Els nou monuments que competien enguany pels premis de la Secció Especial ja s'alcen imponents als carrers de la ciutat de València després de la Plantà d’este dissabte. Unes obres d’art efímer que sorprenen els visitants i que aposten pel preciosisme, les composicions harmòniques i les estructures arriscades. Tot un desafiament a les inclemències de l’oratge per tal d’alegrar la vista i colpir els visitants en unes falles assetjades per l’amenaça de la pluja.

Així són les falles de la Secció Especial del 2025 ordenades del primer al nové premi.

Convent de Jerusalem - Matemàtic Marzal: “Or”

El primer premi ha sigut per a Convent de Jerusalem - Matemàtic Marzal. David Sánchez Llongo ha firmat la falla més cara de València, amb 250.000 euros de pressupost. Un monument que apuntava a l’or, que precisament és el seu lema, amb un recorregut artístic per la història del metall preciós per excel·lència i el seu impacte cultural com a símbol de poder i riquesa. Una monumental falla que versa també sobre la idea que el temps és “Or” i que partia com a clara favorita després d’aconseguir el primer premi per al monument infantil i el ninot indultat amb l’escena de les bodes d’or d’un matrimoni en un forn de Paiporta. Un lema que feia presagiar el triplet de premis amb la coronació esta nit com a millor falla de la Secció Especial.

Un concepte ampli, però que ha permés a l’artista desenvolupar diverses crítiques i al·legories de manera versàtil a través de la majestuosa estructura. “Era un tema atractiu, elegant, i ens donava molt de joc” explica el dissenyador, Daniel Gómez. Amb una plantà que va ser complicada per la pluja, com explica David Sánchez Llongo: “Ho vam passar prou malament perquè ens vam haver de retardar perquè plovia molt”, però amb la treva de l’oratge tot va quedar enllestit. D’esta manera, un lloc al pòdium semblava assegurat i així ha sigut.

Una falla quasi inabastable que domina l’emplaçament, on destaquen les delicades figures còsmiques que s’alcen sobre l’imponent conjunt i sostenen una corona feta amb l'element protagonista. Un conjunt on també hi ha cabuda per a la crítica als combustibles fòssils, que compta amb una figura femenina carregada d’elements que remeten a la mort; d’altres de simbolisme bíblic com les serps, que tempten la figura que agafa un planeta Terra erigit com si fora la fruita prohibida d’Adam i Eva. Un gran ventall d’escenes carregades de simbolisme en els ninots que esperen a ser vistos per milions d’ulls, abans que les flames se’ls emporten.

Monestir de Poblet - Aparicio Albiñana (falla L’Antiga): “Pangea”

La segona posició ha anat a parar a este monument plantat per Josué Beitia, la cara més visible dels artistes afectats per la dana. El seu taller de Benetússer, a l’Horta Sud, com el de Santaulalia, el va arrasar el tsunami del barranc de Poio i algunes peces del monument van aparéixer a desenes de metres. Gràcies a la tenacitat i la vehemència de l’artista, més forta que la barrancada, el monument dona una lliçó de fortalesa a tot el col·lectiu que li ha valgut el reconeixement del jurat.

L’artista va posar l’equip a ple rendiment al cap de pocs dies de la tragèdia. Una falla carregada també de sincronies perquè el lema, “Pangea”, fa referència a la llegenda del continent perdut que interpel·la de manera directa l’actualitat. Amb un disseny de Carlos Benavent de composició asimètrica i acabat preciosista, constitueix tot un exemple de la resiliència i la força per renàixer d’un sector i un poble colpits per la tragèdia recent.

Na Jordana: “El tarot de les flames”

Completa el pòdium Na Jordana, que enguany compleix 75 anys amb una falla inspirada en el tarot i la cartomància que s'alça imponent. Mario Gual recrea les cartes més emblemàtiques del tarot, figures que cobren vida enmig de les flames. El foc és l’element recurrent d’este monument, no sols pel seu simbolisme en Falles, sinó també com a representació de la transformació, la purificació i el renaixement. Un renaixement que esperaven que arribara en forma de primer premi en el 75 aniversari de la comissió.

En el tarot de les flames una gran sacerdotessa es disposa a fer una psicodèlica tirada de cartes a la plaça del Portal Nou. El resultat és una composició enjogassada que proposa de nou l'artista Mario Gual, després de la pitonissa que ja estava present al monument del 2024. Gual ha tornat a invocar l’ocultisme per a coronar-se en una secció que encara se li resisteix. El monument compta amb un pressupost dins de la mitjana de la categoria, i després del penúltim lloc de l’exercici anterior, amb l’aniversari d’enguany, Na Jornada esperava jugar bé les seues cartes.

Una obra carregada d’enginy i de referències a la cultura pop, on es troben figures tan populars com els tarotistes i estreles de la xicoteta pantalla com Rappel o Aramís Fuster. Espiritualisme en un conjunt que reuneix l’essència de les Falles on, per descomptat, també hi ha referències a la dana.

Plaça del Pilar: “Icònica”

Fregant el pòdium queda la falla Plaça del Pilar, que vol esdevindre "Icònica" jugant amb imatges i escenes profundament arrelades a l’imaginari popular gràcies al cinema, la música, la política o la televisió. Des de Chaplin a Liza Minnelli, passant pels 101 dàlmates i Cruella de Vil o Freddie Mercury, la falla presenta una composició molt vertical, cosa que sorprén a qui la visita. En este cas, amb un repàs per les personalitats més influents dels segles XX i XXI a les quals l’artista Paco Torres ha volgut retre homenatge, sense perdre la mirada crítica a la idolatria i el culte a la fama en la societat contemporània.

Un monument que també té un record sentit de la dana. L’artista Paco Torres explica com, en una de les imatges, fa “una interpretació del quadre de Delacroix de la llibertat guiant el poble” que representa “la dana del passat 29 d’octubre i el drama que va ser". Una mescla de cultura popular i de la cultura hegemònica que trobem als museus amb un missatge de resiliència i força. L’última vegada que la plaça del Pilar es va alçar amb el primer premi d'Especial va ser fa deu anys.

Misser Mascó - Arévalo Baca (falla Exposició): “Escac i mat a la rutina”

A l'equador dels premis, amb el quint premi d'Especial queda el monument de la comissió Misser Mascó - Arévalo Baca, la falla Exposició. Un conjunt que busca fer escac i mat a la rutina amb el monument del taller alzireny de Banyuls i Ruiz, que debuten en la Secció Especial després de guanyar dos anys consecutius en la categoria de plata. Tal com explicava el seu vicepresident, Nacho Martínez, la falla volia “competir i agradar a tota la València fallera i a tot el barri d'Exposició”.

Ho han volgut fer a través d'un recorregut per diferents jocs de taula i d'atzar, amb un monument que té una composició piramidal clàssica carregada de detalls amb un cos central on, al capdavant, va la reina dels escacs. Esta figura simbolitza la crítica a la monotonia de la vida moderna i als patrons repetitius de la societat. El monument reflexiona amb humor i ens fa propostes sobre com acabar amb eixa temuda rutina.

Avinguda del Regne de València - Duc de Calàbria: “Scenica”

En la sexta posició ha quedat la tretzena falla que Sergio Musoles planta a la demarcació de Regne de València, tota una fita en la secció que demostra la gran sintonia entre l’artista i la comissió. Enguany l’artista de Borriana ens convida a l'òpera, a gaudir de Turandot de Puccini, on la pèrfida princesa xinesa és la protagonista del cos central al costat del príncep pretendent, que no sembla ser digne d'ella.

Un gran drac remata una composició exuberant plena de referències orientals, colors vius i una posada en escena pensada per a deixar bocabadat a tot aquell que la contemple. Un monument que a més permet travessar-lo amb la mirada a través de les seues figures centrals, fent una reflexió entre el que es mostra i el que hi ha entre bastidors on tenen cabuda referències a la dana o crítiques a l’actualitat.

Cuba - Literat Azorín: “Orgàsmica”

En sèptima posició queda "Orgàsmica". Després de set fructífers anys amb Vicente Martínez Aparici, la comissió ha obert un nou cicle de la mà del tàndem format per Toni Pérez, que ha donat forma a les figures, i Carlos Corredera a càrrec del disseny d’un guió de la que potser és la proposta més transgressora de la Secció Especial del 2025. La falla constitueix un relat amb un guió mordaç, marca de la casa, que posa sobre la taula la qüestió, encara tabú, de l’orgasme i la sexualitat femenina.

El monument té forma habitual en les composicions de l’artista. Afrodita, la deessa grega de l'amor, ens presenta Orgàsmica, una falla feta per a gaudir que també té una forma i figures d’acabat més modern. Els protagonistes del conjunt són l'amor, la passió i la sensualitat de la vida quotidiana, representades per les al·legories clàssiques, des d'Eros fins a les fruites afrodisíaques: el plaer fet falla.

Sueca - Literat Azorín: “Reset”

En octava posició, un projecte que ens parla de la mare naturalesa, de la seua irritació amb la humanitat a causa del constant maltractament al qual es veu sotmesa i la necessitat de començar de nou, de fer un “Reset” ambiental, amb dos figures centrals imponents. El tema de la falla apel·la directament i indirectament a la tragèdia de la dana, lligada al canvi climàtic.

Esta idea va ser concebuda molt abans de la dana, però el destí o l’efecte cada vegada més evident del canvi climàtic, provat per la ciència, ha volgut que la falla vaja com l’anell al dit a l’actualitat de València. Encara més, les sincronies no acaben ací, el taller de Santaeulalia a Benetússer, a l’Horta Sud, va ser un dels damnificats per la barrancada. Una vivència que dona a este imponent monument una naturalesa profundament personal i emotiva que la col·loca com una falla ineludible enguany tot i no estar en els primers llocs.

Almirall Cadarso - Comte d’Altea: “Wanderlust. La recerca del temps perdut”

El nové i últim premi d'Especial ha anat a parar a la comissió Almirall Cadarso - Comte d’Altea. La coneguda com a Wanderlust fa referència a les ganes irrefrenables de la societat actual de viatjar, una dinàmica molt arrelada al segle XXI que el monument considera una autèntica pandèmia que es reflecteix en el turisme de masses que es pateix a les grans ciutats o grans esdeveniments com les Falles.

Amb esta premissa ha plantat Paco Giner, que ha comptat per al disseny amb la signatura inconfusible d'Isabel Falcó, que fa el salt des de les falles infantils. Una falla on el preciosisme habitual de les infantils està molt present, amb un conjunt carregat de personatges que bé podrien formar part d’una pel·lícula de Pixar.