Indonèsia aprova una reforma penal que prohibeix el sexe fora del matrimoni i insultar el president

El Parlament d'Indonèsia ha aprovat aquest dimarts una reforma polèmica del codi penal, la més àmplia en la història de l'arxipèlag des que es va independitzar dels Països Baixos el 1945. Inclou articles que fan retrocedir dècades al país amb més musulmans del món, en les llibertats sexuals, religioses i d'expressió. Entre altres novetats, prohibeix el sexe extramatrimonial, l'apostasia o difamar els dirigents polítics.

La reforma ha tirat avant en la cambra legislativa amb un suport ampli de tots els partits polítics, a pesar de les manifestacions ciutadanes que el 2019 s'alçaren contra la proposta quan es va fer el primer gest de donar-li llum verda.

El nou codi penal, que s'aplicarà per igual a la població indonèsia i a l'estrangera, no entrarà en vigor fins que passen tres anys per tal d'elaborar-hi totes les normes d'aplicació. Algunes veus del país han mostrat preocupació perquè les lleis puguen espantar els turistes de les costes tropicals —Bali és la destinació més popular— i perjudicar la inversió. Maulana Yusran, cap adjunt del consell de la indústria turística d'Indonèsia, ha assegurat que la reforma és "totalment contraproduent" en un moment en què l'economia i el turisme començaven a recuperar-se de la pandèmia.

Aquestes són algunes de les àrees que es veuran ostensiblement restringides a causa de les esmenes aprovades sobre els 632 articles del codi penal.

Llibertat sexual i avortament

• El sexe fora del matrimoni, en qualsevol forma, es podrà castigar amb un any de presó. Fins ara només estava prohibit per a persones casades que cometeren adulteri i foren denunciades per la parella o fills.
• Relacions homosexuals: encara que no hi ha cap referència directa queden prohibides de facto, perquè a Indonèsia les núpcies només estan permeses entre persones de sexe contrari i la reforma criminalitza qualsevol relació sexual fora del llit conjugal.
• La cohabitació fora del matrimoni també està prohibida i pot implicar un màxim de sis mesos de presó.
• L'avortament ja era il·legal en la majoria dels casos a Indonèsia, tret d'excepcions com violacions. El nou codi penal augmenta els castics a les dones que avorten amb penes de fins a quatre anys de presó.
• Limita als facultatius la potestat de discutir mesures contraceptives i recull penes de presó per a qui les promoguen entre menors de 18 anys.

Insults al president i les protestes

• Els insults al president i el vicepresident del país es castiguen amb un màxim de tres anys de presó.
• Es prohibeix insultar la bandera, l'himne nacional i la ideologia fundacional indonèsia, coneguda com Pancasila i originalment descrita com una mena de socialisme religiós.
• Les protestes pacífiques sense permís previ poden penar-se amb un màxim de sis mesos de presó, mentre fins ara era freqüent que transcorregueren de manera espontània sense necessitat d'autorització.

Blasfèmia i apostasia

• Per primera vegada el codi penal inclou la consideració d'apostasia —acció d'abandonar la religió que es professa— com un crim.
• Expandeix les lleis ja existents contra la blasfèmia i urgeix a perseguir als qui expressen opinions públiques o cometen "actes hostils" contra les religions professades a Indonèsia amb un màxim de cinc anys de presó.
• Indonèsia, país en el qual els grups islamistes estan vivint un ressorgir en els últims anys, reconeix oficialment sis religions: islam, catolicisme, protestantisme, hinduisme, budisme i confucianisme. Fins a hui, només la província semiautònoma d'Aceh, al nord de l'illa de Sumatra, es regeix per la xaria o llei islàmica.

Pena de mort i corrupció

• La pena de mort i els castics per corrupció ixen excepcionalment millor parats després de la reforma.
• El castic capital continua sent legal a Indonèsia per a alguns crims, encara que la nova llei estableix un "període probatori" de deu anys sobre els sentenciats durant el qual la pena pot substituir-se per cadena perpètua o vint anys de presó si un jutge així ho decideix.
• En aquesta línia més transigent, els càstigs per delictes de corrupció passen a ser penalitzats amb un mínim de dos anys de presó, dels quatre que fins ara estaven recollits. La pena màxima per a aquests casos continua sent vint anys de presó.

Reforma "antidemocràtica"

La modificació del codi penal d'Indonèsia ha sigut molt criticada per activistes dels drets humans i desenes d'ONG i grups civils al país, que consideren el contingut "antidemocràtic" i per la supressió de llibertats que comporta, segons un comunicat de quasi cent organitzacions publicat el dilluns.

L'aprovació de la reforma es va frenar el 2019 a causa del sorgiment de protestes massives contra les desenes de canvis d'índole conservadora que comporta. Els crítics condemnen la "islamització" del país de majoria musulmana i tradició liberal que havia donat per superat el període fosc de la dictadura de Suharto (1967-1998).