Deu frases de Zoo per a resumir els deu anys de trajectòria musical
La banda de Gandia s’acomiada del món de la música amb "Epíleg", una cançó que conta la seua trajectòria professional en poc més de quatre minuts
Del 2014 al 2024, Zoo ha sigut el grup de música encarregat de posar la banda sonora de moltes persones, i no necessàriament valencianoparlants. Des d’"Estiu", el primer dels seus èxits, fins a "Epíleg", l'últim tema, han sigut deu anys de carrera musical en què han definit un estil propi, entremesclant el rap amb els sons més electrònics, les lletres reivindicatives amb aquelles més satíriques i divertides i les melodies d’escolta passiva amb aquelles per a embogir en els directes. De tot un poc, cosa que fa difícil fer una selecció acurada d’allò que realment significa Zoo.
En deu anys de carrera han creat tres àlbums (Tempestes venen del sud el 2014, Raval el 2017 i Llepolies el 2021), dos eps (l’un el 2015 amb les versions d’"Esbarzers" de la Gossa Sorda i "Camins" d’Obrint pas, i l’altre el 2018 amb "Robot", "Omertà", "Cançons d’ofrena" i "Karrer de l’amargura"), dos discos en directe (l’un el 2019 i l’altre el 2022, ambdós des de Barcelona), dos singles extra per a la gira Llepolies ("Grauera" i "Panya", ambdós del 2022) i ara, l’"Epíleg", com a colofó per al 2024. A més, han col·laborat en molts d’aquests temes amb grans artistes del panorama nacional com Roy Mercurio, Annie Garcés, Def Con Dos o SFDK i també del panorama musical valencià com Marala, Mafalda, Jazzwoman, Pablo Sánchez de Ciudad Jara o Toni Mejías de Los chikos del maíz.
En total, han creat una quarantena de cançons d’entre les quals hem seleccionat deu frases que han siguts claus en la seua trajectòria.
"No estem fent merda facilona, ací fem himnes" ("Estiu", 2014)
Tota una declaració d’intencions per a començar. Així començà tot: “Cau la calor a la Safor, bombeja el ritme / No estem fent merda facilona, ací fem himnes”. Ningú podia presagiar, ni tan sols el mateix Panxo, el que anava a passar. Aquest vídeo gravat a la platja de l’Ahuir, entre amics, que desbordava espontaneïtat i passió, es publicava un 19 de juny del 2014 i poc temps després i per a sempre, es convertiria en el que ja predia a la lletra: un himne. Hui en dia, registra set milions i mig de visualitzacions en YouTube i és, juntament amb "Tobogan", la cançó insígnia del grup. La clau de l’èxit? Potser justament aquesta, no esperar res a canvi, perquè com diuen en aquesta cançó: “Jo tinc set de vida, no de fama”. Com a curiositat, sabies que aquesta frase es pot també sentir en una de les cançons del seu amic Toni Mejías? L'integrant de Los chikos del maíz canta en "Revisionismo o barbarie": “No hacemos mierda facilona, hacemos himnos”.
"Sents com s’esmolen les metàfores" ("Corbelles", 2014)
El poder de la música en la lluita política i social. La retòrica de Zoo és indiscutible i l’eloqüència de Panxo, en concret, eficaç. Coneixen el poder de la paraula i a través de la música creen missatges amb molta càrrega reivindicativa: passen de la resistència a la revolució, de la frustració i la impotència al desig de llibertat i autocontrol. Parlen de “tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou”, són lletres que criden al col·lectivisme i als moviments populars. Podem dir que les seues lletres estan repletes de “metàfores esmolades” que criden a la reflexió i fugen del immobilisme. Ací només alguns altres exemples: “Ni amb presons ni cavernes, callaran la fera” de "Correfoc", “Afonarem qui explota en la misèria absoluta” de "La nostra bota" o “Volen que et trenques l'esquena, ningú mereix eixa pena” de "Faena".
"Contar-nos les misèries amb formatge, pa i vi" ("Esbarzers", 2015)
El plaer de la quotidianitat. Les lletres de Zoo estan farcides de costumisme que ens evoquen situacions reconeixibles i ens fan sentir molt identificats. Parlen de plaer, de moments molt concrets que reporten felicitat, evoquen olors, reprodueixen emocions. Allò precís i menut que ens identifica com a col·lectiu. A qui no li agrada compartir una conversa amb una bona beguda i menjar davant? Zoo recrea aquesta quotidianitat carregada de significat en les versions d'"Esbarzers" de la Gossa Sorda (“l’olor a podrit de València em posa calent”) i "Camins" d’Obrint pas (“damunt del llit et vas deixar taques, pelets i un bon record”); però també en lletres pròpies com la cançó de la "Grauera", dedicada a l’amor “contingent i necessari” amb lletres com “hem fet d'un pis menut una mansió, un palau amb corredor que és una pista de ball” o “glòria a les barquetes que tornen al port” per a evocar el capvespre al Grau de Gandia.
"Vivim la vida de gaidó" ("El cap per avall", 2017)
Lletres fetes per i per a valencians i valencianes. Les muixerangues i els artefactes pirotècnics són els protagonistes en els directes d’"El cap per avall". Això són les reaccions espontànies entre el públic, però a més, durant l’última gira, aquesta cançó tenia el suport d'audiovisuals amb al·lusions tan valencianes com la paella russa de Joan Monleón o la discoteca Puzzle de la Ruta del Bakalao. Aquest és un tema farcit de simbologia, acudits o conceptes que potser només valencians i valencianes poden identificar. Per exemple, “plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu”, “acabareu com el Pelletes a Alcoi” o “una costa traïda, un desig de fugida”. No falta tampoc la Geperudeta, Nino Bravo, Camilo Sesto, les Falles, el Mondúver, el Penyagolosa i el Benicadell, els roders de la Marina i el Comtat, els tarongers i les oliveres, els cirerers i les vinyes,... Un tema vertebrador a més no poder, però no n’ha sigut l’únic, també "Diània", amb referències a la Quarantamaula, el Pou Clar o un poema de Josep Piera; o "Carrer de l’amargura", amb la pista de Silla o els sopars d’estiu a la fresca com a part de la lletra.
"No van poder, mai no podran" ("La mestra", 2017)
L’estima per la llengua. Moltes vegades s’ha dit ja això que Zoo ha fet més per la llengua que altres, només pel fet d’usar-la i fer-la arribar allà on potser no la parlen, però sí la canten. "La mestra" va fer el mateix: ella és Marifé Arroyo, una docent que va inspirar un llibre, un documental i també aquesta cançó de Panxo i que ara s’ha convertit en una icona de la supervivència de la llengua. Ella va aprendre el valencià en temps de dictadura, el seu alumnat de Barx li'l va ensenyar, i enfrontant-se a la censura lingüística, ella va decidir usar-lo. Així, quasi sense voler, es va convertir en una “contrabandista de verbs clandestins, escampant el verí”. Doncs ara, aquest verí emana de Zoo i així ho reprodueixen en la lletra de la seua última cançó "Epíleg": “I hem deixat un rastre de verí, de mares a fills, podeu traure pit”. En la lluita lingüística, trobem dos fites més ben destacables en la trajectòria de la banda de Gandia: una és la publicació del tema "Dilo en castellano", i una altra, el concert a Argeleta, en protesta per la cancel·lació del concert de Tito Pontet a l’Alt Millars.
"Volien merda i tenen raval" ("Ventiladors", 2017)
Crida a la diversió. “Somiaven feres dormides, frases domades, líriques subordinades”, però no, Panxo s’ha sentit sempre lliure i ha compost les seues lletres al marge del que hauria de fer o de dir. I això és "Ventiladors", tot un himne ballable i reconeixible, fins i tot, pels que no són seguidors de Zoo, que esguita “merda, merda pa tots”.
"Un tobogan, li falta un tobogan" ("Tobogan", 2021)
Ningú ho pot llegir sense entonar-la! Aquesta ja no és una frase més, és la frase. Ja no és ni un himne, pot entrar a formar part inclús del refranyer popular, temps al temps. Panxo sempre ho ha escridassat en els seus concerts a l’inici de la cançó: “Que a ningú li falte un tobogan!”. El tobogan és sinònim de diversió, felicitat i és que els “diners no donen la felicitat”. Pots tindre "jardí, piscina gegant, casupet pal servici, tres motos, bicis i un quad", com resa la cançó, però a això... encara li falta un tobogan. I no només inclou missatge sinó que a més és ballable fins a l’èxtasi. Tan icònica és que s’ha convertit en la cançó més esperada i que estratègicament ells sempre toquen al final dels seus directes. "Tobogan" forma part de l’últim disc de Zoo farcit de ritmes molt més ballables, bona mostra en són també "Llepolies" (amb una posada en escena en el videoclip que mai han superat), "Tir al ninot" i "Avant".
"El nostre llegat, prim; la faena, feta" ("Cançó pòstuma", 2021)
La cançó de comiat de Zoo, ja el 2021. Encara que no volguérem adonar-nos-en, Panxo i la seua banda, Zoo, ja ens deien adeu el 2021. "Cançó pòstuma" és l’última de les dotze cançons que conformen el disc Llepolies. Només cal fixar-se en el títol per a veure que es tracta d’un comiat i per al qui no ho tinguera clar, aquestes quatre frases: “Me'n vaig a la muntanya, el testament signat”, “Es tanca un cicle: victòria”, “El nostre llegat, prim, la faena feta” i “Que qui vinga darrere que reme, que reme”. Era un adeu i sense subtileses. I de fet, després d’aquesta cançó l’únic que hem pogut escoltar de nou en Zoo han sigut els tres singles després de Llepolies: “Grauera”, “Panya” i ara “Epíleg”.
"Tan bonica com eres Espanya i tan lletja que t'estan fent" ("Panya", 2022)
La cresta de l’ona, cantar en el WiZink Center de Madrid ple de gom a gom. La carrera musical de Zoo va tocar sostre amb una fita històrica: el 3 de desembre del 2022 omplien el WiZink Center i uns 8.000 espectadors veien el seu espectacle en directe, i en valencià no ho oblidem, des de la capital d’Espanya. “La plaça està abarrotà” cantaven en aquest single i així va ser, encara que no s’ho podien creure ni ells. De fet, mesos enrere, en la campanya de venda d’entrades feien broma amb Jordi Évole sobre la impossibilitat d’omplir aquest coliseu dels espectacles madrilenys. Una setmana més tard, al Palau Sant Jordi de Barcelona, van revalidar l’èxit, aquesta vegada enfront d'uns 15.000 espectadors. Aquestes dos fites suposaven fer història i com Panxo va declarar en l’especial de Zoom sobre la música en valencià, era “tocar sostre per a nosaltres”. Aquests és un dels motius que han propiciat la retirada: “Amb Llepolies sentíem que havíem culminat aquest procés artístic i només hi havia tres opcions: fer una cosa pitjor, fer un gir que possiblement la gent no hauria entés o parar-lo, i vam decidir fer açò últim”, ens va contar Panxo en l’entrevista en exclusiva després d’anunciar que abandonaven els escenaris.
"Estil, agitació i propaganda" ("Epíleg", 2024)
Les tres paraules que resumeixen el seu llegat. En el llançament de l'última de les seues cançons, que han titulat "Epíleg", han decidit extraure aquestes tres paraules per a la publicació en xarxes socials. “10 anys de pura vida”, aquesta publicació és molt significativa, ja que com dèiem al principi i ells deien en la seua primera cançó: “Tinc set de vida, no de fama”. Tot sembla perfectament interconnectat.
Se’n va tranquils (“En guerra hem viscut i en pau marxarem”, de "Cançó pòstuma"), en la cresta de l’ona (“Carrea meteòrica, èxits assegurats”, de "Tir al ninot"), deixant un llegat obert per a futurs lluitadors (“Sempre a la contra i avant”, d'"Avant") i havent fet història, per a sempre (“Besaran per on xafe el monet”, de "La dels Beatles").
Reviu el concert del Palau de Sant Jordi de desembre del 2022
