Investigadors de la UA trauen a la llum carrers romans del segle V a l'Alcúdia

Un equip d'investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) ha tret a la llum l'urbanisme del segle V a l'Alcúdia, a Elx. En concret, el projecte Domus-l'Alcúdia ha documentat l'encreuament de dos carrers romans i ha confirmat l'existència d'una estructura possiblement defensiva del segle III a. de C. “Per primera vegada podem caminar en aquesta excavació pels carrers romans entre façanes de cases del segle V”, manifesta Sonia Gutiérrez Lloret, catedràtica d'Arqueologia de la UA i codirectora del projecte Domus-l'Alcúdia: viure en Ilici al costat dels professors Julia Sarabia, Victoria Amorós i Jesús Moratalla, tots de l'àrea d'Arqueologia de la UA, informa la institució acadèmica.

Durant tot el mes d'octubre, un equip conformat per quinze persones (estudiants de grau i postgrau i investigadors) ha treballat al jaciment. La seua dedicació ha permés trobar l'encreuament de dos carrers romans, un cardus (orientació nord-sud) i un decumanus (orientació est-oest). 

També s'han descobert més elements del vial romà, com una canonada romana de plom i les clavegueres, que posen de manifest la importància de l'urbanisme baix imperial. L'arquitectura del segle V era de bona qualitat, amb cadires encoixinades i tècniques constructives molt característiques (opus africanum) que degueren comptar amb decorats arrebossats.

Els investigadors han constatat que les façanes es van construir sobre murs anteriors, un fet que demostra la gran persistència del traçat urbà. A més, els treballs han aportat llum sobre l'evolució de la ciutat en època visigoda amb el descobriment d'un xicotet safareig i de noves estructures d'època islàmica, que s’han documentat per primera vegada a l'Alcúdia en el marc d'aquest projecte.

En el sector oriental de l'excavació, en el qual en la passada campanya es va arribar a nivells preromans, s'ha confirmat l'existència d'una gran construcció del segle III a. de C., realitzada amb una peculiar tècnica que intercala bigues de fusta al sòcol de pedra, per a donar solidesa i elasticitat a aquesta estructura possiblement defensiva relacionada amb el context de la primera Guerra Púnica. Així mateix, s'han documentat nivells domèstics d'època ibèrica que s'estenen davall.

Totes aquestes troballes permeten comprendre com s’ha anat transformant l'Alcúdia en els diferents períodes històrics. “L'objectiu del nostre treball és traçar la seqüència diacrònica de les ciutats que hi ha a l’Alcúdia sense apriorismes", assenyala Gutiérrez Lloret. Una idea que també ressalta Carolina Doménech, directora científica del jaciment: “En lloc de fixar-nos en un punt concret de la línia del temps, el que fem amb aquest projecte és traçar tota la línia, en el procés continuat de vida de la ciutat”.

L'any que ve tenen previst avançar en la recuperació de l'estructura fortificada, a més de restaurar el traçat urbà de l'època del canvi d'era (de l'I a. de C. a l'I d. de C.) relacionat amb les fundacions colonials.

A partir d'ací, l'objectiu és donar a conéixer els resultats perquè es puga observar i visitar la seqüència històrica de l'assentament, des del segle IV a. de C. fins al XIX, del quan es conserva una séquia.