Dos jardins més de Sorolla s’incorporen a la col·lecció pública del pintor

El jardí de sa casa a Madrid i el retrat del doctor Francisco Rodríguez Sandoval, amb qui Sorolla va entaular relació arran del tractament per tuberculosi de la filla de l’artista, s’incorporaran al Museu Sorolla de Madrid. El Ministeri de Cultura ha adquirit, coincidint amb el centenari de la defunció del mestre de la llum, les obres Jardí de la casa de Sorolla i Retrat delDr. Francisco Rodríguez Sandoval per un import conjunt de 525.000 euros.

Sorolla va pintar Jardí de la casa de Sorolla cap al 1920 i permet, a més d'exemplificar la pintura de jardins de l'autor, documentar l'estat original del jardí del seu domicili de Madrid, un dels espais d'ús quotidià de la família, així com el mobiliari original. Cultura ha pagat 250.000 euros per esta obra.

La pintura presenta una vista parcial de la casa on residia la família de l'artista a Madrid, ara convertida en casa museu. Està pintada des del primer dels tres jardins de l'habitatge, un lloc de gran importància per al pintor perquè este espai, que va dissenyar el mateix Sorolla, li permetia tindre un estudi de pintura a l'aire lliure i, a més, era una estança on la família es reunia, jugava i feia tertúlies.

En concret, l'oli mostra les escales que donen accés al pòrtic de la façana principal, decorada amb tests i un roser groc. El fill de l'artista contava que la planta havia emmalaltit en faltar Sorolla i que, finalment, va morir poc després de fer-ho la seua esposa, Clotilde.

Jardí de la casa de Sorolla va ser, possiblement, una de les últimes obres que va crear abans de faltar, quan ja era un pintor d'èxit internacional i va trobar a sa casa un refugi on delectar-se representant cada racó.

D’altra banda, el segon quadre adquirit per Cultura, el Retrat del Dr. Francisco Rodríguez Sandoval també posa en valor la importància que els jardins de sa casa i la pintura a l'aire lliure tenien per a Sorolla. En l’oli, el pintor valencià va immortalitzar un metge de la Institució Lliure d'Ensenyament pròxim a la família del pintor. La relació entre els dos es va iniciar el 1906 amb el tractament per tuberculosi de María, la filla major de l'artista.

Esta obra de maduresa del pintor, que va fer en els últims anys de la seua carrera, reflecteix la gran mestria de Sorolla en el modelatge de la llum. Amb el jardí de sa casa com a escenari, el blanc és el color protagonista. El resultat és una pintura en què l'entorn familiar i la complicitat amb el retratat permeten al pintor allunyar-se de les convencions del gènere.

Este retrat se suma a altres de similars que conserva el Museu Sorolla, especialment de Clotilde, la dona del pintor. Alguns estan inacabats i en forma d'estudi.

Estes dos obres de Sorolla s’afigen a Plasència, que Cultura va comprar per 300.000 euros este estiu. S'amplia així la col·lecció de vistes i paisatges monumentals que el museu madrileny té d'altres ciutats com Àvila, Granada o Toledo.

Es tracta de peces essencials per a comprendre el procés creatiu de l'artista, que es va servir de nombrosos estudis per a l'encàrrec La visió d'Espanya per a la Hispanic Society of America.

Totes estes pintures s’emmarquen en el centenari del mestre de la llum, que s'estén al llarg de 2024 i culminarà amb l'ampliació i rehabilitació de la casa museu per part del Ministeri de Cultura.