions més icòniques del cineasta valencià. Els músics de la banda d’Albuixec interpreten les peces d’aquestes pel·lícules a la plaça Major de la capital. 

Recordaran, d’una “manera molt valenciana”, a través de la música, el mordaç cineasta, com apuntava Rosana Pastor, comissionada de l’Any Berlanga a la Comunitat Valenciana, minuts abans de partir cap a Madrid.