FOTOGALERIA | Viatge per les falles municipals

Si hi ha una falla que destaca per damunt de totes eixa és la de la plaça de l'Ajuntament. Ubicada en el centre neuràlgic de València, al costat del recinte on cada dia disparen les mascletaes, este monument va nàixer amb l'objectiu de servir de representació per a totes les altres falles de la ciutat.

Es considera que esta falla, que s'alça a la plaça de l'Ajuntament —o plaça del Caudillo o del País Valencià, segons el moment històric en què ens trobem— va començar a plantar-se el 1942. Però la falla en un principi va fer-se a iniciativa d'una comissió formada per empresaris i industrials i no depenia del consistori. Seria a partir dels anys 80 quan la falla passaria a ser municipal, com la coneixem hui dia.

L'evolució de les falles municipals

L'encarregat de plantar la falla aquell primer any va ser l'artista faller Regino Mas, que va fer un monument en què presentava el personatge So Quelo en el remat, un llaurador que es convertiria en una figura recurrent en les falles posteriors i arribaria a tindre una gran popularitat.

El personatge passaria per multitud d'oficis durant la dècada dels anys cinquanta: forner, banquer, pilot, etc. Prova de la seua fama és que van aparéixer altres tios de factura semblant i que rivalitzaren amb ell, com el Tio Nelo de la falla de la plaça de la Reina.

A partir dels anys 50 la figura del So Quelo és substituïda per remats de caràcter clàssic i, a final de dècada, per reproduccions d'obres escultòriques o monuments de fama internacional. Cas a banda és la Correguda de bous surrealista, dissenyada per Salvador Dalí i plantada per Salvador Octavio, que va ser fortament criticada.

Tot i que les figures centrals inspirades en monuments i escultures seran una constant fins entrats els anys 70, durant els 60 es van veure exemples d'experimentació, com la introducció d'elements inspirats en l'art pop. Durant els anys 70 l'artista Vicente Luna monopolitzaria pràcticament la plantà de les Falles, centrant-se sobretot en monuments amb referències a la llibertat en els últims anys del franquisme.

En els anys 80 es va introduir l'experimentació en les Falles, i a més comptaria amb la col·laboració d'artistes de diferents disciplines com Francis Montesinos o Ortifus. Ja en els 90 la falla se centraria en temàtiques més autoreferencials, que tocaven sovint temàtiques valencianes com el Tirant lo Blanch (en el 1990) o el Guerrer de Moixent (en el 1997).

En els primers anys del segle XXI, els monuments fallers van tornar a estils de tall més clàssic. Seria a partir de la segona dècada del segle, amb el canvi de govern, quan el risc i la innovació prendrien la plaça de l'Ajuntament. Una de les falles que més han quedat en l'imaginari col·lectiu és la del 2018, "Equilibri Universal", de Pepe Latorre, Gabriel Sanz i Okuda, que trencaria amb tot el vist anteriorment.

Enguany, la falla recorda de nou a les falles que s'hi plantaven abans d'esta etapa trencadora. La falla municipal del 2025 ha estat confeccionada pels artistes Alejandro Santaeulalia i Vicente Llàcer, que amb "Fauna Fallera" proposen un monument “divertit i satíric, tornant a l’origen de l’essència de les falles que és l’humor”.