Mirades cap al passat nostàlgic i el futur distòpic de València

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat acull dues exposicions amb dues perspectives diferents sobre el futur i el passat de la ciutat de València.

El fotògraf Carlos J. Errando ofereix en la seua col·lecció "València, futur imperfecte" una reflexió visual a través de fotomuntatges singulars i distopies, representacions fictícies d'un escenari catastròfic, causat pel canvi climàtic. Arreplega imatges de carrers convertits en rius i places que esdevenen llacunes, vaixells a la plaça de Cánovas del Castillo, xiquets banyant-se al vell llit del riu Túria o un torrent d'aigua baixant pel carrer de la Pau.

A través d'un treball minuciós i dedicat, l'autor treballa el gran format com si es tractara d'un miniaturista medieval. Cada fotografia és la suma de moltíssimes altres que ajusta manualment com un fotògraf artesà, que controla la llum i la perspectiva, la uniformitat i l'encaix. La quantitat d'informació que cada obra finalitzada posseeix la converteix en una fotografia de resolució altíssima, impossible d'aconseguir amb un fotomuntatge simple.

En canvi, el fotògraf Rafael de Luis Casademunt explora en la seua recopilació "València, 1980+40" la ciutat dels anys huitanta i noranta, on conviu la vida de barri amb un desenvolupisme urbanístic descontrolat. Com diu l'autor, "és un passeig geogràfic, des de Ciutat Vella a la perifèria, i un passeig en el temps que ens permet reflexionar sobre la València viscuda, fugaç i irrepetible".

De Luis esdevé un cronista d'una època passada que mostra el reflex d'una societat que començava a gaudir de la llibertat i la democràcia, amb esperit crític però optimista. Una ciutat en blanc i negre i en color que envelleix en la seua identitat i alhora creix per tots els costats.