La Generalitat costejarà la repatriació de les restes de Rafael Altamira
El govern valencià atén la petició de l’Ajuntament del Campello per a poder soterrar el cos de l’humanista i la seua dona al poble
La Generalitat destinarà 60.000 euros a l'Ajuntament del Campello per a la repatriació de les restes del jurista i dues vegades candidat al Premi Nobel de la Pau, Rafael Altamira, i els de la seua esposa, Pilar Redondo. Els dos cossos viatjaran des de la Ciutat de Mèxic, en el cementeri de la qual reposen, fins al poble de l’Alacantí.
Rafael Altamira, que va ser escriptor, humanista, historiador i pedagog, va nàixer a Alacant el 1866 i va morir a Mèxic D. F. el 1951, on va viure exiliat amb la seua família des del 1944. Així mateix, va ser proposat per al Premi Nobel de la Pau en dues ocasions, el 1933 i el 1951, i nomenat un dels deu jutges titulars del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, que anys més tard es constituiria en Tribunal Internacional de la Haia, en el qual va ser reelegit durant mandats consecutius des de 1921 fins a 1940.
El govern valencià, l'Ajuntament del Campello i els descendents de la família Altamira, juntament amb les administracions nacionals i internacionals que han de participar en la repatriació, faran possible l'arribada de les restes mortals que reposen en una sepultura del Pavelló Espanyol del cementeri del Districte Federal de Mèxic, segons un comunicat de l'executiu autonòmic.
Per a això, el govern valencià destinarà una subvenció directa de 60.000 euros de la línia pressupostària Promoció i foment d'activitats d'interés públic, sociocultural, econòmic o humanitari de la Comunitat Valenciana de Presidència de la Generalitat, que permet concedir d'ajudes a entitats, institucions i persones físiques i jurídiques destacades per a la promoció, el foment i la realització d'activitats d'interés públic, sociocultural, econòmic o humanitari.
D'aquesta manera, la Generalitat atén la petició del Consistori del Campello d'ajuda econòmica per a sufragar les despeses derivades de la repatriació de les restes de Rafael Altamira i els de la seua dona.
Un periple des d'Holanda fins a Mèxic
En esclatar la Guerra Civil Espanyola el 1936, Rafael Altamira va ser detingut quan intentava fugir del país, malgrat tindre immunitat diplomàtica. El 29 d'agost se li va permetre abandonar Espanya i va arribar a Holanda, on va continuar el seu treball de jutge permanent de l'alt tribunal, però la invasió alemanya dels Països Baixos el 1940 el va obligar a refugiar-se a la ciutat francesa de Baiona, segons fonts municipals. Allí va romandre fins al 1944, any en què va haver d'eixir de nou a causa de l'avanç alemany. Després d'una breu estada a Portugal, va ser convidat per la Fundació Carnegie a impartir un curs en la Universitat Colúmbia (Nova York).
Un accident amb trencament del maluc durant el viatge el força a canviar de destinació i es va instal·lar definitivament a Mèxic, on estaven exiliades les seues dues filles, Pilar i Nela. Allí va morir l'1 de juny de 1951. Va ser enterrat en el Panteó Espanyol del cementeri central de Mèxic D. F.
