La Generalitat impulsa el reconeixement de les bandes musicals per la Unesco
La presidenta de l'FSMCV, Daniela González, ha agraït el suport institucional i ha destacat la contribució de l'exposició itinerant "Les nostres compositores" per a donar a conéixer a les “grans oblidades”
El Consell vol servir d'impuls perquè les societats musicals valencianes reben el reconeixement de la Unesco. Aquest diumenge, la directora general de Promoció Institucional, Fernanda Escribano, ha expressat el suport de la Generalitat a la candidatura en la qual treballa la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) per a aconseguir la declaració de Patrimoni Immaterial de la Unesco.
Aquesta setmana el govern espanyol ha declarat les bandes musicals de la Comunitat Valenciana manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial, en considerar que es tracta d'un "moviment únic" que inclou 550 societats federades al territori.
Segons va informar la ministra portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, el Consell de Ministres ho va decidir a petició del Ministeri de Cultura, per estar davant d'un "extraordinari fenomen" associatiu que representa "una eina fonamental per a la convivència de diferents estrats de la societat".
Divendres, el ministre de Cultura, Juan Manuel Uribes i el president de la Generalitat, es van reunir amb representants de la Federació per a garantir-se el suport mutu i aconseguir aquest objectiu.
Dins de les accions per a mostrar el suport a aquesta reivindicació, la Generalitat contribuirà, com a “primer gest”, a difondre el llegat cultural de les societats musicals cedint a l'FSMCV la mostra "Les nostres compositores" perquè puga exposar-se en diferents municipis de la Comunitat Valenciana.
Es tracta d'una exposició amb il·lustracions realitzades per Carla Fuentes, que, juntament amb el llibre amb el mateix títol i textos de Raquel Lacruz, forma part de l'aposta divulgativa de la Generalitat per a rescatar de l'oblit el protagonisme de les dones en la història de la composició musical valenciana.
Trenta grans compositores valencianes
La presidenta de l'FSMCV, Daniela González ha agraït el suport institucional i ha destacat la contribució de l'exposició itinerant "Les nostres compositores" per a donar a conéixer les “grans oblidades”. “Necessitem aquests referents”, ha subratllat González.
L'exposició i el llibre de Lacruz recopilen la història d'unes trenta grans compositores valencianes, des del segle XII fins a l'actualitat, silenciades, ignorades i desconegudes per a la societat.
El projecte il·lustra la trajectòria de creadores com l'esclava Hind en el segle XII; les germanes Francisca, Ambrosia i María Luisa Pitarch, monges que componien en el convent en el segle XIX; Emilia Martí Vilaplana, organista de les agustines; María Carbonell García, una subpriora que va compondre música profana; Desamparados Chavarría Pérez, que va estrenar en el Teatre Principal; l’arpista Antonia González Simpson, o la també escriptora jocfloralista Emerinda Ferrari Gonzálvez.
També dóna protagonisme a Lola Vitòria Tarruella, una compositora amb dots esotèrics empresonada durant la Guerra Civil per les milícies republicanes. Per part seua, Teresa Matarredona Aznar comparteix homenatge amb Pilar Mompó Aracil, primera directora de l'himne de les festes d'Alcoi, i la pianista Consuelo Colomer Francés.
A més, es difon el perfil de Lolita Soriano, creadora del primer himne del València Club de Futbol, desconegut per gran part dels aficionats i aficionades, o de María Teresa Andrés Blasco, compositora de música per a ballar.
Una altra història és la d'Ethelvina Ofelia Ragui Selma, pianista de cinema mut. A més, apareix Matilde Salvador Segarra, la gran compositora de la Comunitat Valenciana. També s'aborden les figures de María Teresa Oller Benlloch, una gran compiladora folklorista; María Luisa Campos Cutayar, que va compondre una sonata per a la VI Flota Americana, i Dolores Sendra Bordes, una pegolina que va viure a Nova York.
La música i gran compositora Ángeles López Artiga també té el seu protagonisme, així com Montserrat Bellés Sagarminaga, experta en l'art del contrapunt, i la guitarrista Maria Ángeles Sánchez Benimeli, que comparteixen mostra amb Encarna Beltrán-Huertas López, de gran sensibilitat literària i compositiva. D'altra banda, són protagonistes de la segona meitat del segle XX creadores com Lidia Valero, Carmen Verdú Esparza, compositora de les persones sordes, i María Belda Pérez, del món de la música de cambra.
El projecte arriba fins als temps de la Transició i obri un espai per a les joves promeses actuals de la composició femenina valenciana, amb creadores com Isabel Latorre, Lusitana Monllor, Amparo Edo, Sara Galiana i moltes altres, com ara: María Teresa Ballester, Isabel Manyes, María José Belenguer, Míriam Pascual, Celia Rivero, María Ángeles Gómez, Raquel Sánchez, Mercedes Femenía, Alba Misó o Silvia Gómez.
