La figuera de Miguel Hernández es mor
L’arbre on el poeta oriolà escrivia i llegia està en cures pal·liatives durant el seu últim cicle de vida
La figuera de Miguel Hernández està en bon estat de salut, però amb les xacres de l'edat. No saben quant de temps li queda, però un equip de l'Escola Politècnica Superior d'Oriola s'encarrega de mantindre-la amb cures pal·liatives. A més, cada any n'extrauen esqueixos perquè en brollen arbres nous, clons d'una figuera que ja és immortal en els versos del poeta oriolà.
Aquest arbre va ser una gran font d’inspiració i protagonista de molts dels poemes del cèlebre autor, on passava les hores llegint i escrivint. Per a Tomás Serna, director de la Casa Museu Miguel Hernández, “la figuera és una icona” perquè “va ser el refugi del poeta” i “apareix en molts poemes, com Huerto mío, Elegía a Ramón Sijé, etc.”.
Un exemplar centenari que ha sobreviscut al poeta oriolà i que ara es troba en l'últim cicle de vida. Mentrestant, per a alentir el procés, els tècnics de l'Escola Politècnica Superior d'Oriola cuiden i mimen un arbre que ja té el tronc pràcticament buit amb “materials sintètics per a ocupar l’espai i que no l’ocupen els insectes o fongs que puguen perjudicar-la” explica Juan Martínez, director de l’Escola Politècnica Superior d’Oriola UMH.
Cada febrer la poden amb cura de manera que les fulles protegisquen el tronc i amb eixos esqueixos reprodueixen clons de la figuera. Enguany n'han tret un centenar i ja en porten més de 200 “li fem unes xicotetes ferides a la base i li donem un tractament amb una oxina” per a forçar que arrelen i brollen. Centenars de parts de la figuera de Miguel Hernández que romandran quan l'arbre mora, com el llegat de l'obra del poeta que l'ha fet etern.
