La Filmoteca de València repassa set dècades del festival de Sant Sebastià

La Filmoteca de València acull des d'aquest divendres el cicle 'Nosferatu. Zinemaldia 70', una extensa retrospectiva sobre els 70 anys d'història del Festival de Cine de Sant Sebastià, que es podrà veure al llarg de tot l'any.

El cicle està organitzat per Donostia Kultura, Filmoteca Basca i el Festival de Sant Sebastià, amb la col·laboració del centre cultural donostiarra Tabakalera i l'Institut Valencià de Cultura. Es tracta d'una aproximació a la història del certamen amb la projecció de més de 40 pel·lícules que van passar per la seua programació des del 1953.

Les pel·lícules s'han triat fonamentalment entre les seccions oficials i les dedicades a primeres realitzacions. Partint d'aquest punt, la intenció és oferir una perspectiva molt diversa de la història del festival a través de cineastes i pel·lícules que han marcat els últims setanta anys de la història del cine.

La pel·lícula de Jacques Becker París, bajos fondos ("Casque d'Or", 1952), que es va projectar en la I Setmana Internacional del Cinema de Sant Sebastià (1953) dona el tir d'eixida al cicle aquesta vesprada a les 18 hores, i podrà veure's també dissabte a les 20 hores.

Considerada com una de les obres mestres del cine francés, està inspirada en fets i personatges reals: al París d'inicis del XX, en plena època de les bandes apatxes, un grup de lladres domina la ciutat. La prostituta Marie, coneguda amb el malnom de Casque d'Or pels seus cabells rossos, manté una relació amb un dels membres de la banda que no veu amb bons ulls que la nóvia comence a intimar amb un humil fuster en una festa. Els protagonistes d'aquesta turbulenta història d'amor són Simone Signoret, Serge Reggiani, Claude Dauphin i Raymond Bussières.

'Veinte mil leguas de viaje submarino', 'Hamlet' o 'Bailad, bailad, malditos'

El dissabte 15 de gener, a les 20:15 hores, i el diumenge 16 a les 18 hores, la Filmoteca projecta Veinte mil leguas de viaje submarino (1954) de Richard Fleischer, un dels grans clàssics del cine d'aventures de tots els temps, basat en la novel·la homònima de Julio Verne i protagonitzat per Kirk Douglas, James Mason i Peter Lorre.

Una setmana després, el dissabte 22 a les 20:15 i el diumenge 23 a les 18:00 hores, el cicle continua amb Tiempo de amar, tiempo de morir (1958) de Douglas Sirk. Basada en la novel·la homònima d'Erich Maria Remarque i considerada una de les grans pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial, aquesta obra mestra va suposar un canvi de registre en la trajectòria de Sirk pel fet d'acostar-se a l'horror real de la guerra en la seua Alemanya natal i desmarcar-se de l'estilitzada sofisticació dels seus melodrames nord-americans.

El dissabte 29, a les 18 hores, i el diumenge 30 a les 20 hores, la Filmoteca projecta en versió original amb subtítols en valencià El testament d''Orfeo (1960), de Jean Cocteau. El testament cinematogràfic del director, poeta, dramaturg, pintor, assagista i dissenyador francés tanca la denominada trilogia òrfica, iniciada anys abans amb La sang d'un poeta (1932) i Orfeo (1950).

En El testament d'Orfeo, el poeta percep la proximitat de la mort i fa la vista arrere per a fer balanç de la seua vida i la seua obra. Diversos personatges del passat i el present el visiten mentre somia i reflexiona sobre la creació artística, la inspiració i l'art. Aquesta pel·lícula va comptar amb la breu participació de Picasso, a més d'altres amistats de Cocteau com Jean-Pierre Léaud, Françoise Cristophe, María Casares, Yul Brynner, Charles Aznavour, Lucía Bosé i Luis Miguel Dominguín.

Entre les pel·lícules del cicle que es podran veure en el primer trimestre de l'any figuren Amèrica, Amèrica (1963) d'Elia Kazan, Hamlet (1964) de Grigori Kozintsev, El Dorado (1966) de Howard Hawks, Bailad, bailad, malditos (1969) de Sydney Pollack, La carcoma (1971) d'Ingmar Bergman, Vera, un cuento cruel (1973) de Josefina Molina, El desencanto (1976) de Jaime Chávarri, i El honor perdido de Katharina Blum (1975) de Volker Schlöndorff i Margarethe Von Trotta.

Aquesta retrospectiva ve acompanyada per l'edició de dos llibres, un en castellà i un altre en èuscar, sobre la història del festival. El primer, Zinemaldia 1953-2022. Singularidades del Festival de Donostia/Sant Sebastián, és el número 18 de la col·lecció 'Nosferatu', compta amb la col·laboració de l'IVC i està coordinat per Quim Casas, amb publicació prevista per a aquest mes.

I el segon llibre, escrit en èuscar per Katixa Agirre, és el número 10 de la 'Nosferatu Bilduma' i es publicarà a finals del 2022. Tots dos llibres estaran editats per Donostia Kultura.