Les indumentaristes ultimen els vestits per a les exaltacions en un exercici faller marcat per la dana

El sector afectat tracta de refer-se en temps rècord per a recuperar la vestimenta i els teixits exposats al fang i arribar a temps als encàrrecs

Vestits de falleres després de la dana / À Punt NTC

Els tallers d’indumentària fallera i tots els negocis dels quals depén el sector preparen els últims detalls per a les presentacions i les exaltacions que anuncien l’inici de la festa fallera. Uns preparatius que enguany, per a gran part del sector, han estat marcats pel dur colp que va suposar la dana del 29 d’octubre. En molts casos, quan ha sigut possible, han recuperat la vestimenta i els teixits després d’estar exposats al fang.

Amparo Peiró Costa, indumentarista d’Algemesí (Ribera Alta), ha fet renàixer el seu negoci, que s’havia emportat la dana, i ara treballa de valent per a les presentacions de les comissions falleres. “Comencem no de zero, sinó de menys mil, perquè no ens han arribat les ajudes que necessitem, però ja estem a ple rendiment fent vestits nous, vestits que es van quedar mitges i vestits que han hagut de passar per tintoreria, vint en concret".

Les tintoreries estan plenes de “reptes personals”

Un servei del qual s’encarrega, per exemple, María José Mora, una tintorera que ha restaurat “entre quinze i vint vestits, a més d’altres peces d’indumentària”, que van començar a arribar “en bosses de fem i xorrant aigua”. Explica que van decidir fer esta tasca de matinada, quan la tenda estava tancada, per tal de no embrutar la resta d’encàrrecs. “Últimament, venen secs i costen molt més de netejar, per això hem pogut salvar-ne més al principi, quan arribaven mullats”.

També hi ha vestits que no van estar directament exposats a la tragèdia, però sí “que arriben empolsegats” per la contaminació ambiental que la barrancada ha generat. Una situació que els ha multiplicat la faena fins al punt de treballar dotze hores al dia. “Hem tingut el mateix volum, però amb l’extra de feina que implica gestionar la petjada de la dana”, que molts casos posava en joc molt més que un vestit, també tota una història de records personals. Per este motiu, es prenen la seua feina “com un repte, dur però agraït”.

El “color de la dana”, una tonalitat imposada

Comenta que alguns teixits, després de recuperar-los, “han agafat un to rogenc, sobretot els que tenien fons blanc”, explica. “El color de la dana”, una tonalitat que, per força, serà tendència en la indumentària fallera del 2025 i que donarà bona mostra de la tragèdia que va assolar diversos municipis de València i, amb ells, un gran nombre de tallers d’indumentària que ja preparaven les comandes per a les falles del 2025.

El procés per a restaurar les teles —que no s'han pogut recuperar del tot— ha implicat “llevar l’argila amb pressió i amb molta paciència”, explica. “La tela de fallera no es neteja amb aigua, però com que ha estat banyada, l’hem hagut de tornar a posar en aigua, eixugar-la i emmidonar-la sintèticament perquè tinga la forma necessària per a confeccionar els vestits”. Amb tot, esta feina tan exhaustiva no aconsegueix esborrar per complet la petjada del fang.

María José afirma que per a ella “és un record de la dana” i a les clientes els diu “que ella sí que se'l posaria”. “Hem netejat uns quinze o vint vestits des de la dana, sobretot de Picanya, ens en van portar diversos”.

L’alegria de tornar, com siga

“Serà molt bonic tornar a veure els pobles eixir després del que ha passat”, explica la tintorera. La indumentarista d’Algemesí reconeix que estos encàrrecs tenen un caràcter especial. “Estan farcits de somriures i llàgrimes” perquè la clientela veu com els vestits que no estaven garantits, finalment, cobren vida.

Les taques que no poden llevar, Peiró les considera "medalles que ens han posat”, ens explica sense poder contindre les llàgrimes, fet que enalteix l’actitud de la clientela i la capacitat de tirar avant del món faller. Un renaixement dels trages que accentuarà el caràcter de ressorgiment de les Falles, representat amb el pas de les flames, a les quals enguany s’afig la petjada del fang.

També et pot interessar

stats