Un documental homenatja les pioneres de les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent

El Teatre Echegaray d’Ontinyent ha acollit aquest divendres l’estrena de l’audiovisual Les Valquíries, les pioneres de la festa, dedicat a la primera esquadra integrada per dones de les festes de Moros i Cristians de la ciutat. Una fita que va trencar el sostre de vidre que imperava en la festa fins al 1989.

Ni Sese Calabuig ni Marian Tortosa imaginaven que el pas que feren junt amb set companyes més canviaria el rumb de la història ontinyentina. “Jo volia ser una més en la festa, com el meu germà i mon pare", rememora Sese Calabuig. "Volia gaudir, però no només un any, sinó sempre”.

Fins aleshores l'article 20 de l’estatut de la festa deia que les dones només podien “eixir en boatos" explica Calabuig. Un estatut que finalment es va suspendre gràcies a la seua lluita. Posteriorment, la Societat de Festes les instà a “trobar una comparsa on poder eixir i forma una esquadra femenina”, recorda Marian Tortosa. I va ser en la comparsa Fontans on van eixir per primera vegada en la una filada anomenada Les Valquíries. No s’imaginaven aquestes dones valentes la repercussió que tindria la seua presència en la desfilada: “El públic en les tribunes s’alçava a aplaudir des de l’inici de l’entrada fins al final”, recorda Tortosa.

Trenta-quatre anys després la societat ontinyentina ha volgut reconéixer-los la seua acció amb el documental 'Les Valquíries, les pioneres de la festa'. “És un audiovisual per a visibilitzar el paper que les dones hem jugat al llarg de la història, i en aquest cas, en la història d’Ontinyent”, detalla Natàlia Enguix, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Ontinyent, que ha produït l'obra.

"Un punt d'inflexió històric"

En el col·loqui posterior a la projecció, moderat per Rosana Ferrero, van participar les valquíries Isabel Pla, Tudi Guillem, Reis Alborch, Inma Torró, Sese Calabuig i Marian Tortosa; la periodista de la qual va partir la idea inicial del projecte, Maria Casanova; Lucia Casañ, una de les dues directores del documental juntament amb Pepa Roig; així com Alícia Sarrió i M. Carmen Valls, que van ser les primeres dones amb càrrec en les festes de Moros i Cristians.

Les protagonistes van agrair la iniciativa de l’Ajuntament per fer valdre una fita que coincidien en assenyalar com a “un punt d’inflexió històric" que va tindre el seu germen en alguns fets previs com la ponència feta per dones al Congrés Nacional de Moros i Cristians del 1985 o la prohibició l'any 1988 de desfilar a tres dones que van intentar fer-ho dins d’una esquadra d’homes. “Va ser una resposta a eixos fets i a les nostres inquietuds. Donem les gràcies a la Regidoria d’Igualtat perquè per a nosaltres és molt gran rememorar aquells moments, i estem molt orgulloses del fet que es valore que vam fer una cosa important per les dones i per la festa”.