Deu llibres en valencià que has de llegir

La literatura s’ha convertit en el salvavides de milers de persones aquest 2020. Les xifres, de fet, ho avalen: un estudi de la Universitat de València (en col·laboració amb la Università degli Studi di Padova) confirma que s’ha augmentat el temps que es dedicava a la lectura enguany. Amb confinament o sense, la lectura travessa un dels seus moments més dolços.

No és gens estrany, els llibres ofereixen moltíssimes possibilitats. Mons impressionants al nostre abast, poemes que estufarren la pell, coneixements que ens enriqueixen. Amb l'arribada d'una data assenyalada, un llibre s’erigeix, més que mai, com un regal que no passa de moda. Ací baix, les nostres deu recomanacions per a un any que desitgem que siga molt literari. Algunes d’aquestes recomanacions estan relacionades amb continguts d’À Punt Mèdia per tal de poder complementar l’experiència de la lectura.

‘Cel de fang’, de Marc Granell

Marc Granell és un dels noms destacats d’aquest any 2020. No només perquè ha rebut el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana, sinó perquè ha tret un nou llibre enguany mateix. Cel de fang, editat per Bromera, és un poemari inèdit que recull els poemes de l’escriptor valencià entre 2017 i 2020, i en què destaca, com sempre en la seua literatura, una apel·lació a les consciències i als grans temes de l’existència humana.

‘Canto jo i la muntanya balla’, d’Irene Solà

La ficció i la realitat semblen només una en aquest relat de la catalana Irene Solà. Dones, homes, fantasmes, records; i, sobretot, natura ordeixen una tendra història que, com la vida, mostra alegries, tristeses, desesperació, bellesa, mort, tradició i reinvenció. Un cant a les zones de Camprodon i Prats de Molló, a Catalunya, on la jove escriptora es va criar i que Anagrama ha encapsulat en un llibre de només 192 pàgines. Un relat molt diferent que ens transporta a un lloc místic on tot pareix possible.

‘Dinamarca/Plagi’, de Rodolf Sirera i Josep Lluís Sirera

El teatre també es pot llegir. De fet, és més que recomanable fer-ho. Dinamarca, obra escrita a quatre mans per Rodolf i Josep Lluís Sirera, conta la història de la família d’un pastor luterà i les seues relacions amb el món del teatre durant els anys que Alemanya va estar ocupada en la II Guerra Mundial. La seua adaptació teatral va aconseguir un Premi Max a millor autoria teatral aquest 2020. El llibre, editat per Bromera, també inclou una altra xicoteta obra de misteri firmada per Rodolf.

‘Matèria de Bretanya’, de Carmelina Sánchez-Cutillas

Carmelina Sánchez-Cutillas ha sigut nominada escriptora de l’any 2020 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sánchez-Cutillas, considerada a més una de les grans veus de la literatura valenciana, va escriure l’emblemàtica obra Matèria de Bretanya el 1975. El llibre, una espècie de partitura biogràfica editada per l’editorial 3i4, ens trasllada a Altea en els anys de la infantesa de l’escriptora. À Punt, per cert, va dedicar un documental a la seua apassionant vida, que pots veure ací.

‘La mirada de vidre’, d’Anna Moner

L’artista i escriptora Anna Moner va guanyar, amb La mirada de vidre, el Premi Novel·la Ciutat d’Alzira 2018. Com és habitual en els seus llibres, Moner s’endinsa amb fermesa en la part més fosca de la naturalesa humana. La mirada de vidre ens situa en la tardor del 1904, quan el fotògraf Roger Queralt accepta, desesperat per aconseguir diners, la peculiar oferta de Madame Babinski de retratar esperits al seu gabinet esotèric. Un llibre editat per Bromera que enganxa i, com la resta de les obres de Moner, ens ensenya que, en l’essencial, no hem canviat massa.

‘La neurona lectoreta’, de Fani Grande

Una de les millors coses de la literatura és que pràcticament tot el món pot disfrutar-la. També, per descomptat, els xicotets i les xicotetes de la casa. La periodista i escriptora Fani Grande i l’il·lustrador Antonio Ortiz Ortifus s’encarreguen d’endinsar-se en el nostre cervell per a descobrir com funciona i connectar-lo, a més, amb la importància de llegir. Un llibre de no ficció editat per Edicions del Bullent que demostra que els temes seriosos poden (i deurien) ser tractats des de l’humor.

‘La València contada’, de Vicent Baydal, Frederic Aparisi i Ferran Esquilache

València és una de les cinquanta metròpolis més poblades d’Europa. Així ho manifesten els autors de La València contada, una història per les nostres arrels mitjançant els barris i districtes de la ciutat. Agilitat i mestria s'uneixen per a vertebrar un relat que posa el focus, com no podia ser d’altra forma, en la història d’una de les urbs més antigues del planeta, amb més de dos mil anys d’existència. Conéixer qui som per a, potser, saber on anirem.

‘L’esperit del temps’, de Martí Domínguez

El nazisme i els camps de concentració són els escenaris d’aquesta novel·la del periodista i escriptor Martí Domínguez. Però no precisament per a contar la història com sempre, sinó a l’inrevés. Així, Domínguez ens conta les raons científiques que portaren científics i també intel·lectuals a donar suport al règim nazi. Ho fa, a més, mitjançant les memòries d’un fictici psicòleg que, capturat el 1944, es planteja el que ha fet. Un retrat veraç i documentat editat per Grup62 d’un dels episodis de la nostra història que mai s’obliden del tot.

‘El teu gust’, d’Isabel-Clara Simó

L’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó ens va deixar el gener d’enguany. La també periodista i professora, no obstant, va deixar com a llegat moltíssimes obres (Júlia, el seu primer llibre escrit el 1983, és un dels més coneguts). I també El teu gust, una novel·la editada per Bromera que es va publicar fa uns mesos com a títol pòstum. Aquesta última història d’amor de Simó també parla de pèrdua, esperança o desig. De la vida, en definitiva.

‘El dia 3’, de Miguel Á. Giner Bou, Cristina Durán i Laura Ballester

De vegades, el temps es congela. És el que va passar aquell fatídic 3 de juliol de 2006 a València i, concretament, a la parada de metro de l’estació de Jesús, on es va produir un accident de dimensions descomunals que canviaria la vida de moltes persones a la ciutat. La història la van portar al còmic Miguel Á. Giner Bou i Cristina Durán, i està basada en les investigacions de la periodista Laura Ballester. Premi Nacional del Còmic 2019, aquesta és una novel·la gràfica que no deixa indiferent.