La directora artística de Sagunt a escena: “Reivindiquem la participació del ministeri, i no sols econòmica”
Inma Expósito assegura que la continuïtat del festival i la varietat de companyies nacionals que hi participen haurien d’avalar el suport de Cultura
La trajectòria de Sagunt a escena, el festival d’arts escèniques que ja s’ha convertit en un referent cultural ineludible de l’estiu després de 41 edicions, és aval suficient per a reclamar al Ministeri de Cultura que s'implique en este festival que acull Sagunt fins al 27 d’agost. Així ho veu la directora artística, Inma Expósito, que demanava este divendres, a través del micròfon d’À Punt, el suport del ministeri, i no sols econòmicament.
“Reivindiquem que participe el ministeri perquè, després de 41 anys de festival, ha adquirit una envergadura estatal, no sols autonòmica. Seria interessant que hi participara el ministeri, i no sols econòmicament, també pel que fa a la difusió, al suport institucional que pot aportar, i inclús en l'àmbit patrimonial, perquè recordem que estem en un espai que és patrimoni nacional”, exposava la responsable artística de Sagunt a escena en Les notícies del matí.
Expósito ha justificat esta necessitat per la dimensió que ha adquirit el festival, per on passen no sols companyies valencianes, sinó també destacades companyies del panorama nacional i, fins i tot en alguna ocasió, també alguna d'internacional. De fet, enguany passaran pel teatre romà de Sagunt intèrprets del nivell de El Brujo o Victoria Abril, a més de la jove companyia del coreògraf Nacho Duato o la cantautora Valeria Castro.
En esta línia, la directora artística d’este consolidat festival apuntava que, al llarg dels anys, Sagunt a escena ha intentat programar una oferta multidisciplinària, on tinguera cabuda la música, la dansa, el teatre o el circ, donat que les dates en què té lloc, a l’agost, permeten atraure públic molt divers. “En oferir una proposta multidisciplinària, en estiu a més, es pot seduir públic divers. A més varietat, més públic diferent”, aclaria.
No obstant això, el teatre grecollatí continua sent l’espina dorsal d’este festival. De fet, Les troianes. Fucking nowhere, Medusa i La paz són alguns dels espectacles que volen vincular l’escenari en què es representen amb l’herència teatral que ha deixat la cultura grecollatina.
