La gran exposició de Miró a l'IVAM

Joan Miró. Ordre i desordre Joan Miró. Ordre i desordreexplora els traços d´indisciplina que l´artista va anar deixant al llarg de la seua trajectòria. Ja des de l´inici, la disciplina, l´aprenentatge, esdevé per a ell una captivitat de la qual començarà a alliberar-se en arribar a París. A partir d´ací, Miró desplegarà un recorregut singular en què l´orde artístic i cultural és qüestiona sempre.

Joan Miró. Ordre i desordre aborda la transformació creativa del Miró metòdic fins a l´excés, com es pot veure en la documentació, les fotografies i els dibuixos preparatoris de les seues obres primerenques. Ullades subtils de l´aprenentatge que assoleix a l´Escola Superior d´Arts Industrials i Belles Arts de la seua Barcelona natal. Per a conduir l´espectador cap a un artista més madur que va voler 'assassinar la pintura' el 1927, però que no va deixar de pintar durant quaranta-cinc anys. Que va maleir la perversió del mercat de l´art, però que en va viure. 

Sala a sala, de les cinc que l´IVAM dedica a l´exposició, s´observa el pas cap a l´experimentació de les formes i la pèrdua dels referents apresos. S´hi va veient com Miró crea un univers visual propi, senzill en aparença, però carregat d´una mirada poètica de la realitat. Fins a arribar a les obres del 1973, amb 80 anys, en què plasma la més absoluta irreverència contra la disciplina mitjançanmt el foc. Com a exemple, Tela cremada (1973), cedida per la Fundació Joan Miró.

El centre valencià aprofita l´any en què es compleix el 125 aniversari del naixement de Miró com una oportunitat per a compensar l´oblit a què s´ha sotmés aquest referent de l´avantguarda. Alhora, suposa una fita en el trajecte per a recuperar-ne la rellevància com a referent pictòric europeu.