Deu propostes per a viure la millor Setmana Santa sense eixir de la Comunitat Valenciana

Arriba la Setmana Santa, una de les festivitats religioses que més devoció desperten per terres valencianes. De nord a sud, són milers les persones que participen en centenars de confraries i que porten als carrers processons, passos, tamborades i representacions religioses. A aquests actes tradicionals també se'n sumen d'altres de més idiosincràtics que no es poden deixar de visitar: et deixem una guia de les deu celebracions de Setmana Santa que no et pots perdre.

1. Elx: la processó de les Palmes 

La processó de Diumenge de Rams d’Elx (Baix Vinalopó), coneguda també com la processó de les Palmes, marca l’inici de les celebracions de Setmana Santa al nostre territori i podrà seguir-se en directe el diumenge que ve, 2 d’abril, per la televisió d’À Punt. 

Declarada festa d’interés turístic internacional, commemora l’entrada triomfal de Jesucrist a Jerusalem, amb el Pas de la Burreta i l’any passat va reunir més de 60.000 persones. A Elx, el comerç de la palma blanca està documentat des del 1429, un producte que fa segles que s’exporta a tota l’òrbita catòlica. 

2. Alacant: el Sant Sopar, el pas més gran d’Espanya

Reconeguda com a festa d'interés turístic nacional des del 2022, la Setmana Santa d'Alacant se celebra del 31 de març fins al 9 d’abril, tot i que el 12 de març ja es va disparar el tret d’eixida amb la huitena edició de la Tamborada, on van participar prop de 400 tambors de 27 germandats.

Però si hi ha un acte imprescindible de la festa alacantina és el Sant Sopar, la processó que es viu Dijous Sant. El pas està format de tretze figures i quilos de menjar que porten damunt: en total, arriba a pesar 3.000 quilos i calen 200 portants. Tots els aliments que s'utilitzen per a acompanyar aquesta imatge de l'últim sopar de Jesucrist es donen posteriorment a una residència de gent gran. La festa es remunta a l’any 1600, i des del 1775 es té registres que existeix.

3. Alcora: Rompuda de l'Hora i Romeria dels Infants

Cada Divendres Sant, l’Alcora (Alcalatén) celebra l’acte estrela de les festes: la Rompuda de l’Hora, Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 2018. Més d’un miler de persones es reuneixen al migdia per a interpretar, a través d’instruments de percussió, la mort de Jesucrist, en una cercavila que s’inicia a la plaça Espanya i finalitza a la plaça de l’Església.

El Dilluns de Pasqua és també un dels dies més especials, ja que se celebra el Dia de Rotllos. Es tracta d’una romeria molt peculiar dirigida als xiquets i xiquetes, l'única a Espanya protagonitzada pels infants. Segons mana la tradició, acompanyats per una banda de música i de tots aquells que vulguen participar-hi, els menors caminen fins a l’Ermita de Sant Cristòfol. Allí, els pelegrins són obsequiats amb rotllos de massa de farina, dolç que dona nom a la festa, declarada d’interés turístic provincial.

4. Gandia: 'Visitatio Sepulchri' del 1550

Es té constància documental de la Setmana Santa de Gandia des de finals del segle XIX, però es pensa que podria celebrar-se des de l'edat mitjana. Des del 2019 és considerada festa d'interés turístic nacional.

L'acte més genuí és la 'Visitatio Sepulchri', un drama litúrgic que es representa anualment i va ser instituït el 1550 per sant Francesc de Borja. Es fa Dissabte Sant i relata l'enterrament de Crist, la visita de les Maries al sepulcre i l'aparició de l'àngel que anuncia la resurrecció.

5. Alzira: l'espectacle dels Dossers

La Setmana Santa d’Alzira pot presumir de ser festa d’interés turístic nacional des del 1988. Els actes com el Pregó, la Nit de les Miradetes o el Viacrucis fan de la capital de la Ribera Alta un dels millors reclams per a viure les festes religioses. A les celebracions tradicionals es va sumar el 1992 la Tamborada, patrimoni de la humanitat, un desplegament de percussió que té una durada de dotze hores.

Tanmateix, el símbol més representatiu de la Setmana Santa alzirenya són els Dossers, passos processionals que s’exhibeixen en les cases particulars o en les seus de les confraries. Les recreacions d’aquestes escenes han evolucionat fins a convertir-se en autèntiques obres d'art, amb un gran treball documental darrere i en què s'han incorporat efectes d'imatge, so i, fins i tot, aromes. És costum que els visitants seguisquen una ruta per a veure'ls tots, ja que es tracta d'una tradició molt pròpia d'Alzira que no es pot deixar de gaudir. La ciutat, a més, reparteix premis als millors Dossers de l'any.

6. Borriol, Torreblanca, Callosa de Segura, Benetússer o Montcada: les millors passions

Les teatralitzacions de la passió i mort de Jesucrist són un dels actes més estesos en les celebracions de la Setmana Santa. Entre els que es representen a la Comunitat Valenciana destaquen la de Borriol (Plana Alta), gràcies al realisme dels decorats i la participació de 200 actors aficionats, o el de Torreblanca (Plana Alta), la qual consta de dèsset escenes i compta amb una durada de dues hores.

Unes altres dignes de visitar són la Passió de Montcada (Horta Nord), a la qual contribueix un centenar de persones voluntàries que han perfeccionat els escenaris i els efectes especials durant els últims anys, però sense renunciar a la naturalitat dels espais. Finalment, està la Passió de Callosa de Segura, que consta de quinze actes en què més de seixanta actors protagonistes i cinquanta figurants representen la vida, passió, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret.

Una altra representació de la Passió que aplega nombrosos espectadors és la de Benetússer. Es tracta d'una de les més antigues, ja que data del 1949. En aquest municipi de l'Horta Sud mig centenar d'actors representen durant quatre dies i durant vora deu hores els últims moments de la vida de Crist.

7. Crevillent: dianes i abraçada a la Morquera

Crevillent (Baix Vinalopó) viurà la Setmana Santa de l’1 al 9 d’abril, una tradició que data del segle XVII i que celebra diversos actes amb una gran participació. No és per a menys, ja que té la consideració de festa d’interés turístic nacional. 

Entre la tradicional programació destaquen les Dianes del Divendres Sant. És el dia en què el poble s'ompli de música amb cornetes, tambors, guitarres i corals que interpreten "motets". A l'alba, tot el poble es concentra a la Morquera per a presenciar amb molta emoció un dels actes més simbòlics que se celebren a Crevillent: el de l'abraçada entre la Mare i el Fill durant la processó de Pujada al Calvari.

8. Oriola: la processó del Silenci i la diablessa

La Setmana Santa d'Oriola, declarada d'interés turístic internacional, data de mitjan segle XVI i entre les processons destacades està la del Santíssim Crist del Silenci, que es fa Dijous Sant. La processó només s’il·lumina amb fanals del mig miler de germans i el silenci sols es trenca amb l’anomenat Cant de la Passió, que es realitza per grups de cantors masculins no professionals.

El Dissabte Sant també es fa la processó del Sant Enterrament, candidata a ser declarada patrimoni de la humanitat. Aquesta es remunta a principis del segle XVII, amb el nomenament del Cavaller Cobert, càrrec honorífic que s'atorga per a reconéixer els mèrits, honor, lleialtat i amor per la ciutat. Enguany el títol ha recaigut en Manuel Franco Tomás, que tindrà el privilegi de portar un pendó negre amb el lema de la ciutat, anar vestit amb frac i barret de copa, i entrar sense llevar-se’l a la catedral.

En la desfilada ix el pas més antic, La Diablesa: una creu única en el món situada damunt d’un globus terraqüi, amb un esquelet a un costat i un dimoni amb pits a l’altre. 

9. Sagunt: subhasta de passos

La Setmana Santa de Sagunt va ser fundada per la confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist el 1492, una de les més antigues d'Espanya. Encara que també se celebren diverses processons i un centenar d’actors no professionals representen la Passió de Crist des del Calvari, l'acte més característic de la festivitat és la subhasta de passos, del tambor i l’uniforme del capità dels saions. Aquesta es du a terme abans de la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, a la porta de l'Ermita de la Sang.

10. València: la trencada dels perols dels barris mariners

Els barris del Grau, Cabanyal i Canyamelar de la ciutat de València celebren la Setmana Santa Marinera des del segle XV. Enguany, del 31 de març al 9 d'abril, es podran gaudir de la festa en tota l'esplendor. Sens dubte, el costum que caracteritza la festivitat és el que es viu a les dotze de la nit de dissabte a diumenge: la trencada dels perols. Per a celebrar la resurrecció de Jesucrist, el veïnat tira per les finestres aigua i vaixella vella per a fer el pas de la foscor a la llum.

Un altre acte que val la pena viure és la Nit de les Capelletes Dijous Sant, en què tots els col·lectius visiten totes les parròquies i les cases que alberguen imatges.