La basílica de Santa Maria torna a vibrar amb el Misteri d’Elx

La Vespra, el primer acte del Misteri en què s'escenifica la mort de Maria per a reunir-se amb el fill, ha tornat a la basílica de Santa Maria d'Elx després de quasi dos anys d’espera forçosa a causa de la pandèmia de Covid-19. Enguany, de manera excepcional, la representació d’aquesta obra d'origen medieval se celebra el dia 1 de novembre en comptes dels dies 14 i 15 d’agost, com és habitual.

La Festa, com també es coneix aquesta obra d'origen medieval, està a més de triple celebració: no només retorna després de la pandèmia, sinó que enguany és el seu 90 aniversari des que es va declarar com a Monument Nacional l'any 1931; i també compleix vint anys des que es va incloure en la primera proclamació d’obres mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco, l'any 2001. Per al consistori municipal, “és un tresor cultural del poble i una de les joies més preades del patrimoni valencià”. 

Normalment, el Misteri es representa en dues jornades, els dies 14 i 15 d’agost. El primer dia es posa en escena la Vespra, en què la Mare de Déu i el seu seguici accedeixen per l'entrada principal de la basílica. Des de la cúpula de l'església descendeix un àngel, que anuncia a Maria la seua pròxima mort i li lliurà una palma daurada perquè es porte en el seu sepeli.

L’endemà es representa la segona part, la Festa, moment de la unió de l'ànima de Maria al seu cos i el seu ascens als cels ressuscitada. A més, els dies previs es realitzen els assajos generals, en els quals s'escenifiquen tots dos actes seguits. Aquesta cerimònia tindrà lloc a partir de les 17:00 hores, amb un aforament limitat al 75%. Els assistents han aconseguit l’entrada per sorteig.

Les tramoies: les estructures que caracteritzen la representació

El gran decorat del Misteri d'Elx és la Basílica de Santa Maria, un temple barroc del segle XVII que es divideix en dues parts diferenciades: l’escenari horitzontal o 'terrestre' i el vertical o 'aeri'. 

El primer dels escenaris està compost per un cadafal de forma quadrada que s'alça al centre del temple, rematat per una xicoteta barana de barrots salomònics i cobert per una gruixuda catifa. La seua ubicació permet que els espectadors, d'acord amb el costum medieval, puguen situar-se pels quatre costats.

L'escenari aeri s'instal·la en la cúpula de l'església que, durant les representacions de la Festa, simbolitza el cel. La cúpula es cobreix totalment amb una gran lona pintada amb núvols i àngels, on hi ha solament una obertura quadrada que pot obrir-se i tancar-se mitjançant unes portes corredisses, "les portes del cel". Per damunt de la lona, ocult a la vista dels espectadors, s'instal·len els tramoistes, que realitzen totes les operacions per a baixar i pujar els aparells aeris amb els personatges del món celestial.

La cerimònia, en directe per À Punt

La Vespra s’ha pogut seguir en directe a través del web i la televisió d’À Punt Mèdia. Aquesta vesprada, també s'ha pogut seguir la retransmissió de La Festa per la televisió i el web.

Per la seua part, els serveis informatius de la ràdio i la televisió també es fan un ressò especial de la celebració del Misteri d’Elx fora de la seua data habitual, amb una cobertura específica i extensa en la televisió, la ràdio i el web.  

Cal destacar també que la ciutat d’Elx serà protagonista en el programa del dissabte 6 de novembre a la nit Tresors amb història, que presenta Carolina Ferre. Serà l’últim capítol d’aquest espai, que s’ha consolidat en l’horari de màxima audiència de la Comunitat Valenciana.