Deu coses de les Festes de la Magdalena que potser no coneixies

Des del 1251

L'origen de moltes festes tradicionals és desconegut, però en el cas de la Magdalena té a veure amb un moment molt concret. L'any 1251 els castellonencs i les castellonenques traslladaren la seua residència del castell de Fadrell, situat a la muntanya de la Magdalena, fins a la part més plana i fèrtil, per això el nom mescla ambdós termes: Castelló de la Plana. 

En aquest camí tortuós i llarg d'uns set quilòmetres, les canyes amb fanals es convertiren en elements essencials i han perdurat en el temps fins a transformar-se en una icona de la festa. Diuen que, a mitjanit, va començar a ploure i van començar a recollir canyes que es trobaven pel camí per a sortejar els corrents d’aigua que es van formar en la tempesta. A més, portaven els rotllos, uns pans redons amb un forat al mig. Segons conta la llegenda, per al trasllat se n'emportaven molts com a provisions i se'ls penjaven al voltant del coll per a transportar-los amb més comoditat.

Qui va ser Tombatossals?

Un dels actes inicials de les festes de la Magdalena és la imposició del mocador verd al gegant Tombatossals, situat a la rotonda que encreua l'avinguda del Lledó amb el carrer de María Rosa Molas. Però, qui va ser Tombatossals? 

Gegant de bona ànima, Tombatossals és un dels personatges protagonistes del conte del castellonenc Josep Pasqual Tirado, escrit el 1930, que explica l'origen de la ciutat i que ha passat de generació en generació com la llegenda de la fundació de Castelló de la Plana. Tombatossals, juntament amb la resta de gegants que l'acompanyen, són personatges mitològics molt estimats pels castellonencs i les castellonenques. Com ens conta la narradora oral, Tània Muñoz, Tombatossals "naix de l'amor de les dues roques més grans, la penyeta Roja i el tossal Gros, amb una força descomunal" i té com a missió moure les muntanyes. En la seua colla d'amics trobem Arrancapins, que com el seu nom indica acabava amb les males herbes i els arbustos; Bufanúvols, encarregat de portar la pluja als cultius; Tragapinyols, que dona un toc escatològic a la colla, ja que, com diu Tània, "menja fruita i dispara els pinyols amb el cul i així sembra les llavors per a la nova terra"; i Cagueme, que és el més xicotet de tots, però amb més cervell. Tots vivíem a la cova de les Meravelles, fins que un dia, el rei Barbut els va encomanar endreçar el terme perquè els fills pogueren heretar una plana en condicions. Tombatossals i els seus amics també van conquistar les illes Columbretes. 

El personatge de Tombatossals apareix en l'himne de Castelló (Rotllo i canya), al Pregó, fins i tot hi ha un premi de literatura infantil amb aquest títol, a més d'un col·legi, entre altres maneres de retre-li homenatge per la seua importància en la història popular de la ciutat.

L'origen etimològic

Sabies que Magdalena o Magdal era un malnom que pot provindre del substantiu arameu majdal, que vol dir 'torre'?

D'interés turístic internacional des del 2010

Les Festes de la Magdalena van ser declarades d'interés turístic internacional el 2010. Tenen una duració de nou dies i se celebren a partir del tercer dissabte de Quaresma.

Les gaiates, "un esclafit de llum sense foc ni fum"

Un dels elements més vistosos de la festa són les gaiates, que són les protagonistes del primer dilluns de Magdalena a les 20:00 h, quan se celebra l'encesa. Es tracta d'un espectacle en què totes les gaiates s'encenen alhora perquè puguen ser contemplades de prop abans de ser portades al sector corresponent. N'hi ha dènou, a més de la de l'Ajuntament i són les següents:  

• Gaiata 1: Brancal de la Ciutat
• Gaiata 2: Fadrell
• Gaiata 3: Porta del Sol
• Gaiata 4: L'Armelar
• Gaiata 5: Hort dels Corders
• Gaiata 6: Farola-Ravalet
• Gaiata 7: Cor de la Ciutat
• Gaiata 8: Portal de l'Om
• Gaiata 9: L'Espartera
• Gaiata 10: El Toll
• Gaiata 11: Forn del Pla
• Gaiata 12: El Grau
• Gaiata 13: Censal
• Gaiata 14: Castàlia
• Gaiata 15: Sequiol
• Gaiata 16: Rafalafena
• Gaiata 17: Tir de Colom
• Gaiata 18: Crémor
• Gaiata 19: La Cultural

Aquestes gaiates coincideixen amb les comissions festeres que en són responsables, així com amb els dènou sectors o barris en què es divideix la ciutat de Castelló per a l'organització de la festa. 

Els carros no sempre han sigut de motor

Un altre element icònic de la festa són els carros, que no sempre han sigut de motor, sinó que abans anaven enganxats als animals. El dilluns de Magdalena de matí comença la desfilada de carros engalanats o carromatos, on molts d'ells representen escenes costumistes de la tradició castellonera. 

Qui són aquestes xiquetes nugades al carro?

Personatges de la festa n'hi ha molts, entre ells, les xiquetes del meneo, que són un grup de menudes que apareixen unides amb cordes de les gaiates, en recorda de la tradició de la mítica baixada del Castell Vell en què els xiquets anaven nugats dels gaiatos dels pares per a no perdre’s. Van vestides de blanc, amb faldes de tul i els braços en canteret i fan un moviment molt característic amb les faldes, d'ahí el nom. 

La volteta, la volteta!

Quan algú s'ha de lluir a Castelló de la Plana per tal de mostrar el vestit, la gent l'aclama dient "la volteta, la volteta!" Aquesta expressió s'usa especialment perquè les reines o les dames mostren la indumentària mentre pega una volta i saluda al voltant de la canya. 

Sempre el mateix adreç

Sabies que els adreços de les reines de la festa són sempre els mateixos? L'Ajuntament de Castelló de la Plana n'és el propietari i cada any els els va deixant a les reines. Ja són més de setanta-cinc anys amb els mateixos adreços.  

Els fadrins, el dolç de la Magdalena, creat fa catorze anys

Els fadrins o fadrinets es van crear quan el Gremi de Forners van organitzar un concurs per a triar el dolç típic de la Magdalena. Es va patentar fa catorze anys i és un pastís amb figues, moniato i crema, que només es fa durant les festes de la Magdalena. Són molt representatius de la cultura castellonera, amb aquest fadrí representat amb sucre per damunt. Uns altres dolços típics de Castelló de la Plana que trobem no sols durant les festes són les figues albardades, la coca castellonera, les pilotes de frare i en salat, els ximos, que són uns entrepans mollets farcits de tonyina, ou, tomata, pinyons, arrebossats i fregits. Respecte de la beguda, el més típic és la barreja castellonera, d'anís i mistela mesclat, a banda, per descomptat, del vi, propi dels mesons del vi. 

La història del Pregó

Vols conéixer la història del Pregó? Rescatem aquesta joia de l'arxiu que ens conta el seu origen:

El primer "Magdalena, vítol"!

A la plaça Major, les reines de les festes llancen un crit des de la balconada de l'Ajuntament: "Magdalena!" i el públic respon des de baix: "Vítol!". I així acaben les festes de l'any i comencen els actes previs per a les de l'any següent. Així és com es va viure el 1990, la primera vegada que la televisió valenciana va enregistrar aquest acte: