Familiars, amics i personalitats de la política i la cultura diuen adeu a Almudena Grandes

Familiars, amics i personalitats de la política i la cultura han donat aquest diumenge el seu últim adeu a l'escriptora Almudena Grandes, morta aquest dissabte als 61 anys a conseqüència d'un càncer.

"Almudena ha sigut una dona compromesa clarament amb la paraula, també amb la nostra memòria, la memòria col·lectiva, i compromesa també amb el seu país, perquè des de la seua dimensió i la seua aportació intel·lectual ha fet del nostre país un país millor", ha destacat el president del govern, Pedro Sánchez, en declaracions als mitjans en el vetlatori de l'escriptora en el tanatori La Paz de Tres Cantos, a Madrid.

El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, ha lamentat la "pèrdua irreparable" per a Espanya de Grandes i ha assenyalat que "en ella confluïen el seu gust per la història, per la recuperació de la memòria, una qualitat d'escriptura increïble i el seu caràcter feminista i d'esquerres".

En aquest sentit, el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, ha assegurat que l'escriptora madrilenya "se n'ha anat massa prompte". "Era una escriptora magnífica i excepcional, molt compromesa amb la gent oblidada, els humils, amb les persones que no tenien veu".

Al seu comiat també ha acudit la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, qui ha transmés el seu "agraïment infinit" a l'escriptora "per donar la capacitat de sentir, imaginar, de viure les vides dels qui van lluitar pel mateix que pensem que lluitem nosaltres hui dia: per la justícia social i per la democràcia".

Per a la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, "és una gran pèrdua per a una generació que la va tindre de referent, com a escriptora i com a dona". "La trobarem moltíssim a faltar", ha lamentat.

El secretari general del PCE i portaveu adjunt d'Unides Podem al Congrés, Enrique Santiago, també ha mostrat el seu condol per la defunció d'Almudena Grandes. "Poques persones com Almudena han fet tant per aquest país i per la memòria democràtica", ha assegurat.

Escriptora de la memòria

José Luis Rodríguez Zapatero, expresident del govern, també ha volgut acomiadar-se de l'escriptora en el tanatori La Paz a Tres Cantos. A l'entrada, ha manifestat que Grandes va ser "un exemple de lleialtat amb les idees i de coherència amb aquestes idees".

En referència al seu compromís amb la recuperació de la memòria, ha agregat que "com a escriptora de la memòria, romandrà en el temps". "La seua figura ens ha marcat, ens ha ensenyat i ens ha donat enormes moments d'intensitat literària i de dignitat personal", ha conclòs Zapatero.

L'exvicepresidenta primera i exministra de la Presidència, Carmen Calvo, ha confessat sentir-se "molt fotuda" per la mort de l'autora. "Es perden moltes coses. A més d'una gran escriptora, era una gran portaveu, lúcida, de moltes causes i coses molt importants per a la vida pública, i era una gran veu pública de moltes dones", ha declarat Calvo.

Una escriptora "completament cinematogràfica"

El president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, Mariano Barroso, la fundació de la qual Grandes era patrona, ha posat en relleu que va ser una escriptora "completament cinematogràfica, per tot el valor dels seus personatges, i perquè conta les coses de manera profunda i amb molta veritat". Tant és així que s'han adaptat al món audiovisual fins a sis obres de l'escriptora.

Concretament, la primera novel·la de Grandes, Les edats de Lulú, publicada el 1989, la va adaptar al cine Bigas Lluna. Després arribarien les adaptacions de Malena es un nombre de tango i Los aires difíciles, totes dues de Gerardo Herrero; Castillos de cartón, de Salvador Gracia Ruiz; Aunque tu no lo sepas, de Juan Vicente Córdoba i Atlas de geografía humana, d'Azuzena Rodríguez.