El govern xinés segueix censurant i modificant pel·lícules
L’última a sofrir els canvis en el seu metratge ha sigut la preqüela Minions: L’origen de Gru
D'esquena a un món que evoluciona, l'aparell repressor xinés deforma el seté art a consciència. Les fórmules reduccionistes de la censura cinematogràfica s'apliquen fins i tot a les produccions infantils animades, i és que la tisora del règim no perdona l'homosexualitat, la corrupció ni que guanyen els roïns de la pel·lícula.
Sense por i sense complexos, el comité de control ha afegit un final retocat a la preqüela Minions: L’origen de Gru. La maldat no pot eixir triomfadora en escena i tampoc el poder pot quedar ridiculitzat per agressions antisistema.
Però no és la primera vegada que ocorre una cosa així. En la cartellera xinesa no s’ha projectat el llargmetratge Lightyear, perquè en unes dècimes de segon hi ha un bes entre dues dones astronautes. O l'última entrega de Bèsties fantàstiques, que sí que es va estrenar l'abril, però amb dotze minuts de metratge menys per a camuflar una relació gai.
Un idèntic modus operandi va ser usat per a Bohemian Rapsody, i és que els censors no podien acceptar un home vestit de dona, com podíem veure Freddie Mercury interpretant en el videoclip d'I Want to Break Free. A Tarantino el censuraren per caricaturitzar Bruce Lee. També blanquejaren les taques de sang de Django desencadenat.
Tot un seguit de perversions per a purificar el cine i, si es pot, canviar-lo a conveniència.