Quants fars hi ha a la Comunitat Valenciana?

Parlem de fars i farers, una espècie en perill d'extinció. Des dels temps dels grecs tenim fars a la nostra terra i era l'únic mitjà per a saber per on anaven els vaixells. No hi ha un far igual a l’altre, cada far té un dibuix i un codi de llums propi, de manera que es puguen reconéixer com a únics i així poder-los ubicar a colp d’ull. A la Comunitat Valenciana, tenim un parell de fars dissenyats per dones, dos que encara estan habitats, un que encara es visitable. En total quinze fars repartits per tot el litoral valencià. Els repassem:

• El far de l'Albir, a l'Alfàs del Pi, es va convertir el 2011 en un museu de la mar i centre d'interpretació biològica. Amb unes vistes meravelloses i un caminet de dos quilòmetres i mig que hi dona accés, és l’únic far visitable de la Comunitat Valenciana.
• A Xàbia, en tenim dos: el del cap de la Nau i el de Sant Antoni. Este últim és molt interessant, ja que l'autoritat portuària d'Alacant també vol convertir-lo en un museu. Al far del cap de la Nau s'emeteren els primers senyals telegràfics entre Eivissa i Xàbia i actualment encara està habitat.
• A Alacant, en un cantó de la platja del Postiguet, hi ha el far del cap de l'Horta.
• A Tabarca s'ubica un far al centre de l'illa. En feren un de nou de formigó, que durant molts anys va ser escola per als farers, que hi passaven mesos per a formar-se. Ara és una reserva marina, on estudien la biosfera.
• Un altre far habitat és el de Santa Pola, on durant més de tres dècades ha viscut Pau Pons. Hem parlat amb ell en À Punt i ens ha confessat que “no li molesta que li diguen farer, encara que el seu càrrec és tècnic de senyals marítims”. En tot Espanya hi ha menys de 50 fars habitats.
• El far de Cullera, habitat fins fa uns anys, té unes vistes espectaculars sobre el mar Mediterrani i és molt emblemàtic a la costa de la Ribera Baixa.

• El de València és un far més modern que funciona amb llums led. Entre tots els fars valencians és el que més llum fa, ja que arriba fins a 37 quilòmetres de distància.
• El de Canet és un far curiós per la seua ubicació, situat a 300 metres de la mar.
• El far del cap d’Irta va ser el primer dissenyat íntegrament per una dona, per l'enginyera Rita Lorite.
• El far de Nules també va ser dissenyat per una dona, l’enginyera Blanca Lleó, este el 1992. Disposa d’ascensor i ha rebut diversos premis de disseny.
• El de Peníscola, que fins fa poc estava habitat, va quedar totalment desmantellat durant la Guerra Civil, quan l’ocuparen i va servir d'aquarterament.
• El d’Orpesa també va ser saquejat i va quedar inutilitzat durant la Guerra Civil.
• El de les Columbretes era la destinació més odiada pels farers perquè vivien en condicions molt dures. Este far, on hi hagué farers fins als anys seixanta, el van construir exconvictes perquè alçar-lo era molt perillós a causa de la fauna que hi habitava. Els farers que allí han viscut rebien el menjar cada quinze dies i es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia per a poder subsistir, cosa que va acabar amb la fauna i la flora local.
• Al Grau de Castelló hi ha dos fars: el més famós només té funció decorativa. És l’antic far, que han mogut i han col·locat al passeig de Castelló, però que no funciona. L’altre far, més modern i en actiu actualment, disposa de tecnologia led i s’ubica a la dàrsena.