El G8 faller: huit regnes de la pólvora per a gaudir de les Falles més enllà del Cap i Casal

Estaven els tres mosqueters, els quatre fantàstics, els Jackson Five, els six pack —si entrenes alçant ferros de valent—, Ana y los siete i, ara, el Grup dels Huit en el món de les Falles. Sí, el G8 faller. Imposa la barreja, eh. Jazz fusió gramatical.

No és cap cimera política, tot i que els seus coets apunten al cim ben alt. Tampoc és cap superlliga de futbol paral·lela, encara que mirant els dissenys dels escuts, un puga arribar a pensar-ho. 

Més aviat són la unió d’alquimistes experts en el foc i la pólvora congregats per una mateixa raó: oferir una oferta fallera alternativa lluny de les aglomeracions i el tumult de la capital amb la qualitat de pur gurmet addicte al divertiment a tota flama.

Es tracta del G8 valencià, el superorganisme autonòmic faller. Un selecte col·lectiu de huit juntes locals falleres agrupades sota el paraigua d’una nomenclatura única per tal de reivindicar que hi ha vida fallera més enllà del Cap i Casal. Huit regnes de la pólvora que et faran vibrar a tota virolla.

Els forans de les Falles, que dirien alguns. Tot i que realment no ho són, perquè aquesta colla d'amants dels masclets està més a l'última que ningú i, amb la singularitat dels seus actes i rituals genuïns, res tenen a envejar a el que fan a la ciutat de València. El G8 va marcant tendència.

Però tampoc són falles alternatives, que per a això ja estan les populars de Fapoco de Benimaclet o l’artística i conceptual de la falla Mossén - Sorell Corona. El G8 predica amb el que ja deia Dalí amb la popular frase “Si vols ser universal, sigues ultralocal”. Doncs el G8 tira per ahí. 

I és que el cercle del conclave el componen les juntes locals falleres d’Alzira, Dénia, Borriana, Xàtiva, Torrent, Sagunt, Sueca i Gandia. Són un elenc de municipis que hauria pogut anomenar-se AlDeBoXaToSaSuGa, però el G8 ha decidit anar al gra amb un nom més compacte. G8 té força, sona potent. I memorable —que dirien els dissenyadors de naming— o apegalós, per a entendre’ns.

Així que grava't el nom a foc —mai millor dit— perquè el necessitaràs aquests dies que resten de Falles 2024.

Agafa carretera i manta —mocador i forro polar faller, en aquest cas—, que ni la tornada de la Ruta del Bakalao a Spook ni la Ruta 99 pels pobles d'interior s’havien fet tant d’esperar com aquest itinerari. Una amalgama de festes falleres als municipis valencians que paga la pena visitar aquests dies. 

Pren nota i experimenta la festa des del prisma únic de cada localitat!

A Alzira, un de cada quatre habitants és faller

Els alzirenys i alzirenyes es vanaglorien i es queden desvanits d’orgull amb una dada que expliquen cada volta que parlen del seu poble i les Falles —declarades com a BIC el 2015 que, des del 2016, són patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco—. I és que és ben significativa. Amb 8.200 fallers registrats i 42.000 habitants, són el municipi amb més fallers per habitant. Pràcticament, una de cada quatre persones ho és. Una dada per a emmarcar al museu local faller en aquest municipi, que enguany recorda l’efemèride del huitanté aniversari del naixement de la Junta Local Fallera. Sense dubte, una alternativa per a aquells que vulguen gaudir d’un ambient faller, de grans dimensions, però alhora sense aglomeracions.

I és que Alzira, després de València, és el poble amb més monuments fallers, amb un total de 35. Si li sumem que ofereixen dos castells de focs artificials (les nits del 17 i 18 de març) i un total de 8 mascletaes —una xifra rècord aquest any— del 13 al 19 de març, converteixen aquesta ciutat de la Ribera Alta en el que alguns anomenen “la segona potència mundial fallera”. El dia 10 també celebren l’Homenatge al Foc Antic, un tipus de semicordà que té lloc a la plaça del Carbó, on els festers es vesteixen amb indumentària antiga i el foc conquista els carrers.

Borriana, terra de reines falleres i homes fallers majors

Els borrianencs i borrianenques tenen diverses particularitats en la festa fallera. Una d’elles és el conegut com a dinar de pa i porta faller. Un sopar de carmanyola casolà i familiar que fan la nit del 8 de març on les díhuit comissions i la junta local es reuneixen per a menjar de postres uns peculiars pastissos decorats amb imatges comestibles impreses de les falleres majors.

Així mateix, Borriana també es caracteritza per no tenir fallera major; allí li diuen reina major i, enguany, tenen homes fallers majors; en concret, dos. Unes altres figures diferents són les quatre dames de la ciutat, amb vestits negres —pel dol que mantenien per algun familiar— que daten de finals del segle XIX i principis del XX i que acompanyaven la reina de Borriana, obrint-li pas i camí entre el bullici dels carrers, ja que eren les amigues més íntimes.

Ací celebren també la ja popular macrodespertà amb els icònics trons de bac. I el dia 15, en la Plantà, la fallera major infantil i la seua cort d’honor passegen pel poble amb un trenet amb vagons per a visitar les falles que hi ha als patis dels col·legis i saludar a l’alumnat que les ha fetes.

Dénia, quina barbaritat valenciana!

Els més tardaners estan d’enhorabona. En aquesta ciutat de la Marina Alta, al contrari que a altres localitats, que sol ser el 17 i 18, l'Ofrena se celebra el 19 de març. Una localitat que no va amb ximpleries a l’hora de finançar els monuments fallers: és la que més diners hi destina amb relació a la quantitat de fallers. Són 2.150 falleres i falleres i un total d'1.400.000 d’euros de pressupost. "Quina barbaritat valenciana!", que diuen ara en les mascletaes. Una dada que representa el compromís i passió dels deniers i denieres amb aquesta festa. 

Una festa que continuen celebrant tot l'any. Un bon exemple n'és el que es coneix com al Dia del Faller, una jornada festiva que sempre cau dimarts dins de la setmana de festes de Dénia a principis de juliol, amb cucanyes —jocs de carrer per a la xicalla— i concursos festius. Alhora, el mateix dia se celebra l'intercanvi del bastó de comandament que agafaran els nous presidents de cada comissió fallera, prenent possessió del càrrec que tindrà una durada màxima d'un any. Una tradició simbòlica, com la d'entregar les claus de la ciutat, que s'ha mantingut des del 1972. Per acabar, el dissabte d'aquesta setmana és la Desfilada de Carrosses, dissenyades i elaborades pels més de mil fallers i falleres que hi participen.

Xàtiva, un enclavament de romeries i la nit màgica de focs simultanis

Els xativins i xativines, a més de l'Ofrena a la Mare de Déu el dia 18 de març, celebren la Pujada de Sant Josep a finals de gener: una romeria amb canyes on porten el sant amb cavalls fins a l’ermita de sant Josep, prop del castell de Xàtiva. El 19 de març de matí fan la Baixada, un acte que reuneix totes les comissions i congrega més de 2.000 persones. Una tradició, iniciada pel gremi de fusters, que començà el 1940 i que paga la pena veure i viure, semblant a la Romeria de les Canyes de la Magdalena de Castelló de la Plana.

El 17 març a la nit el cel de la capital de la Costera s’enlluerna d’esclafits de llum, màgia i esplendor acolorida. A la Nit del Foc Simultània, totes les comissions —dènou en total— tiren un castell de focs artificials alhora a mitjanit, des de cada demarcació dels monuments fallers. El resultat és una postal única amb un llenç negre ple de llàgrimes d’espurnes —com si d’un quadre de Pollock es tractara— que són tot un atractiu i una fita de congregació per a la ciutat en la festa de les Falles, que van ser declarades BIC el 2015.

Els bateig faller de Gandia i la processó nocturna

El dia 16 de març, abans del lliurament dels premis fallers i la cercavila, a les 17 h es fa el Bateig Faller, un acte genuí gandienc de les Falles. Ens remuntem a l’època de postguerra, quan nadons de famílies en situació de desemparament es batejaven a l’església de Sant Josep-Raval. La padrina era la fallera major i el padrí, l’alcalde de la capital de la Safor. Actualment, es conserva aquesta tradició amb el bateig faller de nounats de famílies amb una forta arrel fallera, que deixa una fotografia diferent dels festers amb els vestits tradicionals celebrant el moment religiós. A l’esdeveniment el segueix una cercavila des del Teatre Serrano fins a la plaça Major.

El dia 19, abans de cremar les falles, a les 18 h, esdevé la processó nocturna en honor a sant Josep, amb ciris, banda de música, vestits tradicionals i les andes amb la figura de sant Josep i decoracions que l’envolten. Un moment solemne i de congregació, que reuneix 2.500 falleres i fallers en els moments previs a l’acomiadament de la festa fallera, que va ser declarada BIC el 2015.

Poesia, falles casolanes, teatre, curtmetratges i pilotaris a Torrent, va de bo!

Amb més de cent anys d’història, 28 comissions falleres i quasi 8.000 falleres i fallers registrats, les Falles de Torrent, que l’any 2015 van ser declarades BIC, s’han de destacar en el nostre itinerari G8 faller. A més, es realitzen bona cosa d’esdeveniments que els diferencien de la resta de juntes locals falleres, com els pallassos: uns ninots rudimentaris de la falla Cronista Vicente Beguer i Esteve fets de palla, teles i cartolines amb cartells de crítiques, sàtires i tafaneries del barri o l’actualitat torrentina.

Els jocs florals de la falla Ramón y Cajal també són una tradició, de més de quatre dècades, que cal destacar i que alberguen una cita poètica on es reciten versos que exposen el sentiment faller torrentí més pur. Altres activitats socioculturals a destacar són el Cant de l’Estoreta —un concurs de mostres culturals infantils—, el concurs de curtmetratges fallers de la falla Nicolau Andreu, la mostra de teatre faller i en valencià —amb més de 30 obres i 260 actes cada any—, i els campionats de pilota valenciana —modalitat galotxa— i raspall al trinquet de Torrent.

Sagunt, o exaltar-se en tot un temple romà

L’esdeveniment més característic i especial de les Falles de Sagunt és l’exaltació de la fallera major a Torrent. És un acte que es fa per la porta gran. I mai millor dit, perquè se celebra en un temple ple d'història i bellesa i que imposa a parts iguals: el teatre romà de Sagunt, un monument amb 2.000 anys d’història que el 1896 va ser declarat monument nacional. 

Conten des de la Junta Local Fallera de Sagunt, que comissions falleres de València i pobles de la rodalia han sol·licitat en diverses ocasions poder celebrar l’acte en aquest paratge tan únic. No obstant això, han volgut preservar per als fallers i falleres d'aquesta ciutat del Camp de Morvedre l’exclusivitat i autenticitat d’aquesta exaltació, que s’ha de viure per a entendre-la.

Falles amb vessant social i la festa de la mascletà d'un bar a Sueca

Les falles a Sueca —que són BIC des del 2015— tenen un vessant de caràcter social i inclusiu. La falla de la Junta Local Fallera, anomenada l'Estoreta Velleta, és una falla a la plaça de Sant Pere feta a partir de la recopilació d’objectes vells, reutilitzats i pintats per les persones que componen la fundació SASM, que dona assistència a persones amb malalties mentals cròniques, amb una temàtica diferent cada any. Aquest any la falla parla de “canviar el món” i els dèsset objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i l’agenda 2030. Alhora, les setze falles de la localitat tenen als monuments grans i infantils una mena de lones amb pictogrames per a afavorir la comprensió pels xiquets i xiquetes amb autisme.

El 18 a la vesprada té lloc l'anomenada Visita de Cortesia, una desfilada on totes les comissions visiten les falles de la localitat i el 19 al matí es realitza l’Ofrena, amb corones de fulles de llorer per als il·lustres de la cultura de Sueca José Serrano, Josep Bernat i Baldoví i Joan Fuster.

L’última novetat que ha revolucionat els carrers de la capital de la Ribera Baixa són les mascletaes a la tasca El Yeclano. Allí sintonitzen la retransmissió d’À Punt Mèdia a les 14 h cada dia per a vibrar i tremolar tots junts en un bar on ja és tradició i tota una festa la reunió de desenes de persones que asseguren que és més impactant la mascletà allí que a la mateixa plaça de l’Ajuntament de València.