Ara en la televisió
VALENCIANS AL MÓN
Gabilondo rep un premi a València: “Amb el pòdcast, la capacitat de la ràdio per a construir un univers no naix, renaix”
L’Associació del Pòdcast entrega el guardó Una Vida d’Àudio al periodista en reconeixement de la seua trajectòria vinculada a la ràdio en el marc del Congrés JPod24
Gabilondo agraeix el premi
“El pòdcast ha ressuscitat. Té setanta o huitanta anys. En el passat, la ràdio expressiva va recórrer prou camí. El maneig de veus, els efectes, els plànols —més a prop o més lluny— van servir per a crear monuments sonors en el passat”. És com veu el reconegut Iñaki Gabilondo de l’època daurada que travessa la comunicació sonora i que es manifesta, sobretot, en el format del pòdcast.
Amb estes paraules, el mestre de la comunicació agraïa el premi Una Vida d’Àudio”, en reconeixement de la seua trajectòria vinculada a la ràdio, que atorga l’Associació del Pòdcast.
Gabilondo rebia el premi en el marc del Congrés JPod24 que acull la Universitat de València este cap de setmana i que aborda el moment que viu el format pòdcast i el futur que s’albira per a la comunicació sonora. Estes reflexions arriben justament quan es compleix el centenari de la primera emissió de ràdio a Espanya.
A pesar que el periodista no ha pogut assistir presencialment a València, ha enviat un missatge d’agraïment als assistents al congrés. Gabilondo ha admés que el guardó li feia “especial il·lusió”, sobretot perquè el rebia en un congrés de la Universitat de València, amb qui ha assegurat sentir-se “unit” i “en deute”.
Fins al 1977, la ràdio vivia amb un membre amputat: la informació
El periodista ha centrat les seues paraules en l’arrelament que té la ràdio expressiva, i que hui dia dona vida a molts pòdcasts, a la ràdio espanyola. Recordava que, fins a finals dels setanta, “la ràdio vivia amb un membre amputat”, en referència a la informació i a la repressió del règim de Franco, que limitava la llibertat d’expressió.
Ara bé, a parer seu, una vegada va irrompre la informació en l’àmbit radiofònic, a partir del 1977, “la ràdio expressiva va quedar oblidada, a les golfes”. Per esta raó, amb motiu del premi que li atorgava l’Associació del Pòdcast este dissabte a València, Iñaki Gabilondo afirmava que “la capacitat de la ràdio per a construir un univers no naix, sinó que renaix”.
En esta línia, remarcava que el més captivador de la ràdio és la capacitat per a transmetre expressivitat: “Ens enamorem de la ràdio per l’expressió”, sentenciava.