Dürer i la seua escola al Museu de Belles Arts de València

L'exposició Kleinmeister al Museu de Belles Arts de València ofereix a través de 141 obres un ampli panorama de l'interessant període artístic dels segles XV i XVI. És la primera mostra monogràfica que un museu espanyol dedica a l'obra dels Xicotets Mestres. Es tracta de 127 estampes de diferents artistes alemanys pertanyents a la col·lecció Mariano Moret i 14 gravats de Dürer de la Biblioteca Nacional, que mostren tant el gravat renaixentista de mestres posteriors a Dürer com el gravat flamenc i holandés del segle XVI.

El seu propietari és també el comissari de l'exposició. Este mecenes valencià ha recuperat 500 gravats de l'escola flamenca i holandesa de l'entorn de Dürer adquirits durant 20 anys en diferents ciutats d'Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica, a més d'altres parts del món. De fet, només un gravat va ser adquirit a Espanya. La col·lecció, la va iniciar "per la dificultat que hi havia a Espanya de contemplar gravats antics dels grans mestres", ja que "hi ha poques obres i només a la Biblioteca Nacional de Madrid".

Però aquesta exposició està dedicada als Kleinsmeister, paraula alemanya que es refereix als xicotets mestres de Nuremberg. Un grup de gravadors que treballaren en aquesta ciutat alemanya després de Dürer. Es van caracteritzar per la realització d'estampes de xicotet format, moltes de les quals verdaderes miniatures, que requerien d'una enorme perícia tècnica per a executar-les. També es presenta al públic un important conjunt d'estampes dels Hopfer, família de gravadors a qui  s'atribueix la invenció de la tècnica de l'aiguafort. Aquesta complexa tècnica calcogràfica seria la forma d'expressió predilecta de futurs genis del gravat com ara Rembrandt, Piranesi o Goya.

L'exposició, que durarà fins al 29 de juliol, mostra el gravat antic amb una experiència interactiva amb les últimes tecnologies de realitat augmentada i realitat virtual. Hi haurà tot un seguit de conferències i un concert de música renaixentista per part de Capella de Ministrers. Una aposta en l'àmbit de la museografia contemporània en què es combinen art, ciència i tecnologia.