Fangoria i Vetusta Morla tanquen un Low que bat rècords
L’última nit va estar reservada per a l’escena nacional amb La Casa Azul, Nunatak, Mastodonte, La Zowi i Carolina Durante com a cares visibles.
El Low Festival 2019 ha tancat portes amb la vista posada ja en l’edició de l’any que ve i amb el convenciment que el certamen de Benidorm no ha tocat sostre. Per tercer any consecutiu s’ha fregat el ple absolut durant els tres dies que durava el festival, segons informa l’organització, amb 75.000 localitats venudes i un públic fidel que ja busca els abonaments per a 2020.
L’última nit va estar reservada per a l’escena nacional amb Fangoria, Vetusta Morla, La Casa Azul, Nunatak, Mastodonte, La Zowi i Carolina Durante com a cares més visibles. Però va ser The Vaccines, la banda londinenca creada en 2010 i liderada per Justin Young, qui va obrir el foc en l’escenari principal. Els britànics van repassar el seu arsenal de temes com "All my friends are falling in love", el conegut "If you wanna", "Your love is my favourite band" o "I always knew".
La banda va saber enganxar al públic com ho havien fet en dies anteriors Foals o New Order en el mateix escenari. Només va faltar un poc més d’ambient en un estadi que, tal vegada per l’horari –20:30 hores– encara estava a mig omplir. I amb els lowers entregats i disposats a passar un últim dia inoblidable, va arribar l’hora d'Alaska i Nacho Canut amb un estadi replet que esperava la seua música electrònica. Fangoria va fer un repàs de la seua trajectòria amb himnes com ara "Espectacular", "Quién te has creído que soy" o "A quién le importa".
L’altre plat fort del dia va arribar passada la mitjanit quan els madrilenys Vetusta Morla van fer la seua aparició amb el rock indie de "Los días raros", "Cuarteles de invierno" o "Valiente". A la mateixa hora, en l’escenari Jägermeister, s’escoltaven les provocadores lletres de la reina del trap La Zowi. La Casa Azul, un altre dels grups clàssics del Low, va clausurar l’undècima edició a l’escenari principal abans de les tres de la matinada, amb multitud de fidels encara en la gespa tractant d’oblidar que el dilluns és dia laborable.